Kimi-tachi wa dō ikiru ka
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El noi i l'ocell (君たちはどう生きるか , Kimi-tachi wa Dō Ikiru ka?, lit. 'Com vius?') és una pel·lícula japonesa animada i fantàstica del 2023 escrita i dirigida per Hayao Miyazaki. Produïda per Studio Ghibli i inspirada en la novel·la del mateix nom (Com vius?) de Genzaburō Yoshino, tot i que apareix a la pel·lícula, té una història diferent i sense connexions. El repartiment està compost per Soma Santoki, Masaki Suda, Aimyon, Yoshino Kimura, Shōhei Hino, Ko Shibasaki, Takuya Kimura i altres. La història segueix en Mahito Maki, un nen que descobreix una torre abandonada al seu nou poble que porta a un món diferent. S'ha doblat al català per a l'edició en DVD i Blu-ray a càrrec de la distribuïdora Vértigo Films.
Miyazaki va anunciar el seu retir el 2013, però al cap d'un temps va treballar en un curtmetratge anomenat Kemushi no Boro ('Boro, l'eruga'), que va ser llençat el 2018 i que només pot ser vist al Museu Ghibli i al Parc Ghibli. El guió il·lustrat d'El noi i l'ocell, va ser començat el 2016, però el projecte no va ser considerat oficial fins al 2017. Es van tardar set anys per fer tota la pel·lícula, ja que per entremig va haver-hi la COVID-19 i Miyazaki té un ritme d'animació pausat i calmat. Entre tot això, el projecte va ser acabat l'octubre del 2022. El finançament del projecte va obligar a fer acords de transmissió de pel·lícules anteriors de Ghibli, cosa que va fer que es retardés encara més l'estrena de la pel·lícula.
Segons Toshio Suzuki, El noi i l'ocell ha sigut la pel·lícula més cara que s'ha produït mai al Japó. També han explicat que el guió es basa molt en la infància de Miyazaki i explora temes com ara la majoria d'edat o l'enfrontament a un món marcat pel conflicte i la pèrdua.
La pel·lícula es va estrenar als cinemes del Japó el 4 de juliol del 2023, per Toho, i es va presentara en formats especials com l'IMAX. No se n'ha fet propaganda, ja que Ghibli va decidir no treure tràilers, imatges, sinopsis o detalls del càsting; només se'n va treure un pòster.
La pel·lícula ha sigut aclamada per tot el món i a febrer de 2024 ja havia recaptat més de 77 milions de dòlars.
Trama[modifica]
El món real[modifica]
La història comença el 1943, durant la guerra del Pacífic, quan la mare del Mahito Maki mor a causa d'un foc a l'hospital de Tòquio on estava ingressada. Un any després el seu pare (En Shoichi Maki, el director d'una fàbrica de material de guerra) i ell, se'n van a viure amb la nova parella del seu pare, la germana petita de la seva mare, la Natsuko.
Quan arriba és rebut per un bernat pescaire i les serventes d'avançada edat de la Natsuko. En un moment del dia veu com la garsa reial es cola a dins d'una torre. Mogut per la curiositat, intenta entrar dins de la torre, però abans de poder entrar-hi arriben les serventes de la casa de la Natsuko per impedir-ho.
L'endemà, en Mahito va a l'escola del poble, però no rep una bona acollida. De tornada a casa és agredit per uns nens i quan la baralla acaba es fa una autolesió al cap amb una pedra. Aquella mateixa tarda va al llac a veure la garsa reial, perquè li sembla sospitosa i, quan arriba al llac es troba la garsa reial que és mig persona, i que li diu que la seva mare està viva. En Mahito torna a casa i, la Natsuko li explica una estranya història sobre la torre; segons ella, el seu tiet avi va desaparèixer mentre es construïa i mai més va ser tornat a veure.
