Guerra i pau (pel·lícula de 1965)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaGuerra i pau
Война и мир
War and Peace poster, 1967.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Serhí Bondartxuk
Protagonistes
Direcció artística Guennadi Miasnikov
Mikhaïl Bogdanov
Alexandre Borissov
Producció Goskino
Mosfilm Studios
Guió Serhí Bondartxuk
Vassili Soloviov
(a partir de la novel·la de Lleó Tolstoi)
Música Viatcheslav Ovtchinnikov
So Iouri Mikhaïlov
Igor Ourvantsev
Fotografia Yu-Lan Chen (com Iolanda Chen)
Anatoli Petritski
Alexandre Chelenkov
Muntatge Tatiana Likhatchiova
Ielena Sourajskaïa
Vestuari Nadejda Bouzina
Mikhaïl Tchikovani
V. Vavra
Productora Mosfilm
Distribuïdora Kultur International Films
Mosfilm
Dades i xifres
País Unió Soviètica
Data d'estrena 1967
Durada Itàlia: 2 × 263 minuts
Regne Unit: 401 minuts
Estats Units: 390 minuts
Idioma original rus, alemany i francès
Color en color
Pressupost 100.000.000 dòlars
Temàtica
Basat en Guerra i pau
Gènere Història
Drama
Guerra
Lloc de la narració Rússia
Palmarès
Nominacions
Premis
Més informació
IMDb Fitxa 7.8/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.4/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Guerra i pau (en en rus: Война и мир, Voïna i mir) és una adaptació cinematogràfica russa de la novel·la de Lleó Tolstoi dirigida per Serhí Bondartxuk de 1965 a 1967, amb un pressupost de 8.291.712 rubles soviètics el 1967[1] (9213013 dòlars)[2] És la pel·lícula més cara mai dirigida a l'URSS.

Argument[modifica]

1805 - Les hostilitats entre França d’un costat, Àustria i Rússia s'inicien, però per a l’aristocràcia, en les grans ciutats i a la cort, la vida continua amb les seves mundanitats i els seus petits escàndols. El príncep André Bolkonski somia amb la glòria i entra a l’exèrcit del Tsar. És ferit greument a la batalla d'Austerlitz

1812 - La Grande Armée de Napoleó Bonaparte envaeix Rússia. La batalla de Borodinó és una matança èpica. Moscou és incendiada. La retirada a l’hivern sotmesa als atacs dels Cosacs és un calvari.

Obra cinematogràfica monumental, la pel·lícula, d’una durada total de 6 hores 42, és construïda en quatre parts on s'aborden tots els temes (anàlisis psicològiques, ètiques, estètiques, metafísiques, geopolítiques, històriques):

  1. André Bolkonski
  2. Natacha Rostova
  3. 1812
  4. Pierre Bezoukhov

La pel·lícula és reputada per a l’ardidesa de la seva forma, la riquesa dels temes abordats i la complexitat de la seva arquitectura.[3]

Repartiment[modifica]

El film suposa 300 papers:

Producció[modifica]

Els preparatius de rodatge van començar a mitjans de 1961 i el rodatge va arrencar el setembre de 1962. Segons el Llibre Guiness des Records, l'escena de la batalla de Borodinó inclou aproximadament 120.000 figurants/soldats, el que suposa una de les més grans escenes de batalla mai filmades. Pels seus consells, molts museus van participar en la concepció dels vestits, el que en fa una de les pel·lícules més elaborades mai concebudes.

En la complexa narració de Tolstoi per descriure la invasió de Rússia per Napoleó, Bondartchouk ha filmat algunes de les escenes de batalla més gràfiques i més llargues mai vistes abans; per a una d'elles l'escena dura 45 minuts. Per realisme molts cavalls van ser morts en les escenes de guerra. Per això, algunes ciutats americanes van boicotejar la pel·lícula sota la pressió de l'ASPCA.

Guerra i Pau va ser filmada i difosa en 70 mm. El procediment era anomenat Sovscope 70 en la Unió Soviètica i a Europa. Als Estats Units, el procediment es deia Todd-AO, era una càmera de gran format amb 6-canals amb el so estereofònic. Les escenes d'acció ràpides van ser difícils de rodar amb una càmera 70 mm. Per pal·liar aquest handicap, diverses càmeres especials lleugeres van ser creades per a les necessitats de la pel·lícula. Algunes càmeres estaven suspeses sobre cables per travessar el camp de batalla. Altres sobre braços articulats telecomandats.

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • Una adaptació estatunidenca de la novel·la es va estrenar el 1956: Guerra i pau de King Vidor després de la rodada per Vladimir Gardine el 1915.
  • El cost de producció va ser superior a 100 milions de dòlars de l'època. Segons Forbes, si es té en compte la inflació, costaria més de 700 milions de dòlars el 2005, cosa que en fa la pel·lícula la més cara mai dirigida.
  • Lioudmila Savelieva que interpreta el paper de Natacha Rostova era ballarina a Leningrad.[4][5]
  • A Teriaïevo, un petit poble prop de Volokolamsk, es van instal·lar els decorats de la seqüència de l'incendi de Moscou segons els esbossos dels decoradors Guennadi Miasnikov i Mikhaïl Bogdanov,
  • En un pavelló de més de 1000 m² van ser instal·lats els decorats de la casa del senyor d'Ekaterinbourg.

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra i pau Modifica l'enllaç a Wikidata