La Collectionneuse

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLa Collectionneuse
Fitxa
DireccióÉric Rohmer
Protagonistes
Ajudant de direccióPatrice de Baillencourt
Laszlo Benko
ProduccióBarbet Schroeder i Georges de Beauregard Modifica el valor a Wikidata
GuióÉric Rohmer
amb la participació de Haydée Politoff
Patrick Bauchau
Daniel Pommereulle
MúsicaGiorgio Gomelsky Modifica el valor a Wikidata
FotografiaNéstor Almendros
MuntatgeJacqueline Raynal
ProductoraLes Films du Losange
Rome-Paris Films (Georges de Beauregard)
DistribuïdorLes Films du Losange
Dades i xifres
País d'origenFrança
Estrena1967
Durada90 minuts
Idioma originalfrancès
RodatgeSant Tropetz Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica
Lloc de la narracióPresqu'île de Saint-Tropez (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata


Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

Lloc webfilmsdulosange.fr… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0061495 Filmaffinity: 388948 Allocine: 421 Rottentomatoes: m/la-collectionneuse Allmovie: v98177 TCM: 80522 Modifica els identificadors a Wikidata

La Collectionneuse és una pel·lícula francesa dirigida per Éric Rohmer, estrenada el 1967, inclosa en el cicle de Sis contes morals(Six contes moraux). Va ser guardonada amb el Gran Premi del Jurat en el Festival Internacional de Cinema de Berlin (1967).

Argument[modifica]

La pel·lícula s'inicia amb tres pròlegs que ens presenten els personatges. En el primer, una jove (Haydée) que es passeja en biquini per una platja deserta, en el segon un artista (Daniel) conversa amb un crític d'art. Una escena en un parc ens descobreix Adrien,un galerista d'art, parlant amb dues noies joves, l'Annick i la Mijanou. Aquesta última se'n va a Londres i l'Adrien es queda per anar a casa d'un seu amic a Saint-Tropez. Quan hi arriba es troba en Daniel i la Haydée. La serenitat que buscava l'Adrien a les vacances es veuran alterades per la convivència amb Haydée.[1]

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

La Collectionneuse va ser el primer llargmetratge on Rohmer treballà amb un debutant Néstor Almendros com a encarregat de la fotografia, després d'haver-ho fet ja en tres curts anteriors.[2] Van haver de fer una planificació acurada per ajustar-se a un pressupost molt limitat. Es va rodar simplificant en les preses de plans dels personatges, per estalviar consum de pel·lícula i evitar la doble presa que s'alterna en el muntatge final. Es va decidir també la realització en 35 mm. amb més sensibilitat i més possibilitats en el camp d'il·luminació.[1] [3]

Sis contes morals[modifica]

L'origen dels Contes morals el trobem en una sèrie de relats que Éric Rohmer va escriure a finals dels anys quaranta i que donaran lloc a un cicle compost per dos curts i quatre llargmetratges entre els anys 1962 i 1972.[4] Després del fracàs comercial que va suposar Le Signe du Lion, el realitzador es va plantejar aquest format de sèrie agrupada per poder seguir rodant amb llibertat i buscant una continuïtat en la producció. L'esquema bàsic argumental és sempre el mateix, narrador compromès amb una dona, troba o es sent atret per una altra i torna finalment amb la primera.[1] En el projecte de Contes morals el tercer film-i primer llargmetratge- havia de ser Ma Nuit chez Maud i el quart La Collectionneuse, però un entrebanc en l'avançament sobre recaptacions no concedit i el fet que Jean-Louis Trintignant, qui desenvoluparia el paper de l'enginyer protagonista, no estava disponible en les dates previstes el va endarrerir i va fer que es rodés prèviament La Collectionneuse. Tot i això, en la presentació del cicle, Ma nuit chez Maud és considerat com el tercer film dels Contes morals.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Heredero, Carlos F; Santamaria, Antonio. Eric Rohmer (en castellà). 2a edició actualitzada. Cátedra, 2010, p. 440. ISBN 978-84-376-2699-4. 
  2. Seneviratne, Shaun. «Four Lessons in Cinematography from Nestor Almendros» (en anglès). Filmmaker, Agost, 2013.
  3. de Baecque, Antoine; Herpe, Noël. Biographie d'Èric Rohmer (en francès). Stock, 2014, p. 604. ISBN 9782234075900. 
  4. Magny, Joël. Éric Rohmer (en francès). Rivages, 1986. ISBN 9782869300354. 
  5. García Brusco, Carlos. Éric Rohmer (en castellà). Ediciones JC, 1991 (Colección Directores de Cine. Núm.40). ISBN 9788485741663. 

Enllaços externs[modifica]