Viridiana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viridiana
Viridiana cover2.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Luis Buñuel
Protagonistes Silvia Pinal, Francisco Rabal, Fernando Rey, Margarita Lozano, Victoria Zinny
Ajudant de direcció Juan Luis Buñuel
Producció Gustavo Alatriste, Ricardo Muñoz Suay i Pere Portabella
Guió Luis Buñuel i Julio Alejandro a partir de la novel·la Halma de Benito Pérez Galdós
Música Gustavo Pittaluga
Fotografia José F. Aguayo
Muntatge Pedro del Rey i Luis Buñuel
Dades i xifres
País Espanya
Mèxic
Data d'estrena 1961
Durada 90 min
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Madrid
Color pel·lícula en blanc i negre
Pressupost Films 59
Temàtica
Gènere Drama
Palmarès
Premis Palma d'Or
Més informació
IMDB Fitxa 8.2/10 stars
FilmAffinity Fitxa
AlloCiné Fitxa
All Movie Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Viridiana és una pel·lícula mexicano-espanyola de Luis Buñuel, estrenada el 1961. La pel·lícula va rebre el màxim guardó (Palma d'Or) al Festival Internacional de Cinema de Canes 1961, així com l'ovació unànime de públic i jurat. Tanmateix, un article molt hostil publicat al diari oficial de la Ciutat del Vaticà, L'Osservatore Romano, va provocar la seva immediata prohibició a Espanya. L'incident va reivindicar la figura de Buñuel davant dels seus crítics i va convertir Viridiana en una més de les pel·lícules prohibides d'aquest polèmic cineasta.

La decisió de rodar 'Viridiana' a Espanya va provocar que Buñuel, exiliat a Mèxic després de la Guerra Civil espanyola, fos durament criticat pels republicans espanyols a l'exili.

Argument[modifica | modifica el codi]

Viridiana pronunciarà aviat els seus vots i es tancarà en un convent. Va per una última vegada a saludar el seu oncle, ric burgès, abans d'anar a pronunciar els seus vots. L'oncle la droga i fa veure que ha abusat d'ella per tal que accepti casar-se amb ell. S'atura horroritzada. Rosegat pel remordiment, se suïcida.

Viridiana, que se sent culpable de la mort del seu oncle, renuncia a ser monja i es queda a la mansió a practicar la caritat cristiana, acollint un grup de rodamons, a qui brinda refugi i aliment però que són, al cap i a la fi, els qui l'atacaran i robaran. L'arribada de Jorge, fill natural del senyor Jaime, canviarà definitivament el destí de la jove, acceptant al final d'instal·lar-se amb ell i la serventa en un menage a tres.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • Buñuel continua arreglant els seus comptes amb l'opressió que va patir en la seva joventut i aborda els seus temes preferits: el fetitxisme sexual i l'incest, la hipocresia de l'Església, la bestiesa i la suficiència de la burgesia, la bestialitat popular.
  • L'«Últim sopar» on Jesús i els seus Apòstols són reemplaçats per captaires ha quedat com un monument a la provocació.
  • La censura franquista va objectar el final original de la cinta, en el qual Viridiana trucava a la porta del seu cosí, ell obria i ella entrava, tancant la porta darrere d'ella. Obedient, Buñuel va proposar un final diferent (on Jorge, Viridiana i Ramona, la criada, juguen a les cartes, en una molt subtil referència a un trio sexual) que va acabar sent més perniciós que el primer i que, irònicament, va ser acceptat pels censors sense objeccions.
  • A Cannes 1961, la pel·lícula va suposar un escàndol, però s'endugué la Palma d'Or.
  • Tant el Vaticà, com Franco, van jutjar la pel·lícula impia i blasfema. A Espanya, les còpies de la pel·lícula van ser segrestades.
Portal

Portal: cinema

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]