El jutge Fayard anomenat el xèrif

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl jutge Fayard anomenat el xèrif
Le Juge Fayard dit le sheriff
Fitxa
DireccióYves Boisset
Protagonistes
Patrick Dewaere
Aurore Clément
Philippe Léotard
Michel Auclair
Director artísticSerge Sommier
ProduccióYves Peyrot, Yves Gasser i Lise Fayolle
GuióYves Boisset
Claude Veillot
MúsicaPhilippe Sarde
Dissenyador de soMichel Chamard
FotografiaJacques Loiseleux
MuntatgeAlbert Jurgenson i Laurence Leininger
VestuariManuel Tortosa
MaquillatgeFlorence Fouquier D'Herouël
ProductoraProduction Companies
Acció Films
Filmédis
Société Française de Production
DistribuïdorCompagnie Commerciale Française Cinematographique (distributeur d'origine), Jupiter Communications
Dades i xifres
País d'origenFrança
Estrena1977
Durada112 minuts
Idioma originalfrancès
Versió en catalàSí Sí
RodatgeAis de Provença i Saint-Étienne Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerepolicíac
Premis i nominacions
Premis
IMDB: tt0076242 Filmaffinity: 559898 Allocine: 4913 Letterboxd: judge-fayard-called-the-sheriff Allmovie: v156449 TCM: 484671 TMDB.org: 74822 Modifica el valor a Wikidata

El jutge Fayard anomenat el xèrif (títol original en francès: Le Juge Fayard dit le sheriff) és una pel·lícula francesa dirigida per Yves Boisset, el 1977. Ha estat inspirada en l'assassinat del jutge François Renaud el 3 de juliol de 1975. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Un jove jutge, de motiu « el Xèrif » per la seva integritat i dels seus mètodes poc ortodoxes en el món de la magistratura, investiga a Sant-Etiève sobre un tema delicat: un cas d'atracament d'una estació de servei amb agressió, que implicaria de rebot personatges ben situats.

En una ciutat de províncies, el jove jutge Jean-Marie Fayard, no vacil·la a inculpar els poderosos, sense por a ser cridat a l'ordre per la seva jerarquia. Un dia, després d'haver-hi provocat una viva polèmica amb els seus superiors jeràrquics per haver detingut un gran patró culpable de diversos mancances mortals en la seguretat dels seus obrers (tot i tenir poderoses relacions polítiques), li confien un fosc afer d'atracament amb agressió. Un dels malfactors implicats ha estat formalment reconegut pel garagista agredit. Però l'agressor, de motiu Paulo, disposa d'una coartada a tota prova. Una investigació aprofundida porta Fayard a sospitar que el sospitós s'ha beneficiat d'un testimoniatge de conveniència, i a deduir-ne que importants personatges estan també implicats en aquesta història. Fayard deté el responsable d'una societat de vigilància que aviat és trobat assassinat. El jutge i la seva companya són llavors amenaçats. Malgrat les pressions i les amenaces de représailles, Fayard està més que decidit a prosseguir les seves investigacions. Ajudat per l'inspector Marec, remunta fins al Doctor, un criminal que sembla preparar un gran cop des de la presó on està près. Però aquesta afer és molt perillós, perquè barreja el bandolerisme amb la política.[2]

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • El rodatge de la pel·lícula s'ha desenvolupat a Sant-Étienne i a Ais de Provença per les escenes del Palau de justícia.
  • El nom d'una organització política anomenada Servei d'acció cívica (SAC) és clarament citada en la pel·lícula i ha estat considerat difamatori, com la utilització del nom d'un diputat nomenat Chalaberd, que podria recordar el d'un ministre existent (Albin Chalandon). Les rèpliques que contenen aquest nom de polític fictici han estar reemplaçades per d'uns altres fent referència a un nom semanticament més neutre. Després d'una decisió de la justícia, el nom del SAC ha estat reemplaçat per un « bip » en l'estrena. Amb la dissolució del SAC per François Mitterrand el 3 d'agost de 1982, la censura ha estat anul·lada.[3]
  • Alguns membres de la Banda dels lionesos són sospitosos d'haver participat en l'assassinat del jutge Renaud.[4][5]

Rebuda[modifica]

En la seva estrena, El Jutge Fayard ha estat ben acollida per la crítica: per Pierre Billard del Journal du dimanche, es tracta d'una

« pel·lícula que dona un cop de puny que sacseja la letargia del cinema francès »

,[6] mentre Raymond Lefevre de La Saison Cinematographique, destaca que Boisset ha construït

« tota la seva pel·lícula a partir d'una trobada entre la Sèrie Negra i la sàtira política »

i

« es converteix així en el múmero u d'un cinema autènticament popular i, malgrat certs esquematismes, amb èxit »

[6] i Jean-Paul Grousset del Canard Enchainé saluda l'actuació de Patrick Dewaere.[6] Entre els crítics favorables a la pel·lícula, Michel Flacon de Le Point escriu que

« Boisset té punch, i alé fins al final »

i la redacció de L'Humanité Dimanche precisa que es tracta de la

« més acabada i més madura de les pel·lícules de Boisset »

.[7] Tanmateix, Michel Mohrt del Figaro, critica el conformisme de Boisset, que vol fer, segons el crític,

« un cinema que molesti i "faci reflexionar" »

, tot afegint que

« el que "molestaria", seria mostrar-nos un jutge íntegre, encara que traditionalista, i que creu que un magistrat ha d'aplicar les lleis, no contestar-les i fer política »

.[6]

Premis i nominacions[modifica]

Premis
Nominacions

Referències[modifica]

  1. ↑ esadir.cat. El jutge Fayard anomenat el xèrif. esadir.cat. 
  2. ↑ «Le Juge Fayard dit le sheriff». The New York Times.
  3. ↑ Per més precisions: http://www.arte.tv/guide/fr/020317-000/le-jutge-fayard-dit-le-sheriff[Enllaç no actiu]
  4. ↑ Coisplet, Nicolas; Mézou, Yvon. «Assassinat du juge Renaud : « Sacrifié parce qu'il a découvert une magouille de haut niveau »» (en francès). 20minutes.fr, 15-11-2011.
  5. ↑ Neyret, Michel. «170». A: Flic (en francès). París: Plon, 2016. ISBN 978-2-259-22144-3. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 [enllaç sense format] http://dewaere.online.fr/le-jutge-fayard.html[Enllaç no actiu]
  7. ↑ Fitxa de la pel·lícula al lloc del distribuïdor Jupiter Films
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_jutge_Fayard_anomenat_el_xèrif&oldid=33285008»