Sant Sopar

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Últim sopar)
Jump to navigation Jump to search
Aquest article tracta sobre el relat bíblic. Vegeu-ne altres significats a «L'Últim Sopar».
Infotaula d'esdevenimentSant Sopar
Last Supper.jpg
Tipus tema artístic i biblical episode Tradueix
Part de Nou Testament
Participants Jesús de Natzaret, Sant Pere, Judes Iscariot, Jaume el Major, Joan l'Apòstol, Tomàs apòstol, Andreu apòstol, Felip apòstol, Bartomeu apòstol, Mateu apòstol, Jaume el Menor, Judes Tadeu i Simó apòstol
Modifica dades a Wikidata

L'Últim Sopar, el Darrer Sopar, o Sant Sopar és el darrer àpat que Jesús de Natzaret va compartir amb els seus deixebles abans de ser crucificat. L'Església Catòlica considera que és el moment en què s'institueix l'Eucaristia. La història apareix als Evangelis i a diverses cartes dels apòstols. Es commemora a cada missa i especialment el Dijous Sant.

En català, és recomanable fer servir el nom de "Santa Cena" perquè aquesta paraula és un cultisme, és a dir, paraula originària del llatí literari dels segles XV I XVI sense que hi hagués cap modificació fonètica ni ortogràfica com passa amb les paraules derivades del llatí vulgar dels segles V a VIII.

El Sant Sopar ha estat el tema de nombroses pintures, i és potser l'obra de Leonardo da Vinci La Santa Cena la més coneguda de totes.

La narració[modifica]

Jesús era a prop de Jerusalem per a celebrar la Pasqua (no s'especifica exactament la localització) i va manar als seus deixebles que preparessin un àpat en una casa cedida per un seguidor. Abans de menjar, els va rentar els peus com a signe de servei i va beneir el pa i el vi (símbol de l'Eucaristia d'aleshores ençà), que va repartir entre els dotze apòstols.

Mentre sopaven, els va donar un nou manament, que era una reformulació de la regla d'or ètica: estimar els altres com Ell els ha estimat. Després va predir exactament el que passaria, incloent-hi la traïció de Judes i les negacions de Pere.

Influència[modifica]

La influència del Sant Sopar des del punt de vista de la teologia és fonamental, atès que s'hi crea el sagrament essencial del cristianisme i es recorda la Passió de Jesús. Ocupa també un paper molt important en la iconografia de la història de l'art, car és un motiu recurrent en la pintura, especialment la del Renaixement i el barroc. El calze on es va repartir el vi va esdevenir un símbol molt poderós: el Sant Greal medieval.

La Santa Cena ha esdevingut un tema comú en l'art, essent l'escena més comuna la taula parada amb tots els apòstols i Jesús al centre beneint el pa i el vi. Es representa Judes sense corona o apartat, com a símbol de la seva traïció.

Referències[modifica]

  • Brown, Raymond E. An Introduction to the New Testament Doubleday 1997 ISBN 0-385-24767-2
  • Brown, Raymond E. et al. The New Jerome Biblical Commentary Prentice Hall 1990 ISBN 0-13-614934-0
  • Bultmann, Rudolf The Gospel of John Blackwell 1971
  • Kilgallen, John J. A Brief Commentary on the Gospel of Mark Paulist Press 1989 ISBN 0-8091-3059-9
  • Linders, Barnabus The Gospel of John Marshal Morgan and Scott 1972

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Sopar Modifica l'enllaç a Wikidata