Vés al contingut

La mort en aquest jardí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: La muerte en el jardín)
Infotaula de pel·lículaLa mort en aquest jardí
La Mort en ce jardin Modifica el valor a Wikidata

Lloc de rodatge a la regió de Catemaco Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLuis Buñuel Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióLuis Buñuel, Luis Alcoriza de la Vega, Raymond Queneau i José-André Lacour Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPaul Misraki Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeLuis Buñuel Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena1956 Modifica el valor a Wikidata
Durada97 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès
castellà Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeMèxic Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Temapena de mort Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMèxic Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0049521 Filmaffinity: 183975 Allocine: 3683 Rottentomatoes: m/death_in_the_garden Letterboxd: death-in-the-garden Allmovie: v88998 TCM: 72624 TV.com: movies/death-in-the-garden AFI: 23178 TMDB.org: 35206 Modifica el valor a Wikidata

La mort en aquest jardí (títol original en francès: La Mort en ce jardin , en castellà: La muerte en el jardín) és una pel·lícula franco- mexicana dirigida per Luis Buñuel i estrenada el 1956. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2]

[modifica]

Per escapar-se a la repressió policíaca a conseqüència de la revolta dels buscadors d'una mina de diamants, un grupuscle, guiat per l'aventurer Chark, s'enfonsa al bosc verge i haurà d'enfrontar a mil i un perills…

Aquesta pel·lícula d'aventures té l'empremta del simbolisme: la religió (el sacerdot Michel Piccoli), la carn, els diners i les institucions (Simone Signoret prostituta, Charles Vanel terratinent) voregen la puresa (Michèle Rodardon sordmut) en un vent de revolta (l'aventurer Georges Marchal). Surrealisme amb les escenes de la prostituta en vestit de nit enmig de la jungla i de l'autèntica verge en les preses amb les forces naturals (la seva cabellera embolicada amb la d'una altra verge, el bosc) i renaixement d'un món finalment depurat: el guia i la verge que voguen junts sobre una mar quieta…

Repartiment

[modifica]

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]

Simone Signoret va dir:[3]

« La muerte en el jardín segurament no és la principal pel·lícula de Buñuel, però aquests tres mesos de rodatge a Mèxic han comptat per mi, Michel Piccoli i Charles Vanel, com unes vacances inoblidables. Potser també per Georges Marchal però com que no l'he tornat a veure, no he tingut l'ocasió de xerrar amb ell com ho faig avui encara amb Charles i Michel, o encara amb Colette Crochot, l'apuntadora. En principi, hi havia Buñuel; tots els actors que han treballat amb ell ja ho han dit abans de mi: passar la seva jornada amb Don Luis, no és anar al treball, és divertit. [...] i després hi havia l'Óscar.

Óscar Dancigers, el més rus dels productors mexicans, després d'haver estat el més rus dels emigrants, el més rus dels encantadors russos - penso amb Kessel i amb Anatole Litvak. [...] i després hi havia els meus dos còmplices, Vanel i Piccoli, i les mistificacions enormes, i les batalles amb gots d'aigua, que es van convertir en galledes d'aigua. Finalment, hi havia Mèxic. Desafio a qui sigui de no enamorar-se de Mèxic - no parlo dels paisatges, parlo de la gent. Semblo folklòric parlant: millor, el folklore és de vegades bo, quan expressa el seu sentit real, és a dir quan es dedica a la paraula «poble». Aniré fins i tot fins a dir pueblo.

»

Referències

[modifica]
  1. «La mort en aquest jardí». esadir.cat.
  2. «La mort en ce jardin» (en anglès). The New York Times.
  3. Extracte de les seves memòries, La nostàlgia no és més que el que era , Éditions du Seuil, París, 1975, ISBN 2-02-004520-6