La Ponyo al penya-segat

La Ponyo al penya-segat

崖の上のポニョ
Fitxa
Direcció	Hayao Miyazaki
Producció	Toshio Suzuki, Steve Alpert, Kathleen Kennedy i Frank Marshall
Guió	Hayao Miyazaki
Música	Joe Hisaishi
Fotografia	Atsushi Okui
Muntatge	Hayao Miyazaki i Takeshi Seyama
Productora	Studio Ghibli
Distribuïdor	Tōhō, Netflix i HBO Max
Dades i xifres
País d'origen	Japó
Estrena	19 juliol 2008
Durada	101 min
Idioma original	japonès
Color	en color
Pressupost	34.000.000 $
Recaptació	202.400.000 $ (mundial) 15.743.471 $ (Estats Units d'Amèrica) 15.500.000.000 ¥ (Japó)
Descripció
Gènere	cinema fantàstic, cinema infantil i cinema d'aventures
Qualificació MPAA	G
Lloc de la narració	Japó
Premis i nominacions
Nominacions	Lleó d'Or (2008) premi de l'Online Film Critics Society a la millor pel·lícula animada (2009)
Premis	Premi de l'Acadèmia Japonesa a la millor pel·lícula d'animació (2009)
Lloc web	ghibli.jp…
Sèrie: Llista de produccions de l'Studio Ghibli

La Ponyo al penya-segat (崖の上のポニョ, , Gake no Ue no Ponyo^?) és una pel·lícula d'anime japonesa i de fantasia escrita i dirigida per Hayao Miyazaki i animada per l'Studio Ghibli. Es va estrenar el 19 de juliol del 2008 i va ser molt ben rebuda per la crítica. Guanyà el Premi de l'Acadèmia Japonesa a la millor pel·lícula d'animació. Ha estat doblada al català.

Argument

En Sosuke és un nen de cinc anys que un dia, mentre juga a la platja, es troba un peixet de colors, la Ponyo, que té el cap encallat en un pot de melmelada. El nen la rescata i li diu: "No et preocupis jo et cuidaré i et protegiré". El pare de la Ponyo, un bruixot que viu a les profunditats del mar, l'obliga a tornar, però la Ponyo vol convertir-se en humana per poder estar amb en Sosuke.

Doblatge

Personatge	Veu en japonès	Veu en català
Ponyo	Yuria Nara	Núria Trifol
Sōsuke	Hiroki Doi	Elisabet Bargalló
Lisa	Tomoko Yamaguchi	Teresa Manresa
Granmare	Yūki Amami	Eva Lluch
Fujimoto	George Tokoro	Toni Sevilla
Mare	Rumi Hiiragi	Lourdes López
Toki	Kazuko Yoshiyuki	Carme Contreras
Yoshie	Tomoko Naraoka	Marta Padovan
Kayo	Tokie Hidari	Carme Contreras

Inspiració

Com moltes de les pel·lícules de l'estudi Ghibli, La Ponyo al penya-segat fa una denúncia contra el maltractament del medi-ambient (més específicament del mar). A més, com a pel·lícula infantil, també té alguns trets característics d'aquestes: un discurs didàctic, tractament de temes com la vellesa o l'amistat. També conté molts elements de la literatura universal, com elements de "La sireneta", de Hans Cristian Andersen, o "El capità nemo" de XX. A més, la pel·lícula té molts elements de la mitologia japonesa.

Literatura

La sireneta

Tot i no cenyir-se a la història de Disney, la pel·lícula té certs aspectes en comú:

• Na Ponyo viu al fons del mar amb el seu pare i les seves germanes fins que té curiositat per la superfície i aleshores hi va.
• Adquireix cames i una aparença humana per poder estar amb la persona que troba a la superfície
• Només podrà quedar-se amb l'aparença humana si el noi l'estima amb tot el seu cor.

Ghibli presenta na Ponyo com un híbrid entre peix i humana que viu sota l'aigua. La seva aparença, però, guarda més relació amb les sirenes de la mitologia japonesa (ningyo) que la occidental.

Mitologia

Namazu

És una criatura mitològica, un Yokai, en forma de peix gat gegantí. El mite diu que té una força descomunal amb la que provocava terratrèmols cada vegada que donava un cop de cua. A més, en Namazu podia interactuar amb els éssers humans, i fins i tot transformar-se en un.

En aquesta darrera característica podem identificar fàcilment la referència a la capacitat de na Ponyo de transformar-se de peix a humana.

A més, el déu Kashima era l'únic que podia controlar en Namazu, ja que el pot mantenir immovilitzat, però quan es descuidava, la criatura es movia i causava terratrèmols.

Aquesta dinàmica també apareix en la pel·lícula, amb la relació entre na Ponyo i el seu pare Fujimoto, qui es passa tota la pel·lícula intentant controlar-la i protegir-la, i quan es descuida a l'inici és quan ella escapa i comencen tots els esdeveniments que sacsegen el terra.

Ningyo

Son la concepció japonesa de les sirenes (també son Yokai). Aquestes no eren belles, com les occidentals, sinó que tenien un aspecte horrorós i eren éssers marins descrits originalment com una barreja entre peix i persona en la que únicament el cap té aparença humana. També se solien descriure amb una cresta vermella a l'esquena.

L'aparició d'una sirena era considerada símbol d'alarma, no queda ben bé clar si bola o dolenta ja que no se sabia si eren éssers bondadosos. De tota manera, deia el mite que si no es feia cas a l'advertència de la sirena, es podien originar tempestes, tsunamis i terratrèmols.

En aquesta descripció podem identificar diversos aspectes de na Ponyo: cap de persona, forma de nena, causa terratrèmols, tempestes i tsunamis, és vermella...