El jardí dels Finzi Contini

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la pel·lícula. Si cerqueu la novel·la, vegeu «El jardí dels Finzi-Contini».
Infotaula de pel·lículaEl jardí dels Finzi Contini
Il giardino dei Finzi Contini
FinziContini.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Vittorio de Sica
Protagonistes Dominique Sanda
Fabio Testi
Romolo Valli
Lino Capolicchio
Helmut Berger
Producció Artur Brauner, Arthur Cohn, Gianni Hecht Lucari
Disseny de producció Giancarlo Bartolini Salimbeni
Guió Vittorio Bonicelli, Ugo Pirro, a partir de la novel·la homònima de Giorgio Bassani
Música Bill Conti, Manuel de Sica
Fotografia Ennio Guarnieri
Muntatge Adriana Novelli
Vestuari Antonio Randaccio
Productora Documento Films
Distribuïdora Ad Vitam
Dades i xifres
País Itàlia
Alemanya
Data d'estrena 1971
Durada 94 min.
Idioma original Italià
Color color
Temàtica
Gènere Drama
Històric
Bèl·lic
Palmarès
Nominacions Oscar al millor guió adaptat ()
Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa ()
Premis David di Donatello for Best Film ()
Ós d'Or (1971)
Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa ()
Més informació
IMDb Fitxa 7.5/10 stars
FilmAffinity Fitxa
AlloCiné Fitxa
All Movie Fitxa
Modifica dades a Wikidata

El jardí dels Finzi Contini[1] (títol original en italià: Il giardino dei Finzi Contini) és una pel·lícula italiana de Vittorio de Sica, basada en la novel·la homònima de Giorgio Bassani, i estrenada el 1971. Ha estat doblada al català.[2]

Argument[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula segueix de prop la trama del llibre de Bassani, contant les relacions entre gent jove de la comunitat jueva a la ciutat de Ferrara, en plena ascensió de Mussolini i del feixisme italià en els anys 1930. Els Finzi Contini són una de les famílies més influents de la ciutat. Rics, aristocràtics, urbans… i també jueus. Els seus fills, ja adults, Micol i Alberto, busquen un cercle d'amistats per jugar al tennis i celebrar festes, oblidant-se de la resta del món. En aquest cercle entra Giorgio, un jueu de classe mitjana que s'enamora de Micol. Ella sembla divertir-se a costa seva; fins i tot fa l'amor amb un dels seus amics quan sap que Giorgio els està espiant. Al mig d'aquests problemes sentimentals apareixeran importants esdeveniments polítics: el règim feixista multiplica les mesures vexatòries contra els jueus italians, la pressió creix. Però la família Finzi-Contini, pilar de l'aristocràcia de Ferrara des de generacions, es nega a creure en la imminència de l'amenaça, tot i que, fora dels murs, el pitjor es prepara…[3]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. esadir.cat. El jardí dels Finzi Contini (en català). esadir.cat. 
  3. «Il giardino dei Finzi Contini». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El jardí dels Finzi Contini Modifica l'enllaç a Wikidata