Viridiana

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaViridiana
Viridiana movie black logo.png Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLuis Buñuel Portolés Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióGustavo Alatriste Modifica el valor a Wikidata
GuióLuis Buñuel Portolés, Benito Pérez Galdós i Julio Alejandro Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLudwig van Beethoven Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJosé F. Aguayo Modifica el valor a Wikidata
MuntatgePedro del Rey Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenMèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena1961 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
RodatgeMadrid Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica, pel·lícula de comèdia i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEspanya Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis
Palma d'Or (1961) Modifica el valor a Wikidata



IMDB: tt0055601 Filmaffinity: 123112 Allocine: 1244 Rottentomatoes: m/287449364 Allmovie: v52870 TCM: 94862 TV.com: movies/viridiana Modifica el valor a Wikidata

Viridiana és una pel·lícula mexicano-espanyola de Luis Buñuel, estrenada el 1961. La pel·lícula va rebre el màxim guardó (Palma d'Or) al Festival Internacional de Cinema de Canes 1961, així com l'ovació unànime de públic i jurat. Tanmateix, un article molt hostil publicat al diari oficial de la Ciutat del Vaticà, L'Osservatore Romano, va provocar la seva immediata prohibició a Espanya. L'incident va reivindicar la figura de Buñuel davant dels seus crítics i va convertir Viridiana en una més de les pel·lícules prohibides d'aquest polèmic cineasta.

La decisió de rodar 'Viridiana' a Espanya va provocar que Buñuel, exiliat a Mèxic després de la Guerra Civil espanyola, fos durament criticat pels republicans espanyols a l'exili.

Argument[modifica]

Viridiana pronunciarà aviat els seus vots i es tancarà en un convent. Va per una última vegada a saludar el seu oncle, un ric burgès. L'oncle, meravellat per la semblança entre la jove i la seva difunta eposa, la droga i fa veure que ha abusat d'ella per tal que accepti casar-se amb ell. Finalment, però, se suïcida rosegat pel remordiment.

Viridiana, que se sent culpable de la mort del seu oncle, renuncia a ser monja i es queda a la mansió a practicar la caritat cristiana, acollint un grup de rodamons, a qui brinda refugi i aliment però que són, al cap i a la fi, els qui l'atacaran i robaran. L'arribada de Jorge (Francisco Rabal), fill natural del senyor Jaime, canviarà definitivament el destí de la jove, acceptant al final d'instal·lar-se amb ell i la serventa en un ménage à trois.

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • Buñuel continua arreglant els seus comptes amb l'opressió que va patir en la seva joventut i aborda els seus temes preferits: el fetitxisme sexual i l'incest, la hipocresia de l'Església, la bestiesa i la suficiència de la burgesia, la bestialitat popular.
  • L'«Últim sopar» on Jesús i els seus Apòstols són reemplaçats per captaires ha quedat com un monument a la provocació.
  • La censura franquista va objectar el final original de la cinta, en el qual Viridiana trucava a la porta del seu cosí, ell obria i ella entrava, tancant la porta darrere d'ella. Obedient, Buñuel va proposar un final diferent (on Jorge, Viridiana i Ramona, la criada, juguen a les cartes, en una molt subtil referència a un trio sexual) que va acabar sent més perniciós que el primer i que, irònicament, va ser acceptat pels censors sense objeccions.
  • A Cannes 1961, la pel·lícula va suposar un escàndol, però s'endugué la Palma d'Or.
  • Tant el Vaticà, com Franco, van jutjar la pel·lícula impia i blasfema. A Espanya, les còpies de la pel·lícula van ser segrestades.

Enllaços externs[modifica]