Guerra i pau (pel·lícula de 1965)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaGuerra i pau
Война и мир Modifica el valor a Wikidata
War and Peace (1967, Russia) movie script.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióSerguei Bondartxuk Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióSerguei Bondartxuk, Vasily Solovyov (en) Tradueix i Lev Tolstoi Modifica el valor a Wikidata
MúsicaVyacheslav Ovchinnikov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FotografiaIolanda Chen (en) Tradueix, Anatoly Petritsky (en) Tradueix i Aleksandr Shelenkov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFrançoise Bonnot Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMosfilm Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMokép i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenUnió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1967 Modifica el valor a Wikidata
Durada432 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalrus, alemany i francès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost8.291.712 ₽ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació58.000.000 rubles soviètics Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enGuerra i pau Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema bèl·lic, drama, pel·lícula basada en una novel·la, cinema èpic i cinema històric Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióImperi Rus Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0063794 Filmaffinity: 779137 Allocine: 2606 Rottentomatoes: m/war-and-peace1967 Allmovie: v53286 TCM: 95064 Modifica el valor a Wikidata

Guerra i pau ( rus: Война и мир, Voïna i mir) és una adaptació cinematogràfica soviètica de la novel·la homònima de Lev Tolstoi dirigida per Serguei Bondartxuk de 1965 a 1967. Amb un pressupost de 8.291.712 rubles soviètics el 1967[1] (9213013 dòlars)[2] és la pel·lícula més cara mai dirigida a l'URSS.

Argument[modifica]

1805 - Les hostilitats entre França d'un costat, Àustria i Rússia s'inicien, però per a l'aristocràcia, en les grans ciutats i a la cort, la vida continua amb les seves mundanitats i els seus petits escàndols. El príncep André Bolkonski somia amb la glòria i entra a l'exèrcit del Tsar. És ferit greument a la batalla d'Austerlitz

1812 - La Grande Armée de Napoleó Bonaparte envaeix Rússia. La batalla de Borodinó és una matança èpica. Moscou és incendiada. La retirada a l'hivern sotmesa als atacs dels Cosacs és un calvari.

Obra cinematogràfica monumental, la pel·lícula, d'una durada total de 6 hores 42, és construïda en quatre parts on s'aborden tots els temes (anàlisis psicològiques, ètiques, estètiques, metafísiques, geopolítiques, històriques):

  1. André Bolkonski
  2. Natacha Rostova
  3. 1812
  4. Pierre Bezoukhov

La pel·lícula és reputada per l'ardidesa de la seva forma, la riquesa dels temes abordats i la complexitat de la seva arquitectura.[3]

Repartiment[modifica]

El film suposa 300 papers:

Producció[modifica]

Els preparatius de rodatge van començar a mitjans de 1961 i el rodatge va arrencar el setembre de 1962. Segons el Llibre Guiness dels Records, l'escena de la batalla de Borodinó inclou aproximadament 120.000 figurants/soldats, el que suposa una de les més grans escenes de batalla mai filmades. Pels seus consells, molts museus van participar en la concepció dels vestits, el que en fa una de les pel·lícules més elaborades mai concebudes.

En la complexa narració de Tolstoi per descriure la invasió de Rússia per Napoleó, Bondartxuk va filmar algunes de les escenes de batalla més gràfiques i més llargues mai vistes abans; per a una d'elles l'escena dura 45 minuts. Per realisme molts cavalls van ser morts en les escenes de guerra. Per això, algunes ciutats americanes van boicotejar la pel·lícula sota la pressió de l'ASPCA.

Guerra i Pau va ser filmada i difosa en 70 mm. El procediment era anomenat Sovscope 70 en la Unió Soviètica i a Europa. Als Estats Units, el procediment es deia Todd-AO, era una càmera de gran format amb 6-canals amb el so estereofònic. Les escenes d'acció ràpides van ser difícils de rodar amb una càmera 70 mm. Per pal·liar aquest handicap, diverses càmeres especials lleugeres van ser creades per a les necessitats de la pel·lícula. Algunes càmeres estaven suspeses sobre cables per travessar el camp de batalla. Altres sobre braços articulats telecomandats.

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • Una adaptació estatunidenca de la novel·la es va estrenar el 1956: Guerra i pau de King Vidor després de la rodada per Vladimir Gardine el 1915.
  • El cost de producció va ser superior a 100 milions de dòlars de l'època. Segons Forbes, si es té en compte la inflació, costaria més de 700 milions de dòlars el 2005, cosa que en fa la pel·lícula la més cara mai dirigida.
  • Liudmila Savelieva que interpreta el paper de Natacha Rostova era ballarina a Leningrad.[4][5]
  • A Teriaievo, un petit poble prop de Volokolamsk, es van instal·lar els decorats de la seqüència de l'incendi de Moscou segons els esbossos dels decoradors Guennadi Miasnikov i Mikhaïl Bogdànov,
  • En un pavelló de més de 1000 m² van ser instal·lats els decorats de la casa del senyor d'Ekaterinburg.

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra i pau