La balada de Narayama
楢山節考  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Shohei Imamura |
| Protagonistes | |
| Guió | Shohei Imamura i Shichirō Fukazawa |
| Música | Shin’ichirō Ikebe |
| Muntatge | Hajime Okayasu |
| Productora | Toei Company |
| Distribuïdor | Toei Company i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Japó |
| Estrena | 1983 |
| Durada | 130 min |
| Idioma original | japonès |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | Japó |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema d'art i assaig, comèdia dramàtica, pel·lícula basada en una obra literària i drama |
| Lloc de la narració | Japó |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | Premi de l'Acadèmia Japonesa al millor director (1984) Premi de l'Acadèmia Japonesa a la millor actuació d'una actriu en un paper protagonista (1984) Premi de l'Acadèmia Japonesa al millor guió de l'any (1984) Premi de l'Acadèmia Japonesa a la millor pel·lícula de l'any (1984) Premi de l'Acadèmia Japonesa a la millor actuació d'un actor en un paper protagonista (1984)
|
| Premis | |
     | |
La balada de Narayama (títol origina en japonès Narayama Bushikō)[1] és una pel·lícula japonesa de Shohei Imamura estrenada el 1983 i doblada al català. Va obtenir la Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Canes 1983
Argument
[modifica]L'acció es desenvolupa al Japó, en un poble pobre i aïllat cap al 1860 en les altures del Shinsh. El costum vol que els habitants que arriben a l'edat de 70 anys se'n vagin a morir voluntàriament al cim de Narayama, «la muntanya dels roures». Aquí es reuneixen les ànimes dels morts.
Orin-yan (Sumiko Sakamoto), mare de Tatsuhei (Ken Ogata) té 69 anys i posseeix encara totes les seves dents. S'ha de resignar llavors a preparar la seva sortida cap a la mort.[2]
Repartiment
[modifica]- Ken Ogata: Tatsuhei
- Sumiko Sakamoto: Orin, la mare de Tatsuhei
- Takejo Aki: Tamayan, la dona de Tatsuhei
- Tonpei Hidari: El germà de Tatsuhei
- Seiji Kurasaki: Kesakichi, l'hereu
- Kaoru Shimamori: Tomekichi,
- Ryutaro Tatsumi: Matayan, el vell veí
- Junko Takada: Matsu
- Nijiko Kiyokawa: Okane
- Mitsuko Baisho: Oei
- Sh?ichi Ozawa: Katsuz
- Sansh? Shinsui: Tadayan
- Norihei Miki: el vell venedor de sal
- Akio Yokoyama: Amaya
- Sachie Shimura: La dona d'Amaya
Al voltant de la pel·lícula
[modifica]- El guió es basa en els relats Tohoku no Zummutachi i Estudi a propòsit de les cançons de Narayama, de Shichirô Fukazawa, basats en la llegenda japonesa «Obasute»: una vella dona sense utilitat per a la seva comunitat és abandonada a la muntanya.
- Remake d'una versió precedent del 1958: La Balada de Narayama de Keisuke Kinoshita. La versió de Shohei Imamura és més prop del llibre i mostra la vida quotidiana del poble.
Premis
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Títol en català a Ésadir.cat
- ↑ «Narayama Bushikō». The New York Times.
Enllaços externs
[modifica]- Critiques Cinemasie (anglès)
