L'Osservatore Romano
| Tipus | periòdic  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | italià |
| Data d'inici | 1r juliol 1861 |
| Propietat de | Santa Seu |
| Lloc de publicació | Roma |
| Estat | Ciutat del Vaticà |
| Dades i xifres | |
| Format de periòdic | berlinès |
| Editorial | Dicasteri per a les Comunicacions Santa Seu |
| Identificadors | |
| ISSN | 0391-688X, 1563-6259 i 1818-5274 |
| Lloc web | osservatoreromano.va |
 | |
L'Osservatore Romano ("L'Observador Romà", en català) és el periòdic nacional de la Ciutat del Vaticà. Proveeix cobertura de totes les activitats públiques del papa, publica editorials escrits per membres importants del clergat de l'Església Catòlica, i imprimeix documents oficials després de ser autoritzats. Els seus lemes inclouen "unicuique suum" (a cadascú el seu propi) i "no praevalebunt" (els enemics de Déu i de l'Església no prevaldran), els quals estan impresos sota el títol en la pàgina inicial.
La primera edició del periòdic va ser publicada a Roma l'1 de juliol de 1861, uns mesos després que fos proclamat el Regne d'Itàlia (el 17 de març de 1861).[1][2] La frase «periòdic diari» va ser inclosa començant el 31 de març de 1862. Actualment, és publicat en diferents llengües:
- Diàriament en italià (1861)
- Setmanalment en francès (1949)
- Setmanalment en italià (1950)
- Setmanalment en anglès (1968)
- Setmanalment en espanyol (1969)
- Setmanalment en portuguès (1970)
- Setmanalment en alemany (1971)
- Mensualment en polonès (1980)
- Setmanalment en malaiàlam (2007)[3]
L'edició diària en la llengua italiana és publicada en hores de la vesprada, amb data de l'endemà. L'edició setmanal en l'idioma anglès va començar a ser publicada el 4 d'abril de 1968.
Des del maig del 2012 aparegué amb un suplement mensual dedicat a les dones –Donne Chiesa Mondo–. que al 2016 es va transformar en revista, amb un comitè editorial coordinat, des del 2019, per la periodista Rita Pinci, que succeí en el càrrec Lucetta Scaraffia.[1][4]
Directors del periòdic
[modifica]- Nicola Zanchini i Giuseppe Bastia (1861-1866)
- Augusto Baviera (1866-1884)
- Cessés Crispolti (1884-1890)
- Giovani Battista Casoni (1890-1900)
- Giuseppe Angelini (1900-1919)
- Giuseppe Dalla Torre digues Sanguinetto (1920-1960)
- Raimondo Manzini (1960-1978)
- Valerio Volpini (1978-1984)
- Mario Agnes (1984- fins a la seua mort, el 31 d'agost del 2007)
- Giovanni Maria Vian (2007-actualitat)[5]
Referències
[modifica]- 1 2 «Il Giornale - L'Osservatore Romano» (en italià). [Consulta: 4 juny 2026].
- ↑ Fernández González, Ignacio. «L'Osservatore Romano, el periódico de los Papas celebra 160 años» (en castellà). RIIAL. Red Informática de la Iglesia en América Latina, 14-07-2021. [Consulta: 4 juny 2026].
- ↑ «L'Osservatore Romano to be published in India» (en anglés). Catholic News Agency, 02-04-2007. Arxivat de l'original el 2012-05-30. [Consulta: 28 gener 2014].
- ↑ Cruz, Ruben. «Rita Pinci es la nueva coordinadora de Donne Chiesa Mondo, el suplemento femenino de L’Osservatore Romano» (en castellà), 30-04-2019. [Consulta: 4 juny 2026].
- ↑ El Papa nombra a Giovanni María Vian director de "L'Osservatore Romano" (en castellà). ABC, 30/09/2007.