El jardí dels Finzi Contini

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre la pel·lícula. Si cerqueu la novel·la, vegeu «El jardí dels Finzi-Contini».
Infotaula de pel·lículaEl jardí dels Finzi Contini
Il giardino dei Finzi Contini
FinziContini.jpg
Fitxa
DireccióVittorio de Sica
Protagonistes
ProduccióArtur Brauner, Arthur Cohn, Gianni Hecht Lucari
Dissenyador de produccióGiancarlo Bartolini Salimbeni Modifica el valor a Wikidata
GuióVittorio Bonicelli, Ugo Pirro, a partir de la novel·la homònima de Giorgio Bassani
MúsicaBill Conti, Manuel de Sica
FotografiaEnnio Guarnieri
MuntatgeAdriana Novelli
VestuariAntonio Randaccio
ProductoraDocumento Films
DistribuïdorAd Vitam
Dades i xifres
País d'origenItàlia
Alemanya
Estrena1970
Durada94 min.
Idioma originalItalià
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enEl jardí dels Finzi-Contini Modifica el valor a Wikidata
GènereDrama
Històric
Bèl·lic
Lloc de la narracióItàlia Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0065777 Filmaffinity: 453379 Allocine: 49956 Rottentomatoes: m/garden_of_the_finzicontinis Allmovie: v19230 Modifica els identificadors a Wikidata

El jardí dels Finzi Contini[1] (títol original en italià: Il giardino dei Finzi Contini) és una pel·lícula italiana de Vittorio de Sica, basada en la novel·la homònima de Giorgio Bassani, i estrenada el 1970. Ha estat doblada al català.[2]

Argument[modifica]

Vegeu també: Lleis racials del feixisme italià i Nens de l'holocaust

La pel·lícula segueix de prop la trama del llibre de Bassani, contant les relacions entre gent jove de la comunitat jueva a la ciutat de Ferrara, en plena ascensió de Mussolini i del feixisme italià en els anys 1930. Els Finzi Contini són una de les famílies més influents de la ciutat. Rics, aristocràtics, urbans… i també jueus. Els seus fills, ja adults, Micol i Alberto, busquen un cercle d'amistats per jugar al tennis i celebrar festes, oblidant-se de la resta del món. En aquest cercle entra Giorgio, un jueu de classe mitjana que s'enamora de Micol. Ells ja es coneixien quan de petits anaven a la sinagoga i es miraven de reüll, també quan els germans anaven cada any a examinar-se (només) a l'Institut i quan una vegada ella volia que el noiet Giorgio escalés la paret del seu jardí. De grans, ella el tracta com un amic-germà tot i que en prou feines es deixa besar per Giorgio que està boig per ella. A la novel·la de Bassani, Giorgio sospita que ella es veu de nit, al vestuari de la pista de tennis, amb un altre noi de la colla (Fabio Testi) més gran i més experimentat, però a la pel·lícula de De Sica, es fa evident. Al mig d'aquests problemes sentimentals apareixeran importants esdeveniments polítics: el règim feixista multiplica les mesures vexatòries contra els jueus italians, la pressió creix. Però la família Finzi-Contini, pilar de l'aristocràcia de Ferrara des de generacions, es nega a creure en la imminència de l'amenaça, tot i que, fora dels murs, el pitjor es prepara.[3]


Premis i nominacions[modifica]

Premis

Referències[modifica]

  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. esadir.cat. El jardí dels Finzi Contini (en català). esadir.cat. 
  3. «Il giardino dei Finzi Contini». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El jardí dels Finzi Contini