Dancer in the Dark

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.pngDancer in the Dark
Dancer in the Dark movie poster2.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Lars von Trier
Protagonistes Björk
Catherine Deneuve
David Morse
Peter Stormare
Joel Grey
Cara Seymour
Vladica Kostic
Jean-Marc Barr
Producció Vibeke Windeløv
Disseny de producció Peter Grant
Guió Lars von Trier
Música Björk
Fotografia Robby Müller
Muntatge François Gédigier i Molly Marlene Stensgård
Productora Canal+, Film4 i France 3
Distribuïdora Fine Line Features
Dades i xifres
País Dinamarca, Espanya, Alemanya, Països Baixos, Itàlia, Estats Units, Regne Unit, França, Suècia, Finlàndia, Islàndia i Noruega
Data d'estrena 2000
Durada 140 minuts
Idioma original Anglès
Color color
Pressupost 13,28 milions euros
Temàtica
Gènere Drama, musical
Tema principal pena de mort
Lloc de la narració Washington
Sèrie Golden Heart trilogy
Palmarès
Nominacions
Premis
Més informació
IMDB Fitxa 8.0/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.6/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web oficial http://www.dancerinthedarkmovie.com
Modifica dades a Wikidata

Dancer in the Dark és una pel·lícula de Lars von Trier, estrenada el 2000 i protagonitzada per Björk.

Argument[modifica | modifica el codi]

En els anys 1960, Selma, immigrant txeca, s'instal·la a una petita ciutat industrial dels Estats Units, amb el seu fill Gene, de dotze anys.

Afectada d'una malaltia hereditària que amenaça de tornar-la cega, Selma treballa a una fàbrica metal·lúrgica més enllà de les seves capacitats i sense tenir en compte les normes de seguretat.

Intenta reunir prou diners per poder pagar l'operació que hauria de preservar el seu fill de la mateixa malaltia i de la ceguesa. Fugint de les seves preocupacions quotidianes gràcies a la música i al ball, participa en una comèdia musical organitzada per la coral del seu barri. Però Selma se sacrifica completament per salvar, malgrat tot, el seu fill.

Comentaris[modifica | modifica el codi]

Aquest drama musical compta amb les actuacions de la cantant islandesa Björk, l'actriu francesa Catherine Deneuve, i el suec Peter Stormare.

Es tracta d'una coproducció en què van participar Dinamarca, Alemanya, Països Baixos, Estats Units, el Regne Unit, França, Suècia, Finlàndia, Islàndia i Noruega.

L'ambient és pesat, però els passatges musicals ho equilibren i saben submergir-nos en una poesia que és un dels atractius de la pel·lícula.

La simbologia del sacrifici de la dona és sens dubte menys ric que en Breaking the waves, però resta tanmateix molt agressiu. Björk efectua una interpretació espaterrant, i sap mostrar-se atractiva i tràgica. La pel·lícula constitueix a més a més una crítica virulenta de les condicions de treball a l'Amèrica liberal dels anys 1990 i sobretot, finalment, una molt forta acusació contra la pena de mort als Estats Units i les seves injustícies socials.

El realitzador danès ha volgut, amb aquesta pel·lícula, sortir de les regles del seu "Dogma 95" (10 regles molt estrictes que donen un cinema depurat sense cap artifici i sense morts)[1] que trobava ja superat, tot conservant un estil quasi documental.

Les divergències entre Björk i Lars von Trier[2] han influenciat sovint la pel·lícula durant el rodatge. Lars von Trier hauria mantingut contínuament la seva actriu en situació de debilitat, com ho havia fet Stanley Kubrick amb la seva comediant Shelley Duvall a The Shining. Björk, aparentment molt implicada en el seu paper en el punt de sentir-ho més que d'interpretar-lo, s'hauria portat de manera neuròtica i excessiva, anant-se fins i tot del plató alguns dies en ple rodatge.

Precisions tècniques[modifica | modifica el codi]

Per filmar les seqüències ballades i cantades, Lars von Trier ha utilitzat de manera simultània cent petites càmeres digitals, amb l'objectiu de donar als números musicals l'estil d'una verdadera retransmissió en directe. La majoria eren amagades als decorats, altres han estat esborrades digitalment, i algunes eren manejades per diferents operadors, sobretot per als primers plans de Björk, difícils de realitzar per la gran mida dels decorats. Aquest sistema, qui ha permès gravar cadascuna d'aquestes escenes en dos dies en lloc d'un mes, porta naturalment a un muntatge molt tallat en els plans curts i fixos, el que va en contra de les regles tradicionals de la comèdia musical, més acostumada als amplis moviments de càmera.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula es va estrenar el 53è Festival Internacional de Cinema de Canes, on va ser admirada i discutida per la crítica. Va obtenir la Palma d'Or i el guardó corresponent a la millor actriu. La cançó "I've Seen It All" va ser candidata a l'Oscar a la millor cançó Original. En la presentació de la cerimònia Björk va llançar el seu famós vestit del cigne.

Premis[modifica | modifica el codi]

Björk en una actuació de 1998.

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema