Enterrament de Jesús

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
«Enterrament de Crist» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Enterrament de Crist (Miquel Àngel)».

L'Enterrament de Crist o de Jesús és una de les estacions del Via Crucis que, després de la mort i el davallament de la creu, recull, segons l'evangeli, la col·locació del cos de Crist en una tomba que pertanyia a Josep d'Arimatea. Els quatre cànons bíblics manifesten que, al vespre de la Crucifixió, Josep d'Arimatea va demanar el cos de Jesús a Pilat i, després que aquest accedís a la seva petició, va davallar Crist de la Creu, el va embolicar en roba de fil i el va dipositar en una tomba.[1] Joan descriu que Nicodem va ajudar Josep en l'enterrament, i que portava una barreja de mirra i d'àloes que varen estendre al llenç d'enterrament segons els costums jueus. A Mateu 27:66 s'esmenta que "varen assegurar la tomba segellant-la amb una pedra i apostant-hi un guarda."

Importància teològica[modifica]

Sant Pau va incloure l'enterrament a la seva narració de l'evangeli als versos 3 i 4 de la primera Epístola als Corintis, 15: "Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo havia rebut: Crist morí pels nostres pecats, com deien ja les Escriptures, i fou sepultat; ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures".[2]

L'enterrament de Crist s'esmenta específicament al Credo dels Apòstols, on es diu que Jesús "fou crucificat, mort i enterrat." El catecisme de Heidelberg demana "per què va ser enterrat?" i respon que "el seu enterrament testificava que realment havia mort".[3]

Una versió del segle XIII de l'Enterrament de Crist en un vitrall

El catecisme de l'església Catòlica manifesta que "és el misteri de Dissabte Sant, quan Crist, estirat a la tomba, revela un gran repòs sabàtic de Déu després de completar la salvació de l'home, que porta la pau a l'univers sencer" i "el pas de Crist per la tomba constitueix l'enllaç real entre el seu estat de passió previ a la Pasqua i el seu estat gloriós després de la resurrecció".[4]

L'escena en el món de l'art[modifica]

L'enterrament de Crist ha estat un tema popular en el món de l'art i es va desenvolupar a l'Europa occidental al segle X. Apareix en els cicles de la Vida de Crist, on segueix el Davallament o la Lamentació. Des del Renaixement, s'ha combinat de vegades amb un d'aquests.[5] En són exemples notables el Tríptic de l'enterrament de Crist del Mestre de Flémalle, l'Enterrament de Crist de Miquel Àngel, o, a casa nostra, El Sant Enterrament de Martín Díez de Liatzasolo.

Ús en els himnes religiosos[modifica]

En el món anglosaxó, l'espiritual negre Where You There? ('Eres allà?') conté un vers on diu: "Eres allà quan Ell reposava a la tomba?",[6] mentre que la nadala We Three Kings ('Nosaltres, els tres Reis') inclou el vers:

La mirra és meva, el seu perfum amarg
Respira una vida de foscor de reunió;
Pating, sospirant, sagnant, morint,
Segellat a la fred tomba de pedra.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enterrament de Jesús Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Mateu 27:51–61, Marc 15:42, Lluc 23:50–56, Joan 19:38–42
  2. 1Corintis 15:3[Enllaç no actiu]
  3. Heidelberg Catechism, Q & A 41. (anglès)
  4. 624-625
  5. G Schiller, Iconography of Christian Art, Vol II,1972 (Anglès traduït de l'alemany), Lund Humphries, Londres, p.164 ff, ISBN 0853312702
  6. The Cyber Hymnal: Were You There?[Enllaç no actiu]