Maduixes silvestres
Smultronstället  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Ingmar Bergman |
| Protagonistes | |
| Producció | Allan Ekelund |
| Guió | Ingmar Bergman |
| Música | Erik Nordgren |
| Fotografia | Gunnar Fischer |
| Muntatge | Oscar Rosander |
| Distribuïdor | Svensk Filmindustri i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Suècia |
| Estrena | 1957 |
| Durada | 92 min |
| Idioma original | suec |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | pel·lícula amb salt enrere i drama |
| Tema | vellesa, mortalitat, abandonament emocional, patiment, matrimoni, recol·lecció, autoconeixement, avaluació i relació parentofilial |
| Lloc de la narració | Suècia |
| Època d'ambientació | dècada del 1950 |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
          | |
Maduixes silvestres[1] (títol original en suec: Smultronstället) és una pel·lícula sueca del 1957 del director Ingmar Bergman, rodada en blanc i negre i guanyadora de diversos premis,[2] d'entre els quals destaquen el del Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera i l'Os d'Or al Festival Internacional de Cinema de Berlín.
Argument[modifica]
El Dr. Isak Borg ha d'anar a la Universitat de Lund, on han d'homenatjar-lo i investir-lo doctor honoris causa. Abans d'iniciar el viatge, però, té un somni en el qual veu el seu propi cadàver i on apareixen sèrie d'imatges simbòliques: un rellotge sense manetes, un home sense rostre...
La seva nora, Marianne, l'acompanya en cotxe d'Estocolm a Lund, però al llarg del camí el turmentaran els seus malsons, les seves pors, i els seus pensaments sobre la seva edat avançada i la mort, que faran que avaluï la seva pròpia vida. Ella, que està embarassada i ha fugit de casa després d'una discussió amb el seu marit, es troba a l'extrem oposat a l'ancià.
En el trajecte aniran coneixent tota mena de persones: una jove autoestopista que viatja amb el seu promès (i que li recorda una noia de qui va estar enamorat durant la joventut), una parella de casats que es baralla constantment (i que li recorda la seva pròpia vida i el seu matrimoni)... Aquests personatges s'entrellaçaran amb les fantasies i els salts enrere del professor, que somia despert i s'adona que les decepcions i desil·lusions l'han fet una persona freda i amb sentiment de culpa.
En passar prop d'allà on estiuejava a la seva infantesa s'aturen a la casa; allà hi creixen maduixes silvestres, i és on va descobrir l'amor.
Quan finalment es troba amb el seu fill veu que aquest està tan ressentit i distant com ell mateix.
En un evocador final aquest «món perfecte» del passat, que va oblidar molt de temps enrere, el crida.[3]
Repartiment[modifica]
|
 |
Premis i reconeixement[modifica]
Distincions de la pel·lícula:[4]
Premis[modifica]
- Os d'Or al Festival Internacional de Cinema de Berlín (Ingmar Bergman) i Premi FIPRESCI (Victor Sjöström).
- Bodil a la millor pel·lícula europea (Ingmar Bergman).
- Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera, compartit amb Orfeu Negro, Kagi, Die Brücke, i Wir Wunderkinder.[5]
- Guardó al millor actor (Victor Sjöström) i millor pel·lícula (Ingmar Bergman) al Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata.
- Guardó a les seccions paral·leles (Ingmar Bergman) al Festival Internacional de Cinema de Venècia.
Nominacions[modifica]
- Oscar al millor guió original (Ingmar Bergman).
- BAFTA a la millor pel·lícula i al millor actor estranger (Victor Sjöström).
Referències[modifica]
- ↑ Títol en català a Ésadir
- ↑ Premis i nominacions a IMDb (anglès)
- ↑ The New York Times. Maduixes silvestres (en anglès). The New York Times.
- ↑ Nominacions i premis, a IMDb (anglès)
- ↑ Llista de nominacions i premis Globus d'Or del 1960 Arxivat 2010-11-24 a Wayback Machine. (anglès)
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maduixes silvestres |
- La seva fitxa a TheCriterionCollection (anglès)
- Crítiques de la pel·lícula a ElCriticón (castellà)
- Anàlisi de la pel·lícula a Ingmar Bergman FoundationArxivat 2012-05-04 a Wayback Machine. (anglès) (suec)
.jpg)
