L'ansietat de Veronika Voss

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaL'ansietat de Veronika Voss
Die Sehnsucht der Veronika Voss
Die Sehnsucht von Veronika Voss.JPG
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Rainer Werner Fassbinder
Protagonistes
Producció Thomas Schühly
Guió Rainer Werner Fassbinder
Pea Fröhlich
Peter Märthesheimer
Música Peer Raben
Fotografia Xaver Schwarzenberger
Muntatge Juliane Lorenz
Distribuïdor United Artists
Dades i xifres
País d'origen Alemanya
Estrena 1982
Durada 100 min
Idioma original Alemany i anglès
Color en blanc i negre
Descripció
Gènere Drama
Tema suïcidi
Lloc de la narració Munic

Sèrie BRD Trilogy Tradueix
Lola

Premis i nominacions
Premis
Ós d'Or (1982)

IMDB: tt0084654 Filmaffinity: 399050 Allocine: 1551 Rottentomatoes: m/711006328 Allmovie: v52322 TCM: 17371 TV.com: movies/the-brd-trilogy-veronika-voss
Modifica les dades a Wikidata

L'ansietat de Veronika Voss (títol original en alemany: Die Sehnsucht der Veronika Voss)[1] és una pel·lícula alemanya de 1982 dirigida per Rainer Werner Fassbinder. Està filmada en blanc i negre i compta amb Rosel Zech i Hilmar Thate com a principals actors, que interpreten a Veronika Voss i al periodista d'esports Robert Krohn, respectivament.

Es tracta de la penúltima pel·lícula que va rodar el cineasta alemany i completa l'anomenada Triologia de la BDR (en referència a les sigles no oficials de la Bundesrepublik Deutschland, en català República Federal d'Alemanya), precedida per Die Ehe der Maria Braun (literalment, "El matrimoni de Maria Braun", 1979) i Lola (1981).

La pel·lícula està inspirada en els darrers dies de vida de l'actriu alemanya Sybille Schmitz, una de les més preferides de Fassbinder. Això no obstant, malgrat les fortes similituds amb la vida real de l'actriu, no es tracta de cap documental.

Amb la darrera entrega de la Triologia BDR, Fassbinder posa al descobert la cara més fosca de l'anomenat miracle alemany, un període que el cineasta va viure amb 10 anys i en el qual la corrupció, l'oportunisme, la droga, el menfotisme juvenil i el domini estatunidenc eren vistes com les principals amenaces pel país.

Argument[modifica]

En una plujosa nit de mitjans dels anys 1950, a Múnic, el periodista d'esports Robert Krohn coneix a Veronika Voss, una actriu en hores baixes dels estudis UFA que en els seus millor temps havia arribat a comptar amb una gran popularitat.

Veronika Voss se sorprèn que Robert no hagi sentit a parlar mai d'ella però s'interessa de seguida pel periodista, a qui vol tornar a veure. Comença així un affaire amorós entre els dos professionals que Robert accepta malgrat mantenir una relació amb Henriette.

A mesura que Robert s'interessa per la insòlita vida de la neuròtica i llunàtica Veronika, descobreix que, de fet, la seva amant és captiva d'una corrupta neuròloga anomenada Marianne Katz. La doctora manté a Veronika drogada i administra a discreció les dosis d'òpium per retenir a l'actriu sota la seva voluntat i accedir al seu patrimoni.

Per tal de confirmar les seves sospites, Robert convenç a Henriette de visitar a la doctora, fent-se passar per una pacient rica necessitada d'una psicòloga. En efecte, la doctora li prescriu òpium per tal d'ajudar-la, però la farsa és aviat descoberta i l'astuta Marianna aconsegueix desfer-se d'ella simulant un accident mortal de cotxe.

El següent pas de la doctora és desampallegar-se de Veronika, que se suïcida per sobredosi de pastilles després d'haver sigut tancada en una habitació sense accés a les seves necessàries dosis de morfina. Abans de morir, la doctora s'ha assegurat que Veronika li ha deixat tota l'herència, i celebra la victòria sota la mirada impotent de Robert, que ha sigut incapaç de frenar el tràgic desenllaç.[2]

Repartiment[modifica]

Actor / actriu original Personatge fictici
Rosel Zech Veronika Voss
Hilmar Thate Robert Krohn
Cornelia Froboess Henriette
Annemarie Düringer Dr. Marianne Katz
Armin Mueller-Stahl Max Rehbein, un guionista i ex-marit de Veronika Voss

Premis i nominacions[modifica]

La pel·lícula va guanyar l'Ós d'Or de la Berlinale de 1982.[3]

Notes i referències[modifica]

  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. «  Die Sehnsucht der Veronika Voss». ImdB.
  3. «Berlinale: Guanyadors de 1982». berlinale.de. [Consulta: 14 novembre 2010]. (alemany)

Enllaços externs[modifica]