El viatge de Chihiro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Viatge de Chihiro
Cartell de promoció d'El Viatge de Chihiro
千と千尋の神隠し
(Sen to Chihiro no Kamikakushi)
Gènere Fantasia
Pel·lícula: El viatge de Chihiro
千と千尋の神隠し
(Sen to Chihiro no Kamikakushi)
Director Hayao Miyazaki
Productor Toshio Suzuki
Música Joe Hisaishi
Estudi Ghibli
Data Japó 27 de juliol de 2001
Catalunya 18 d'octubre de 2002
Durada 124 min.

El viatge de Chihiro (千と千尋の神隠し , Sen to Chihiro no Kamikakushi?)[1] és una pel·lícula japonesa d'anime del 2001 escrita i dirigida per Hayao Miyazaki i produïda per l'estudi Ghibli. La pel·lícula mostra les aventures d'una nena que durant un viatge per canviar de casa va a parar a un món estrany poblat pels esperits.

La pel·lícula va rebre molts premis, incloent un Oscar que va significar el segon atorgat a la millor pel·lícula d'animació, el primer anime en guanyar un premi de l'Acadèmia i la primera pel·lícula d'animació de parla no-anglesa en guanyar-lo. També va guanyar l'Ós d'Or del Festival Internacional de Cinema de Berlín l'any 2002.

El Viatge de Chihiro va superar Titanic com a pel·lícula que va aconseguir la màxima recaptació al cinemes del Japó.[2]

Argument[modifica | modifica el codi]

La Chihiro és una nena d'uns deu anys, trasbalsada pel canvi de residència que es veu obligada a fer amb els seus pares.

Quan aquests - en Akio i la Jou - li diuen que han de canviar de casa, no pot ocultar ni reprimir els seus sentiments negatius. En marxar la família, la Chihiro s'agafa al ram de flors que li han regalat els seus amics com si portés en ell tots els seus records.

Amb rumb a la seva nova casa, la família sembla equivocar-se de camí i de sobte es troben al final d'un misteriós atzucac. Allà s'alça un enorme edifici vermell amb un interminable túnel en el centre que sembla una boca gegantina. El túnel condueix a un poble fantasmal on troben un magnífic banquet.

En Akio i la Jou es llancen sobre el menjar dient-li a la seva filla que, com són gent de diners, poden fer-ho. La Chihiro mira als seus pares sense unir-se'ls, ells continuen devorant plat rere plat, quan a poc a poc són transformats en porcs. Sense voler han entrat en un món habitat per déus antics i éssers màgics, dominat per la diabòlica Yubaba, una harpia bruixot. La Yubaba li explica a la Chihiro que als intrusos els transformen en animals i després els maten per menjar-los, això és en càstig per haver-se menjat el banquet que ella reservava per als déus que van al seu regne a renovar les seves forces. Els que aconsegueixen escapar d'aquesta tràgica destinació són condemnats a morir una vegada que es demostra la seva inutilitat.

Afortunadament, la Chihiro troba un aliat en forma de l'enigmàtic Haku. En Haku viu a la casa dels banys amb la Yubaba encara que no per voluntat pròpia. En Haku és un noi (en aparença) que ajuda la Chihiro a sobreviure al món dels esperits per motius que es revelen al final de la pel·lícula.

Per postergar la seva terrible destinació i per sobreviure en aquest món estrany i perillós s'ha de fer útil, per la qual cosa ha de treballar. La Chihiro surt de la seva mandra habitual quan aconsegueix que la Yubaba la contracti, però alhora ha de renunciar a la seva humanitat, als seus records i fins i tot lliurar-li el seu nom, per mitjà del qual la bruixa la controla. A més la Chihiro coneix un Sense cara, corromput per la seva presència a la casa de banys, al que aconsegueix redimir.

Al final, la Chihiro és sotmesa a una prova per la Yubaba; ha de trobar els seus pares entre tots els animals, per a així trencar el seu contracte i aconseguir la llibertat. En Haku i ella se separen, amb la promesa de retrobar-se algun dia.

