Le Genou de Claire

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLe Genou de Claire
Fitxa
DireccióÉric Rohmer
Protagonistes
ProduccióBarbet Schroeder i Pierre Cottrell modifica
GuióÉric Rohmer
Dissenyador de soJean-Pierre Ruh
FotografiaNéstor Almendros
MuntatgeCécile Decugis
ProductoraLes Films du Losange
(Barbet Schroeder, Pierre Cottrell)
DistribuïdorLes Films du Losange
Dades i xifres
País d'origenFrança
Estrena1970
Durada105 minuts
Idioma originalfrancès
RodatgeAnnecy modifica
Coloren color modifica
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica
Lloc de la narracióLake Annecy (en) Tradueix modifica


modifica
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc webfilmsdulosange.fr… modifica
IMDB: tt0065772 Filmaffinity: 152707 Allocine: 94254 Rottentomatoes: m/claires_knee Allmovie: v9792 TCM: 71022 TV.com: movies/claires-knee Modifica els identificadors a Wikidata

Le Genou de Claire és una pel·lícula francesa dirigida per Éric Rohmer, estrenada el 1970, inclosa en el cicle de Sis contes morals (Six contes moraux).

Argument[modifica]

A punt de casar-se, en Jérôme se'n va de vacances a prop del llac Annecy per vendre una propietat familiar. Allí hi retrobarà l'Aurora, una amiga escriptora que hi està estiuejant. Aquesta s'allotja a casa de Madame Walter, una dona vídua que viu amb la seva filla adolescent Laura, qui ben aviat es sent atreta per en Jérôme. L'arribada de Claire, filla del primer matrimoni de la Sra. Walter, amb el seu company Gilles pertorbarà en Jérôme, qui se sentirà fascinat pel genoll de la noia. [1]

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

El projecte de Le Genou de Claire prové d'una versió literària publicada el 1951 a Les Cahiers du Cinema amb el títol La Roseraie, escrita amb col·laboració amb Paul Gégauff.[2] La fotografia del film va estar a càrrec de Néstor Almendros qui va explicar en el seu llibre autobiogràfic Un homme à la caméra [3][4] com tot i la bellesa dels paisatges al voltant del llac d'Annecy, on es desenvolupa la pel·lícula Rohmer volia evitar l'abundància d'imatges semblants a postals i d'aquesta forma va deixar en segon pla els paisatges per primar els personatges.[5] Va voler que la imatge tingués un estil Gauguin, sense perspectives, colors purs i uniformes, adequant-hi també el vestuari. El rodatge es va fer cronològicament, fet que va permetre als intèrprets agafar el ritme dels seus personatges en el temps.[1]

Sis contes morals[modifica]

Després del fracàs comercial que va suposar Le Signe du Lion, el realitzador es va plantejar realitzar un cicle de films per poder seguir rodant amb llibertat i buscant una continuïtat en la producció. L'esquema bàsic argumental en aquesta sèrie té un patró comú: narrador compromès amb una dona, aquest troba o es sent atret per una altra dona i torna finalment amb la primera.[1] L'origen dels Contes morals el trobem en una sèrie de relats que Éric Rohmer va escriure a finals dels anys quaranta i que donaran lloc al cicle compost per dos curts inicials i quatre llargmetratges que es rodaran entre els anys 1962 i 1972. Le Genou de Claire va ser el cinquè film de la sèrie, que es va tancar amb L'Amour, l'après-midi.[2][6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Heredero, Carlos F; Santamaria, Antonio. Eric Rohmer (en castellà). 2a edició actualitzada. Cátedra, 2010, p. 440. ISBN 978-84-376-2699-4. 
  2. 2,0 2,1 Magny, Joël. Éric Rohmer (en francès). Rivages, 1986. ISBN 9782869300354. 
  3. Almendros, Néstor. Días de una cámara. Seix Barral, 1982, p. 326. ISBN 9788432295652. 
  4. Almendros, Néstor. Un homme à la caméra. Hatier, 1991. ISBN 9782218025877. 
  5. Mottet, Jean. Les paysages du cinéma (en francès). 9782876732797: Editions Champ Vallon,, 1999, p. 264. 
  6. García Brusco, Carlos. Éric Rohmer (en castellà). Ediciones JC, 1991 (Colección Directores de Cine. Núm.40). ISBN 9788485741663. 

Enllaços externs[modifica]