Los olvidados

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLos olvidados
Fitxa
Direcció Luis Buñuel
Protagonistes
Dissenyador de producció Edward Fitzgerald
Guió Luis Buñuel i Luis Alcoriza
Música Rodolfo Halffter i Gustavo Pittaluga
Fotografia Gabriel Figueroa
Muntatge Carlos Savage
Distribuïdor Entertainment One Films Tradueix
Dades i xifres
País d'origen Mèxic
Estrena 1950
Durada 80 min
Idioma original castellà
Color en color
Descripció
Gènere Drama social
Lloc de la narració Mèxic

IMDB: tt0042804 Filmaffinity: 300612 Allocine: 1997 Rottentomatoes: m/los-olvidados-1950 Allmovie: v65217
Modifica les dades a Wikidata

Los Olvidados és una pel·lícula mexicana de Luis Buñuel Portolés, estrenada el 1950.

Argument[modifica]

El Jaibo, un adolescent, s'escapa del correccional i es reuneix al poble amb els seus amics. Amb Pedro i d'altres nens, intenta atacar el Senyor Carmelo. Alguns dies després, el Jaibo mata, en presència de Pedro, el jove que acusa d'haver-lo denunciat. A partir d'aquest moment, els destins de Pedro i del Jaibo estan tràgicament units.

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Comentaris[modifica]

Los Olvidados són tots aquests joves mexicans dels anys 1950 llençats socialment a la perifèria de la capital en resposta a una misèria física i intel·lectual que els han llegat les generacions anteriors trencades per l'alcohol i l'analfabetisme.

El medi quotidià deplorable que experimentessin aquests joves adolescents trenca una naturalesa fonamental de bondat que el nen posseeix per defecte.

El drama d'aquests nens és purament intern, la manca total d'amor maternal posa en marxa un enfocament primari de la vida. No tenen cap noció de tendresa.

Al contrari de Miracle a Milà de Vittorio de Sica que ensenyava una misèria social atenuada per la sensibilitat i la bondat destil·lada per Toto envers el seu cercle, aquí el to és dur, sense pietat.

No hi ha comprovació material «rica, pobra» a fer. Aquesta misèria interna és localitzada en un territori ben definit, la sequedat total dels esperits. Una manca de posicionament digna d'aquests nens en comportaments adaptats a la lògica natural de la seva edat els deixa com a verdaderes pedres brutes de la societat lliurades a ells mateixos.

El marc de sortida ha estat completament inexistent, creen doncs els seus propis desequilibris aplicant lleis malvades.

Un director de presó és l’únic personatge que encoratja pel seu discurs tolerant envers els seus nois, i que atenua la fredor del conjunt.

El desenllaç final sembla un alliberament per a Jaibo, desfet finalment de tota aquesta brutícia.

Enllaços externs[modifica]