Personatges[modifica | modifica el codi]

Principals[modifica | modifica el codi]

Chihiro Ogino (荻野 千尋 , Ogino Chihiro?) [3]
Seiyū: Rumi Hiiragi (japonès).[4] Actor de veu: Paula Ribó (català) [5]

És una nena de deu anys,que s'ha de mudar a una nova ciutat juntament amb els seus pares, però a causa del fet que el seu pare s'havia equivocat de camí, descobreixen per casualitat l'entrada al món dels esperits. Durant aquesta, passa de ser egoista i pessimista, a comportar-se de forma responsable i a preocupar-se pels altres. La Yubaba, una malvada harpia-bruixa, li dóna el nom de «Sen», per poder mantenir-la als seus serveis, i, un cop que oblidés el seu nom veritable, ja no seria capaç de tornar al seu món humà.

Haku/Nigihayami Kohaku Nushi (ハク/ニギハヤミ コハクヌシ , Haku/Nigihayami Kohakunushi?)[6]
Seiyū: Miyu Irino (japonès).[4] Actor de veu: Hernán Fernández (català) [5]

És un noi que ajuda a la Chihiro després que els seus pares haguessin sigut transformats en porcs, protegint-la i aconsellant-la. Treballa directament per a la Yubaba, realitzant missions, i sent a la vegada el seu aprenent. Pot volar i transformar-se en drac. La Chihiro recorda haver caigut en un riu, el Río Kohaku , i haver sigut ajudada a sortir de l’aigua pel drac d’aquell riu, el propi Haku, que en escoltar allò recorda el seu passat i el seu nom, i aconsegueix lliurar-se del control que la Yubaba exercia sobre ell, en haver-li robat el seu nom, donant-li el de Haku com reemplaçament. Al final de la història, promet a Chihiro que es tornarien a veure.

Yubaba (湯婆婆 , Yubaaba?)[7]
Seiyū: Mari Natsuki (japonès).[4] Actor de veu: Carme Contreras (català) [5]

És la directora de la casa de banys termals dels deus. És una bruixa dolenta, avariciosa i manipuladora. Té el costum de portar moltes joies a sobre i anar vestida d’una manera molt ostentosa. Viu al lloc més alt de la casa de banys, amb Boh, el seu fill, possiblement l'única criatura a la que estima. Yubaba manipula als seus empleats robant-los el seu nom mitjançant un encanteri. Fins i tot al seu aprenent, en Haku.

Secundaris[modifica | modifica el codi]

Kamaji (釜爺 , Kamajii?)[8]
Seiyū: Bunta Sugawara (japonès).[4] Actor de veu: Pepe Mediavilla (català) [5]

Es l'encarregat de les calderes, a causa del fet que amb els seus múltiples braços extensibles pot arribar a totes les sales i perfums dels banys amb molta facilitat. Ajuda a Chihiro a aconseguir un treball a la casa de banys termals de la Yubaba. Una colla de petits Susuwatari treballen per ell, llançant el carbó a la caldera.

Sense cara (カオナシ , Kaonashi?)[9]
Seiyū: Tatsuya Gashuin (japonès).[4] Actor de veu: Aleix Estadella (català) [5]

És un fantasma molt misteriós. La procedència de Sense cara es totalment desconeguda, però és possible que hagi arribat d'un altre món. Aconsegueix entrar a la casa de banys termals perquè Chihiro l'hi permet. Aquest vol guanyar-se l'afecte de la Chihiro mitjançant l'or, però aquesta no ho accepta. Quan la Chihiro va a visitar a la Zeniba, la germana bessona de la Yubaba, el Sense cara la segueix. Al final acaba vivint amb la Zeniba, essent el seu ajudant a casa.

Lin (リン , Rin?)[10]
Seiyū: Yumi Tamai (japonès).[4] Actor de veu: Joël Mulachs (català) [5]

És una treballadora de la casa de banys termals. Ajuda a la Chihiro a aconseguir un treball, tot i que no volia fer-ho, pero en Kamaiji la suborna. Amb el temps, es fa molt amiga de la Chihiro.

