Cet obscur objet du désir

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cet obscur objet du désir
Fitxa tècnica
Direcció Luis Buñuel
Protagonistes Fernando Rey
Carole Bouquet
Ángela Molina
Producció Serge Silberman
Guió Luis Buñuel
Jean-Claude Carrière
Pierre Louÿs (novel·la)
Música Richard Wagner
Fotografia Edmond Richard
Muntatge Hélène Plemiannikov
Dades i xifres
País França
Espanya
Data d'estrena 1977
Durada 102 min
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Lausana, París, Madrid i Suïssa
Temàtica
Basat en The Woman and the Puppet
Gènere Drama
Lloc de la narració París
Palmarès
Nominacions
Premis National Society of Film Critics Award for Best Director
National Board of Review Award for Best Foreign Language Film
Los Angeles Film Critics Association Award for Best Foreign Language Film
National Board of Review Award for Best Director
Més informació
IMDB Fitxa 7.9/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.4/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Cet obscur objet du désir (Aquest obscur objecte del desig) és la 32a i última pel·lícula dirigida per Luís Buñuel.[1] De producció franco-espanyola, va ser estrenada el 1977. El guió està basat en la novel·la La femme et le pantin de 1899 de l'escriptor francès Pierre Louÿs. De la frase del llibre «ce pâle objet du désir» Buñuel i Jean-Claude Carrière –coguionistes de la pel·lícula- en van extreure el títol, lleugerament modificat.

Argument[modifica | modifica el codi]

Abans que el tren amb trajecte Sevilla-Paris arranqui, Mathieu llença un cubell d'aigua a Conchita, la seva parella de la qual intenta infructuosament desprendre's.

Seguidament, s'excusa per la seva injustificada conducta als viatjers que l'acompanyen al seu compartiment (una mare amb la seva filla, un jutge i un psicòleg nan), als quals Mathieu comença explicar la història de la seva turbolent relació sentimental amb Conchita.

Mathieu la va contractar com a minyona i des del principi va intentar anar-se'n al llit amb ella, tormentat i seduït alhora per les insinuacions sexuals de Conchita que, això no obstant, proclamava ser verge i es negava a tenir relacions sexuals abans de casar-se.

La seva relació d'amor i odi és breument interrompuda quan Conchita és finalment expulsada de casa, però els remordiments de l'obsessionat Mathieu el condueixen a cercar de nou a Conchita, a la qual acaba descobrint dansant nua per turistes en un bar nocturn de Sevilla.

Reconciliats de nou, Mathieu li confessa el seu amor per ella, però Conchita admet que el troba repulsiu i el tortura simulant un acte sexual amb un amic. A aquesta provocació Mathieu reacciona violentament tot apalissant a Conchita, que amb aquest acte queda convencuda del seu sincer amor vers ella.

Satisfets amb la història, els passatgers del tren contemplen com és ara Conchita qui, després de reaparèixer, vessa un cubell d'aigua sobre Mathieu.

Quan el tren arriba al seu destí, l'enamorada parella se'n va a passejar pels carrers de París, que és amenaçada per un grup de terroristes que pretenen sembrar la confusió i el caos a la ciutat. La seva enèsima discussió és interrumpuda per la sobtada explosió d'una bomba.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Actor / actriu original Personatge fictici
Fernando Rey Mathieu Faber
Carole Bouquet Conchita I
Ángela Molina Conchita II
Piéral nan, psicòleg
Julien Bertheau Edouard, cosí
André Weber Martin
Maria Asquerino Incarnacion Perez, mare de Conchita
Milena Vukotic viatjant
Ellen Bahl rival
Muni concerge
Bernard Musson policia
Jacques Debary jutge
Valérie Blanco jove
Lita Lluch-Peiro ballarina
Isabelle Rattier secretària
Isabelle Sadoyan portera
Antonio Duque
André Lacombe
Annie Monange
Jean-Claude Montalban
David Rocha
Juan Santamaria
Melody Thomas
Dick Winslow
Roger Ibáñez

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Any Festival Premi Resultat
1977 Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles (LAFCA) Millor pel·lícula estrangera Guanyadora
National Board of Review Millor pel·lícula estrangera Guanyadora
Millor director Guanyador
National Society of Film Critics Awards (NSFC Awards) Millor director Guanyador
1978 Premis César Millor director Nominat
César al millor guió original o adaptació Nominat
Premi Globus d'Or Millor pel·lícula estrangera Nominada
Oscars Millor pel·lícula de parla no anglesa Nominada
Millor guió adaptat Nominat

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «That Obscure Object of Desire». IMDb. [Consulta: 19 juny 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema