Gaijin – Os Caminhos da Liberdade

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaGaijin – Os Caminhos da Liberdade
Fitxa
DireccióTizuka Yamasaki Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióJorge Durán i Tizuka Yamasaki Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJohn Neschling Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeLael Rodrigues Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorEmbrafilme Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenBrasil Modifica el valor a Wikidata
Estrena1980 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalportuguès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBrasil Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0132989 Filmaffinity: 970979 Allocine: 44249 Letterboxd: gaijin-a-brazilian-odyssey Allmovie: v125756 TCM: 483483 TMDB.org: 200663 Modifica el valor a Wikidata

Gaijin – Os Caminhos da Liberdade[1] és una pel·lícula dramàtica brasilera del 1980, pel·lícula debut de la directora Tizuka Yamasaki.[2]

La pel·lícula està basada en fets reals de la història de la immigrants japonesos que van arribar al Brasil a la recerca de millors oportunitats.[3] La seva seqüela, Gaijin - Ama-me como Sou, va ser llançat el 2 de setembre de 2005.

Argument[modifica]

Japó, 1908. Motivats per la pobresa del país i les poques perspectives laborals, molts japonesos han emigrat a la recerca d'oportunitats. Com que l'empresa d'emigració només acceptava grups familiars que tenien almenys una parella, Yamada (Jiro Kawarazaki) i Kobayashi (Keniti Kaneko) que eren germans, veuen com a solució que Yamada es casi amb Titoe (Kyoko Tsukamoto), que només tenia 16 anys. Yamada i Titoe s'acabaven de conèixer i, juntament amb un cosí, marxen cap al Brasil. Després de 52 dies de viatge finalment arriben al Brasil on treballaran a la granja Santa Rosa, a São Paulo, on l'expansió del cafè era intensa. Però ensopeguen amb un capatàs que tracta els colons amb hostilitat, exigint-los que treballin fins a l'esgotament. A més, els seus salaris són robats pels propietaris de la finca, només són tractats amb respecte per altres pobladors i per Tonho (Antônio Fagundes), el comptable de la finca.[4]

Repartiment[modifica]

  • Kyoko Tsukamoto com a Titoe
  • Antônio Fagundes com a Tonho
  • Jiro Kawarazaki com a Yamada
  • Keniti Kaneko com a Kobayashi
  • Gianfrancesco Guarnieri com a Enrico
  • Álvaro Freire com a Chico Santos
  • Louise Cardoso com Angelina
  • José Dumont com a Ceará
  • Yuriko Oguri com a Sra. Nakano
  • Clarisse Abujamra com a Felicia
  • Carlos Augusto Strazzer com el Dr. Heitor
  • Dorothy Leirner com a Grazziela
  • Maiku Kozonoi com Keniti Nakano

Premis[modifica]

33è Festival Internacional de Cinema de Canes 1980 (França)[5]

Festival de Gramado 1980 (Brasil)

  • Guanya en les categories de Millor pel·lícula, Millor actor secundari (José Dumont), Millor banda sonora, Millor guió i Millor disseny de producció.

Festival de l'Havana 1980 (Cuba)

  • Guanya en la categoria de millor pel·lícula.

Festival de Nova Delhi

  • Guanya n la categoria de millor pel·lícula.

Conferència Nacional de Bisbes del Brasil 1980 (Brasil)

  • Va rebre el Trofeu Margarida de Plata.

Festival d'Honolulú

  • Ha rebut una menció especial.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]