El dia següent, el Mahito s'esforça per construir un arc i una fletxa per a matar a la garsa reial, però mentre busca una ploma guia o alguna cosa per substituir-ho troba les plomes de la garsa reial i les utilitza per fer la ploma guia.
Durant la seva recuperació descobreix un llibre, Com vius?, amb apunts i notes de la seva mare i se'l llegeix. Mentre llegeix, veu com la Natsuko s'endinsa al bosc. De cop, sent les serventes de la Natsuko dir que ha desaparegut i que no està per enlloc. En Mahito, preocupat, va al bosc amb la Kiriko, una de les serventes, i arriben fins a la torre abandonada. Allà la misteriosa garsa reial els diu que entrin dins de la casa. Quan hi entren, la porta es tanca automàticament i es veuen forçats a avançar. Tots dos avancen per un passadís fins que arriben a la sala principal de la torre, on els rep el bernat pescaire, que els mostra el seu mig aspecte de persona i al seu costat el que sembla ser la mare del Mahito. Quan el Mahito va a trobar-la, veu que no és res més que una figura aquosa feta per enganyar-lo i atreure'l. El Mahito, cec de ràbia, li dispara la fletxa i, la garsa reial l'esquiva, però, sorprès veu que la fletxa persegueix al seu objectiu fins que se li clava al bec. La garsa reial és a punt d'iniciar un combat, però en aquell moment apareix una figura misteriosa que li diu que pari i que sigui el seu guia fins que arribin fins a la Natsuko. El Mahito s'enfonsa a terra i arriba a un món paral·lel estrany.
Dins la dimensió paral·lela[modifica]
Quan entra al món paral·lel es troba ell sol a una illa, davant d'un vast mar, ple de vaixells de vela. S'endinsa a l'illa i arriba fins a un estrany cementiri on hi ha una porta amb una inscripció, ワレヲ學ブ者ハ死ス, que significa: "El qui m'aprèn morirà". El cementiri està envoltat de pelicans, que es llancen contra ell i acaben obrint la porta del cementiri. Quan entren al cementiri, tots els pelicans intenten devorar-lo. De cop una dona que arriba a l'illa i que salva en Mahito dels pelicans tot espantant-los amb una estranya vareta que genera foc. La dona el rescata i el porta al seu vaixell.
Mentre Mahito viatja amb la dona pel mar cacen un peix gegant. Navegaran fins a un vaixell abandonat gegant on els esperen les ombres i els Warawara perquè els alimentin amb el peix que han caçat, ja que ells són incapaços de caçar. Quan els han acabat d'alimentar se'n van a l'habitació, en Mahito s'estira sota una taula envoltat d'uns ninots que són iguals a les serventes d'edat avançada de la Natsuko. En veure la figura de la Kiriko, una de les serventes, descobreix que la dona que l'ha recollit és la Kiriko de jove.
Quan han acabat de sopar surt fora, a una cabina de la coberta, a fer les seves necessitats, i veu com un Warawara s'eleva pels aires com un globus. La Kiriko li explica que els Warawara, quan s'eleven, s'acabaran transformant en ànimes humanes. En aquell moment apareix un estol de pelicans al cel que es comencen a menjar els Warawara, però, gràcies a la intervenció d'una fetillera coneguda com Himi, poden espantar i matar els pelicans. Aquella mateixa nit, Mahito sent un soroll a la coberta i surt a investigar. Es troba a un pelicà moribund, ell li pregunta el perquè de menjar-se els Warawara i ell li explica que els han forçat a estar tancats a aquell món sense sortida i obligats a menjar-se els Warawara per a sobreviure, ja que el peix que hi ha al mar és massa gran per a caçar-lo. Quan ha acabat de explicar-li la trista història de la seva espècie apareix la garsa reial i en Mahito enterra el pelicà davant de la mirada de la garsa reial.
El següent dia, en Mahito s'acomiada de la Kiriko, i ella li entrega un talismà, la figura de la Kiriko. Juntament amb la garsa reial s'acomiaden de la Kiriko i s'endinsen cap a una selva.