Boh ( , Bō?)[11]
Seiyū: Ryunosuke Kamiki (japonès).[4] Actor de veu: Estela Vilches (català) [5]

És el fill de la Yubaba. Tot i que té aspecte de nadó, és el doble de gran que la Yubaba. També es molt fort, i pot arribar a ser perillós. Quan la Zeniba transforma en Boh en ratolí, es fa molt amic de la Chihiro.

Zeniba (銭婆 , Zeniiba?)[12]
Seiyū: Mari Natsuki (japonès).[4] Actor de veu: Carme Contreras (català) [5]

És la germana bessona i rival de la Yubaba. Tot i que té un aspecte idèntic, la seva personalitat és l'oposada. En un principi sembla encara més dolenta que la Yubaba, quan persegueix en Haku per haver-li robat el seu segell màgic. Esperant guanyar el perdó de la Zeniba, la Chihiro viatja fins a la seva cabanya per tornar-li el seu segell i per disculpar-se. És llavors que la Zeniba revela el seu verdader caràcter, que és dolç i afectuós. Perdona a en Haku per robar el seu segell i li diu a la Chihiro que no es preocupi.

Producció[modifica | modifica el codi]

He creat una heroïna que es una noia corrent, algú amb qui el públic pot simpatitzar. No es una història en la que els personatges creixin, sinó una historia en la que poden extreure el que porten dintre, degut a circumstancies particulars. Vull que els meus joves amics visquin així i crec que ells, igual que jo, tenen aquet desig.[13]
Hayao Miyazaki

El viatge de Chihiro va ser dirigida i escrita per Hayao Miyazaki. Cada estiu, Miyazaki passava les seves vacances a una cabanya de muntanya amb la seva família i cinc joves amics. Volia fer una pel·lícula per a ells, i així es com sorgí El Viatge de Chihiro. Miyazaki ja havia fet pel·lícules com Tonari no Totoro o Majō no Takkyūbin, enfocades a un públic infantil i adolescent, però mai no havia fet una pel·lícula destinada a nenes d'uns 10 anys. Per inspirar-se, Hayao es va documentar llegint manga del gènere Shōjo, pero va trobar que els romanços que es relataven no era el que volien veure les nenes d'aquesta edat, així que va decidir fer una pel·lícula sobre una nena que sería una heroïna.[13]

Hayao Miyazaki, l'escriptor i director de la pel·lícula.

Feia molt de temps que Miyazaki volia fer una nova pel·lícula. Anteriorment tenia dos projectes, però havien estat rebutjats. El primer es basava en el llibre japonès Kirino Mukouno Fushigina Machi, i el segon tractava d'una heroïna adolescent. Miyazaki havia fet una tercera proposta, que terminà convertint-se en "El Viatge de Chihiro". Les tres històries giraven en torn a uns banys termals que es basaven en una casa de banys a la ciutat de Miyazaki. Sempre havien cridat l'atenció de Miyazaki, per això havia escrit diverses històries basades en els banys, un d'elles era "El Viatge de Chihiro".[13]

La residència de Takahashi Korekiyo, una font d'inspiració per Miyazaki.

La pel·lícula va entrar en producció l'any 2000, amb un presupost d'1.900 milions de yens (140 milions d'euros). A la seva anterior producció, Miyazaki i el seu equip havien experimentat amb el procés d'animació per ordinador. El personal de Ghibli va començar a equipar-se amb més ordinadors y programes d'edició 3D. El personal de l'estudi va començar a aprendre a dominar el programari, però només per aconseguir millorar la impressió de la història i no per fer la tecnologia la protagonista de la pel·lícula. Tots els personatges van ser animats a mà, amb Miyazaki treballant a sobre dels seus animadors per comprovar que fessin bé el seu treball.

La part més difícil de la pel·lícula va ser retallar la seva duració, en començar la seva producció Miyazaki es va adonar que duraria més de tres hores si la feien seguint els seus guions. Va haver de retallar moltes escenes de la història, i va decidir tallar les escenes més espectaculars per mantenir una sensació senzilla a la pel·lícula. En un principi, no li agradava veure l'aspecte estúpid que tenia la seva heroïna, "no és bufona, podem fer-hi alguna cosa?". Conforme el film s'acostava al seu final, va tenir una millor opinió de la protagonista "es convertirà en una dona encantadora".[13]

Miyazaki va inspirar els edificis del món espiritual en els edificis del Museu Obert d'Arquitectura d'Edo-Tòquio a Koganei, Tòquio. Sovint visitava el museu en busca d'inspiració mentre treballava en la pel·lícula. Miyazaki sempre havia estat interessat en els estils arquitectònics d'inspiració occidental de l'època Meiji que hi ha al museu. El museu el feia sentir nostàlgic: "especialment quan estic allà davant al vespre, prop de l'hora de tancar, quan el sol es pon - les llàgrimes broten dels meus ulls."

Premis[modifica | modifica el codi]

[14]

Premis de l'Acadèmia Estats Units d'Amèrica
  • Oscar a la Millor Pel·lícula d'Animació (2002)
Festival Internacional de Cinema de Berlín Alemanya
  • Ós d'Or a la millor pel·lícula, compartit amb "Diumenge Sagnant" (2002)
Acadèmia de Cinema de JapóJapó
  • Millor pel·lícula.
  • Millor cançó (Youmi Kimura)
Premis de Cinema MainichiJapó
  • Millor pel·lícula
  • Millor pel·lícula animada
  • Millor director (Hayao Miyazaki)
  • Millor banda sonora (Joe Hisaishi)
  • Millor pel·lícula (Premi de la crítica)
Premis de Cinema de Hong Kong Hong Kong
  • Millor pel·lícula asiàtica
Premis ANNIE Estats Units d'Amèrica
  • Millor pel·lícula animada
  • Millor direcció (Hayao Miyazaki)
  • Millor música (Joe Hisaishi)
  • Millor guió (Hayao Miyazaki)
Satèl·lit d'or Estats Units d'Amèrica
  • Millor pel·lícula d'animació
Festival Internacional de Cinema de Catalunya Catalunya
  • Menció especial (Hayao Miyazaki)
Altres premis
  • Millor pel·lícula d'animació en els premis de l'Associació de Crítics Americans (BFCA)
  • Millor pel·lícula d'animació en els premis de l'Associació de Crítics de NOVA YORK
  • Millor pel·lícula d'animació en els premis de l'Associació de Crítics dels ÀNGELS
  • Millor pel·lícula d'animació en els premis de l'Associació de Crítics de DE FLORIDA
  • Millor pel·lícula d'animació en els premis de l'Associació de Crítics de DALLAS
  • Millor pel·lícula d'animació en els premis del National Board of Review
  • Premi del public en el FESTIVAL DE SAN FRANCISCO
  • Menció especial en els premis de l'Associació de Crítics de BOSTON

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Llançament[modifica | modifica el codi]

Taquilla[modifica | modifica el codi]

El Viatge de Chihiro es va emetre al Japó al juliol del 2001, aconseguint una audencia de 23 milions de persones i una recaptació de 30.000 milions de yens (225 milions d'Euros), i es va convertir en la pel·lícula que més ha recaptat de tota la història del Japó (superant La princesa Mononoke). L'any 2002, una sisena part dels japonesos ja havien vist la pel·lícula. La pel·lícula va ser estrenada als cinemes catalans més d'un any després, el 18 d'octubre del 2002.

Edicions domèstiques[modifica | modifica el codi]

El DVD d'El Viatge de Chihiro es va llançar al mercat japonès el 19 de juliol del 2002. També es va editar una versió VHS. A Catalunya la pel·lícula la va distribuir en format domèstic Jonu Media en DVD el 2 d'abril del 2003. El 28 de març del 2007 es va llançar una edició especial més cuidada, amb més extres i un llibret especial.

Banda Sonora[modifica | modifica el codi]

La cançó dels credits (いつも何度でも, Itsumo Nandodemo) va ser escrita i cantada per Yumi Kimura, compositora i cantant d'Osaka. La lletra la va escriure un amic de la Kimura, en Wakako Kaku. La resta de la banda sonora la va compondre el col·laborador habitual de Ghibli, i reputat compositor, Joe Hisaishi. La cançó El riu d'aquell dia (あの日の川 , Ano hi no Kawa?) va rebre el premi a millor cançó a la 56a. edició dels Premis Mainichi.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]