Consumisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Exemple de xocolates amb un excessiu empaquetat.

El consumisme és un corrent economic fonamentat en l'increment infinit de consum de bens.[1]

És una opció filosòfica i ecnoòmica que preconitza que la felicitat rau en la compra de béns i serveis i així contribueix al creixement econòmic. L'opció es resumeix en la frase irònica «compro, per tant existeixo»,[2] una paràfrasi de la idea de René Descartes (1596-1650) «penso, per tant existeixo». El model econòmic del consum infinit en una Terra de recursos finits és subjecte de crítica, pels desgasts i el seu impacte en els recursos naturals i l'equilibri ecològic. La terra no té prou recursos (terra arable, primeres matèries...) per poder generalitzar a tots els habitants del planeta el volum de consum de recursos per capita de la societat occidental. Per la seva influència en el canvi climàtic, el mètodes de producció per respondre a la demanda creixent inherent al consumisme produeixen residus tòxics i altres efectes que redueixen encara els recursos limitats d'aigua potable i terra arable.[3]

Postures crítiques[modifica | modifica el codi]

Per a molta gent, l'ús d'aquesta paraula té necessàriament una càrrega política, ja que, quasi sempre, el que utilitza les paraules consumisme i consum excessiu ho fa per a criticar el que considera consum innecessari d'altres persones. Una manera diferent d'interpretar la paraula "consumisme" és considerar-la com una crítica a l'organització de l'economia d'una societat que, encara que tal com està ara funciona a satisfacció tant de consumidors com de productors, es pot dir que en el seu conjunt "malbarata" certs recursos. Un exemple trivial podria ser l'ús dels envasos i les bosses de plàstic. Fa menys de cinquanta anys, quan anaves a la botiga a comprar un quilo de cigrons havies de portar un recipient per a posar-los. En l'actualitat els cigrons vénen empaquetats en bosses de plàstic, antigament els embolicaven en un cucurutxo de paper d'estrassa. El mètode modern és més còmode i higiènic pels consumidors i incrementa els ingressos dels comerciants, però des del punt de vista del funcionament de l'economia en el seu conjunt malbarata una sèrie de recursos que abans s'aprofitaven millor, com el petroli, necessari per a fabricar el plàstic i l'acer, del que estan fetes les màquines d'empaquetar.

Assumir el consumisme com a estil de vida és propi de la cultura de l'ara.

Postures defensives[modifica | modifica el codi]

Alguns argumenten que les despeses mai són innecessàries.[Qui?] En opinió del que fa la despesa, si una persona considera que comprar un cotxe per 20 mil euros és innecessari perquè existeix un altre per 10 mil que ja cobreix les seves necessitats, llavors comprarà el de 10 mil. Si compra el de 20 mil euros és només perquè cobreix més necessitats que el de 10 mil. Una altra de les principals postures que justifiquen o defensen el consumisme són les que estan basades en la idea de la llibertat de mercat, és a dir, la possibilitat de comprar el que sigui sense cap restricció.

Causes i conseqüències[modifica | modifica el codi]

El consumisme es veu incentivat principalment per:

  • La publicitat, que en algunes ocasions aconsegueix convèncer el públic que una despesa és necessària quan abans es considerava un luxe.
  • La predisposició d'un sol ús de molts productes,
  • La baixa qualitat d'alguns productes que comporten un període de vida relativament baix, encara que són atractius pel seu baix cost, a llarg termini surten més cars, i són més nocius per al medi ambient.
  • Algunes patologies com l'obesitat o la depressió que ens fan creure més fàcilment en la publicitat enganyosa, pensant que podem resoldre els nostres problemes consumint indiscriminadament aliments, begudes, articles miraculosos i d'altres tipus de productes.
  • El rebuig inadequat d'objectes que poden ser reutilitzats o reciclats, ja sigui per nosaltres o per altres.
  • La cultura i la pressió social.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Consumisme». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Compro, per tant existeixo». TV3, 5 març del 2008.
  3. «Foot Print Basics» (en anglès). Global Footprint Network. [Consulta: juliol del 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Consumisme Modifica l'enllaç a Wikidata