En Shoichi i les serventes al món real[modifica]
Mentre el Mahito i la garsa se'n van la història ens transporta altra vegada al món real. Allà veiem en Shoichi, les serventes i els treballadors de la fàbrica del pare, buscant la Natsuko, el Mahito i la Kiriko. Les serventes li expliquen que en aquella casa passen coses molt rares. Li expliquen que la torre era un meteorit que havia caigut del cel, i que el tiet avi d'en Mahito, després de 20 anys, va descobrir-lo, i atret per aquest cos va decidir construir-hi una torre per guardar-lo. Mentre la construïa, van haver-hi molts accidents, ferits i morts i ell mateix va desaparèixer. Al cap d'un temps, va haver-hi una riuada i van haver de tancar l'accés a la torre, i que fins ara romania tancada. També li van explicar que la mare d'en Mahito, la Hisako, havia desaparegut durant 1 any, i que un dia va tornar en bona salut i molt feliç, però sense cap record del que li havia passat. En pare d'en Mahito intrigat, s'arma i es prepara per anar a la torre.
La cerca de la Natsuko[modifica]
Enmig de la selva la garsa reial es queixa que, per culpa del Mahito, que li va travessar el bec amb una fletxa, ja no pot volar, així que en Mahito li cura el bec. Després d'una estona arriben a una casa de pagès tipus europea, que és on viu el ferrer, protegida pels periquitos, una de les espècies introduïdes en aquest món que estan a dalt de la cadena tròfica. La garsa reial explica a en Mahito que els periquitos s'alimenten de tot, fins i tot d'humans. Li diu que potser la Natsuko és dins de la casa i per a comprovar-ho, la garsa reial farà d'esquer, perquè així, en Mahito, hi pugui entrar. El pla de la garsa surt bé i poden allunyar els periquitos de la casa, però, quan el Mahito hi entra, la troba plena de periquitos, que, estranyament, el reben cordialment. Ell segueix el que sembla el cap, però en fer-ho s'adona del seu error, ja que el porta directament a una taula enmig d'una sala i, la taula està envoltada de periquitos famolencs. En Mahito intenta fugir, però no n'és capaç. De cop, a sobre de la taula s'origina un estrany foc que comença a cremar els periquitos, cosa que els fa espantar, així que fugen i deixen en Mahito sol, però ell descobreix que la persona que l'ha creat és la Himi, la fetillera, i en el moment que li dona la mà, se l'endú via foc. A base de foc arriben fins a la casa de la Himi, on ell li diu que l'ajudarà a trobar la Natsuko. La Himi li ensenya un conducte pel qual pot passar. Hi passen, però uns periquitos els veuen i els comencen a seguir pel túnel. En un moment dins del túnel la Himi li diu que s'aturi, i obre una porteta del costat esquerre del túnel que els porta a un passadís, el passadís és ple de portes que duen a diferents dimensions i mons paral·lels. La Himi compta fins a una porta, la 132, i si entra per aquella porta torna al món originari del Mahito. En Mahito diu a la Himi que no hi entrarà sense la Natsuko, així que tanquen la porta, però en el moment que la tanquen comencen a veure com s'acosten periquitos pels dos costats del passadís. Per salvar-se, tant la Himi com en Mahito obren la porta i entren al món real, just al moment en què arriba el pare del Mahito, en Shoichi, però ells no poden deixar anar el mànec de la porta perquè si el deixen no podran tornar a entrar al món paral·lel i no podran salvar la Natsuko. Així que en el moment en què el pare ve corrent per anar a buscar en Mahito, tots dos obren la porta i els periquitos surten, transformant-se de nou en periquitos de mida i intel·ligència normals. En Shoichi creu que en Mahito s'ha transformat en periquito, però en realitat, mentre els periquitos sortien, tant la Himi com el Mahito han entrat a l'interior del món una altra vegada.
