La mort en aquest jardí

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: La muerte en el jardín)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaLa mort en aquest jardí
La muerte en el jardín
Laguna catemaco shore.jpg
Lloc de rodatge a la regió de Catemaco
Fitxa tècnica
Direcció Luis Buñuel
Protagonistes Georges Marchal
Simone Signoret
Michel Piccoli
Michèle Rodardon
Charles Vanel
Direcció artística Edward Fitzgerald
Producció David Magne
Óscar Dancigers
Léon Carré
Guió Luis Buñuel, Raymond Queneau, Luis Alcoriza a partir de la novel·la homònima de José-André Lacour (1954)
Música Paul Misraki
So Maurice Laroche, José de Perez
Fotografia Jorge Stahl Jr.
Muntatge Luis Buñuel
Marguerite Renoir
Denise Charvein
Vestuari Georgette Somohano
Productora Dismage (França)
Producciónes Tepeyac (Mèxic)
Dades i xifres
País França
Mèxic
Data d'estrena 1956
Durada 99 min
Idioma original francès i castellà
Lloc de rodatge Mèxic
Color color
Temàtica
Gènere Drama
aventures
Tema principal pena de mort
Més informació
IMDb Fitxa
FilmAffinity Fitxa
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

La mort en aquest jardí (títol original en francès: La Mort en ce jardin , en castellà: La muerte en el jardín) és una pel·lícula franco- mexicana dirigida per Luis Buñuel i estrenada el 1956. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2][modifica | modifica el codi]

Per escapar-se a la repressió policíaca a conseqüència de la revolta dels buscadors d'una mina de diamants, un grupuscle, guiat per l'aventurer Chark, s'enfonsa al bosc verge i haurà d'enfrontar a mil i un perills...

Aquesta pel·lícula d'aventures té l’empremta del simbolisme: la religió (el sacerdot Michel Piccoli), la carn, els diners i les institucions (Simone Signoret prostituta, Charles Vanel terratinent) voregen la puresa (Michèle Rodardon sordmut) en un vent de revolta (l'aventurer Georges Marchal). Surrealisme amb les escenes de la prostituta en vestit de nit enmig de la jungla i de l'autèntica verge en les preses amb les forces naturals (la seva cabellera embolicada amb la d'una altra verge, el bosc) i renaixement d'un món finalment depurat: el guia i la verge que voguen junts sobre una mar quieta...

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Simone Signoret va dir:[3]

« La muerte en el jardín segurament no és la principal pel·lícula de Buñuel, però aquests tres mesos de rodatge a Mèxic han comptat per mi, Michel Piccoli i Charles Vanel, com unes vacances inoblidables. Potser també per Georges Marchal però com que no l'he tornat a veure, no he tingut l'ocasió de xerrar amb ell com ho faig avui encara amb Charles i Michel, o encara amb Colette Crochot, l'apuntadora. En principi, hi havia Buñuel; tots els actors que han treballat amb ell ja ho han dit abans de mi: passar la seva jornada amb Don Luis, no és anar al treball, és divertit. [...] i després hi havia l’Óscar.

Óscar Dancigers, el més rus dels productors mexicans, després d’haver estat el més rus dels emigrants, el més rus dels encantadors russos - penso amb Kessel i amb Anatole Litvak. [...] i després hi havia els meus dos còmplices, Vanel i Piccoli, i les mistificacions enormes, i les batalles amb gots d'aigua, que es van convertir en galledes d'aigua. Finalment, hi havia Mèxic. Desafio a qui sigui de no enamorar-se de Mèxic - no parlo dels paisatges, parlo de la gent. Semblo folklòric parlant: millor, el folklore és de vegades bo, quan expressa el seu sentit real, és a dir quan es dedica a la paraula «poble». Aniré fins i tot fins a dir pueblo.

»

Referències[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema

  1. esadir.cat. La mort en aquest jardí (en català). esadir.cat. 
  2. «La mort en ce jardin» (en anglès). The New York Times.
  3. Extracte de les seves memòries, La nostàlgia no és més que el que era , Éditions du Seuil, París, 1975, ISBN 2-02-004520-6

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]