Maduixes silvestres

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.pngSmultronstället
Maduixes silvestres
Ingmar Bergman Smultronstallet.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Ingmar Bergman
Protagonistes Victor Sjöström
Bibi Andersson
Ingrid Thulin
Max von Sydow
Producció Allan Ekelund
Disseny de producció Gittan Gustafsson
Guió Ingmar Bergman
Música Erik Nordgren
So Aaby Wedin
Fotografia Gunnar Fischer
Muntatge Oscar Rosander
Vestuari Millie Ström
Maquillatge Nils Nittel
Productora Svensk Filmindustri
Dades i xifres
País Suècia
Data d'estrena 1957
Durada 92 min.
Idioma original Suec i llatí
Color pel·lícula en blanc i negre
Temàtica
Gènere Drama
Tema principal Vellesa
Palmarès
Nominacions Oscar al millor guió original
Premis Ós d'Or
Sølvklumpen for beste utenlandske kinofilm
Més informació
IMDB Fitxa 8.2/10 stars
FilmAffinity 8.1/10 stars
AlloCiné Fitxa
All Movie Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Maduixes silvestres[1] (títol original en suec Smultronstället) és una pel·lícula del 1957 del director suec Ingmar Bergman, rodada en blanc i negre i guanyadora de diversos premis,[2] d'entre els quals destaquen el del Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera i l'Ós d'Or al Festival Internacional de Cinema de Berlín.

Argument[modifica | modifica el codi]

El Dr. Isak Borg ha d'anar a la Universitat de Lund, on han d'homenatjar-lo i investir-lo Doctor honoris causa. Abans d'iniciar el viatge, però, té un somni en el qual veu el seu propi cadàver i on apareixen sèrie d'imatges simbòliques: un rellotge sense manetes, un home sense rostre, ...

La seva nora, Marianne, l'acompanya en cotxe d'Estocolm a Lund, però al llarg del camí el turmentaran els seus malsons, les seves pors, i els seus pensaments sobre la seva edat avançada i la mort, que faran que avalui la seva pròpia vida. Ella, que està embarassada i ha fugit de casa després d'una discussió amb el seu marit, es troba a l'extrem oposat a l'ancià.

En el trajecte aniran coneixent tot tipus de persones: una jove autoestopista que viatja amb el seu promès (i que li recorda una noia de qui va estar enamorat durant la joventut), una parella de casats que es baralla constantment (i que li recorda la seva pròpia vida i el seu matrimoni), ... Aquests personatges s'entrellaçaran amb les fantasies i els flashbacks del professor, que somia despert i s'adona que les decepcions i desil·lusions l'han fet una persona freda i amb sentiment de culpa.

En passar prop d'allà on estiuejava a la seva infantesa s'aturen a la casa; allà hi creixen maduixes silvestres, i és on va descobrir l'amor.

Quan finalment es troba amb el seu fill veu que aquest està tan ressentit i distant com ell mateix.

En un evocador final aquest "món perfecte" del passat, que va oblidar molt de temps enrere, el crida.[3]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Ingmar Bergman i Victor Sjöström durant el rodatge de Maduixes silvestres (1957).

Premis i reconeixement[modifica | modifica el codi]

Distincions de la pel·lícula:[4]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maduixes silvestres Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: cinema