Othello (pel·lícula de 1952)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaOthello
Othelo.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Orson Welles
Protagonistes
Producció Orson Welles
Dissenyador de producció Luigi Scaccianoce
Guió Orson Welles
William Shakespeare
Música Angelo Francesco Lavagnino
Fotografia Anchise Brizzi
Productora Mercury Productions Inc.
Les Films Marceau
Distribuïdor United Artists
Dades i xifres
País d'origen Estats Units
Estrena 1952
Durada 91 minuts
Idioma original Anglès
Color en blanc i negre
Descripció
Basat en Otel·lo
Gènere Drama
Lloc de la narració Venècia

IMDB: tt0045251 Filmaffinity: 832078 Allocine: 594 Rottentomatoes: m/the-tragedy-of-othello-the-moor-of-venice-othello1952 Allmovie: v36709 TCM: 85901
Modifica les dades a Wikidata

Othello és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Orson Welles i estrenada el 1952. Es tracta d'una de les moltes obres de William Shakespeare adaptada per Welles, en aquesta ocasió per al cinema. Com succeiria repetidament al llarg de la seva carrera, el rodatge va haver-se d'aturar per manca de diners, continuant la producció mesos més tard. L'estil expressionista d'unes imatges contrastades en blanc i negre torna a ser marca d'estil del cineasta, interpretant ell mateix a Othello.

Repartiment[modifica]

Premis[modifica]

La pel·lícula va rebre la Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Canes de 1952.

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

Va ser dirigida i produïda per Orson Welles, que també interpretava un paper. El guió va ser adaptat per Welles i Jean Sacha (que no surt als crèdits). La pel·lícula va ser filmada en exteriors al Marroc, Venècia, la Toscana i Roma i en els Estudis Scalera a Roma.[1]

A més a més d'Orson Welles, el repartiment incloïa Micheál MacLiammóir com Iago, Robert Coote com Roderigo, Suzanne Cloutier com Desdemona, Michael Laurence com Michael Cassio, Fay Compton com Emilia i Doris Dowling com Bianca. Joseph Cotten i Joan Fontaine també apareixien, sense sortir als crèdits.

Un dels films més complicats de Welles, Othello va estar filmant-se i aturat durant tres anys. La pel·lícula es va complicar pels italians, temorosos d'arruïnar-se amb la pel·lícula. Això portava a algunes solucions imaginatives; L'escena famosa en la qual Roderigo és assassinat en uns banys turcs es va fer perquè els vestuari no estava preparat. La filmació va començar el 1949, però va ser forçada a acabar quan els diners per a la producció es van acabar. Això portava a una producció d'estira-i-arronsa; per exemple, una de les escenes de lluita comença al Marroc, però el final es va filmar a Roma uns quants mesos més tard. Welles va utilitzar els diners de les seves feines interines, com El tercer home (1949), per finançar la pel·lícula.[2]

Aquesta llarga i complicada filmació es detalla al llibre de Micheál MacLiammóir, Put Money in Thy Purse.'

La pel·lícula es va estrenar a Europa amb bones crítiques el 1952, guanyant la Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Canes, encara que era ignorada en gran part als Estats Units. Es va reestrenar el 1991, amb la seva banda sonora reconstruïda en so estèreo (el diàleg era en gran part igual, encara que remasteritzat, i el resultat es va enregistrar novament en estèreo). Aquesta versió va tenir un gran èxit als Estats Units.

La pel·lícula, per raons pressupostàries, va ser rodada en blanc i negre al Marroc i va patir nombroses parades pels problemes econòmics. Orson Welles va rodar mentrestant El tercer home i va reinvertir els seus honoraris per poder continuar la producció de la pel·lícula.

Referències[modifica]

  1. Brigitte Tast, Hans-Jürgen Tast: Orson Welles - Othello - Mogador. Aufenthalte in Essaouira, Kulleraugen Vis.Komm. Nr. 42, Schellerten 2013, ISBN 978-3-88842-042-9
  2. Filming Othello
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Othello