La balada de Narayama

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa balada de Narayama
楢山節考 Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióShohei Imamura Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióShohei Imamura i Shichirō Fukazawa Modifica el valor a Wikidata
MúsicaShin’ichirō Ikebe Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeHajime Okayasu Modifica el valor a Wikidata
ProductoraToei Company Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorToei Company i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenJapó Modifica el valor a Wikidata
Estrena1983 Modifica el valor a Wikidata
Durada130 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originaljaponès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeJapó Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema d'art i assaig, comèdia dramàtica, pel·lícula basada en una obra literària i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióJapó Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0084390 Filmaffinity: 673496 Allocine: 128 Rottentomatoes: m/the_ballad_of_narayama_1984 Letterboxd: the-ballad-of-narayama Allmovie: v3805 TCM: 68030 Modifica el valor a Wikidata

La balada de Narayama (títol origina en japonès Narayama Bushikō)[1] és una pel·lícula japonesa de Shohei Imamura estrenada el 1983 i doblada al català. Va obtenir la Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Canes 1983

Argument[modifica]

L'acció es desenvolupa al Japó, en un poble pobre i aïllat cap al 1860 en les altures del Shinsh. El costum vol que els habitants que arriben a l'edat de 70 anys se'n vagin a morir voluntàriament al cim de Narayama, «la muntanya dels roures». Aquí es reuneixen les ànimes dels morts.

Orin-yan (Sumiko Sakamoto), mare de Tatsuhei (Ken Ogata) té 69 anys i posseeix encara totes les seves dents. S'ha de resignar llavors a preparar la seva sortida cap a la mort.[2]

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • El guió es basa en els relats Tohoku no Zummutachi i Estudi a propòsit de les cançons de Narayama, de Shichirô Fukazawa, basats en la llegenda japonesa «Obasute»: una vella dona sense utilitat per a la seva comunitat és abandonada a la muntanya.
  • Remake d'una versió precedent del 1958: La Balada de Narayama de Keisuke Kinoshita. La versió de Shohei Imamura és més prop del llibre i mostra la vida quotidiana del poble.

Premis[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]