Pelicà vulgar

Pelicà vulgar
Pelecanus onocrotalus
	;
Enregistrament
	;
Dades
Pes	180 g (pes al naixement); 11,45 kg (pes adult, mascle); 7,59 kg (pes adult, femella)
Envergadura	2,91 m
Nombre de cries	1,7
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	22697590
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Pelecaniformes
Família	Pelecanidae
Gènere	Pelecanus
Espècie	Pelecanus onocrotalus ; Linnaeus, 1758
Distribució
	;
Endèmic de	Parc Nacional de Keoladeo, Petit Rann de Kachchh, Santuari d'ocells de Khijadia, Reserva d'Asan, llac Thol, Parc Nacional de Kaziranga, Maguri Motapung Beel, Parc Nacional de Manas i Santuari Pobitora

El pelicà blanc comú (Pelecanus onocrotalus) és un ocell marí de la família dels pelecànids (Pelecanidae) que pot arribar de manera ocasional als Països Catalans.^[1]^[2] Habita llacs i aiguamolls sobretot de l'Àfrica subsahariana, arribant també a Europa sud-oriental, Turquia, l'Iran, mars Negre, Caspi i d'Aral, el Kazakhstan, nord-oest del Golf Pèrsic, i nord de l'Índia fins al Vietnam.

Morfologia[modifica]

Fa una llargària de 140-178 cm i una envergadura d'uns 280 cm.
El plomatge és pràcticament blanc (ocasionalment amb un to rosat) amb primàries i secundàries negres.
Petit plomall a la part posterior del cap i un grup de plomes grogues al pit.
Pell nua a la cara de color blanc grogós, bec gris amb bordell rosa. Bossa groga. Potes rosa.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pelicà vulgar