Manon des sources

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaManon des sources
Manon des Sources
Manon des Sources ver2.jpg
Fitxa
Direcció Claude Berri
Protagonistes
Producció Pierre Grunstein
Alain Poiré
Guió Claude Berri
Gérard Brach
Música Jean-Claude Petit [1]
Fotografia Bruno Nuytten
Muntatge Hervé de Luze
Geneviève Louveau
Productora Pathé
Distribuïdor Pathé Distribution (EU)
Orion Classics (USA)
Dades i xifres
País d'origen Itàlia
França
Suïssa
Estrena 1986
Durada 113 minuts
Idioma original French
Color en color
Recaptació 56.4 milions de dòlars €
Descripció
Basat en Q3286482 Tradueix
Gènere drama i pel·lícula basada en una obra literària
Tema venjança
Lloc de la narració França
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0091480 Filmaffinity: 610883 Allocine: 2339 Rottentomatoes: m/Manon_of_the_Spring Mojo: manonofthespring Allmovie: v31339 TCM: 82853 TV.com: movies/manon-of-the-spring
Modifica les dades a Wikidata

Manon des Sources és una pel·lícula francesa rodada l'any 1986 al mateix temps que la pel·lícula Jean de Florette. Està basada en la novel·la, de dues parts, del mateix títol de Marcel Pagnol.

Va ser dirigida per Claude Berri, la música és de Jean-Claude Petit[2]

Argument[modifica]

Seguint els esdeveniments de Jean de Florette, Manon, la filla de Jean (interpretat per Depardieu), viu a la Provença prop de la fina de Les Romarins, que havia pertangut al seu pare ja mort. Manon és pastora d'un ramat de cabres i caça ocells i conills silvestres per sobreviure. Ugolin Soubeyran, que es va quedar amb enganys la finca del pare de Manon cultiva clavells que ven a bon preu i rega amb aigua de l'antiga finca del pare de Manon.

Ugolin, després de veure banyaar-se nua a la jove Manon se n'enamora però quan intenta apropar-s'hi ells fuig d'ell, ja que el considera un dels responsables de la mort del seu pare i de quedar-se sense la finca ni l'aigua. Manon en canvi s'interessa pel jove nou mestre de l'escola del poble amb qui acabarà casant-se. Abans d'això Manon trobarà la manera de bloquejar l'aigua de la font que rega els clavells d'Ugolin i que proporciona aigua a més a tot el poble.[3]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. Adaptació "lliure" de l'opera de Verdi's de 1862 La forza del destino, en particular, l'ària “Invano Alvaro”. http://www.reelviews.net/movies/j/jean_de_florette.html
  2. The score "borrows liberally" from Verdi's 1862 opera La forza del destino, in particular, the aria “Invano Alvaro”. See: http://www.reelviews.net/movies/j/jean_de_florette.html
  3. «Manon des Sources». The New York Times.