Curiositats[modifica]
Quan entren a la Torre, guiats per la garsa reial, entren per una porta on diu «Fecemi la divina potestate», que és una de les inscripcions de la porta de l'infern de la Divina comèdia de Dante Alighieri. Significa "He estat fet pel poder diví".[1]
La imatge inicial al entrar al món paral·lel i arribar a la tomba o cementiri, s'assembla a l'obra del 1880 "Illa dels morts", d'Arnold Böcklin, però amb una representació més extensa i iconogràfica.[1]
Premis[modifica]
| Premi | Categoria | Resultat |
|---|---|---|
| Premis Òscar 2023 | Millor pel·lícula d'animació | Guanyador[2] |
| Globus d'or 2023 | Millor pel·lícula d'animació | Guanyador[3] |
| Globus d'or 2023 | Millor banda sonora | Nominat |
| Premi de l'associació de crítics de Chicago 2023 | Millor pel·lícula d'animació | Guanyador |
| Premi de l'associació de crítics de Chicago 2023 | Millor pel·lícula estrangera | Nominat |
| New York Film Critics Circle Awards 2023 | Millor pel·lícula d'animació | Guanyador |
| Premi de l'associació de crítics de cinema de Los Angeles 2023 | Millor pel·lícula d'animació | Guanyador |
| Premi de l'associació de crítics de cinema de Dallas-Fort Worth 2023 | Millor pel·lícula d'animació | Guanyador |
| Premi de l'associació de crítics de cinema de Florida 2023 | Millor pel·lícula d'animació | Guanyador |
| Premi de l'associació de crítics de cinema de l'àrea de la badia de San Francisco 2023 | Millor pel·lícula d'animació | Guanyador |
| Premi Ōfuji Noburo 2023 | Millor pel·lícula d'animació | Guanyador |
| Premi BAFTA 2024 | Millor pel·lícula d'animació | Guanyador[4] |
| Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 2023 | Sel·lecció oficial | Nominat |
| Festival Internacional de Cinema de Toronto 2023 | Elecció del públic | Nominat |
| LVI Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya | Secció oficial | Nominat |
| 28è Premis Satellite | Millor pel·lícula d'animació o tècnica mixta | Guanyador |
| Premis PGA 2024 | Productor destacat de pel·lícules d'animació teatral | Nominat |
| Premis Nacional Board of Review 2023 | Les 10 millor pel·lícules | Nominat |
| 29è Premis Critic's Choice | Millor pel·lícula d'animació | Nominat |
| Associació de crítics de cinema de Boston 2023 | Millor pel·lícula d'animació | Guanyador |
| 47è Premis de l'acadèmia japonesa | Millor pel·lícula d'animació | Guanyador |
| 51è Premis Annie | Millor storyboard | Guanyador |
| 51è Premis Annie | Millor animació de personatges | Guanyador |
| 51è Premis Annie | Millor pel·lícula | Nominat |
| 51è Premis Annie | Millor director | Nominat |
| 51è Premis Annie | Millor guió | Nominat |
| 51è Premis Annie | Millor disseny de producció | Nominat |
| 51è Premis Annie | Millor música | Nominat |
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Gangi, Giuseppe. «Il ragazzo e l'airone» (en italià). Ondacinema, 05-01-2024. [Consulta: 26 març 2024].
- ↑ Nares, Paulina. «Hayao Miyazaki y Ghibli ganan su segundo Oscar por "El niño y la garza"» (en castellà), 11-03-2024. [Consulta: 12 març 2024].
- ↑ «Todo lo que debes saber sobre ‘El chico y la garza’, que le dio el primer Globo de Oro al estudio Ghibli y desea repetir el logro en los Critics Choice 2024» (en castellà), 13-01-2024. [Consulta: 12 març 2024].
- ↑ «Lista de ganadores de los Premios de la Academia Británica de Cine» (en castellà). Los Angeles Times, 18-02-2024. [Consulta: 12 març 2024].