El tercer home

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaEl tercer home
The Third Man
The 3rd Man trailer screenshot 1.png Modifica el valor a Wikidata
El tercer home.jpg
Fitxa
DireccióCarol Reed
Protagonistes
Director artísticFerdinand Bellan Modifica el valor a Wikidata
ProduccióAlexander Korda
GuióGraham Greene
Alexander Korda
MúsicaAnton Karas
FotografiaRobert Krasker, B i N
MuntatgeOswald Hafenrichter Modifica el valor a Wikidata
ProductoraLondon Films Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorBritish Lion Films
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit
Estrena1949
Durada104 minuts
Idioma originalanglès, alemany i rus Modifica el valor a Wikidata
RodatgeÀustria i Viena Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Formatformat acadèmic Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereMisteri
Thriller
cinema negre
Temaestranger, reconstruction (en) Tradueix, profiteering (en) Tradueix i falsa alarma Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióViena i Allied-occupied Austria (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientacióDècada del 1940 i reconstruction (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0041959 Filmaffinity: 357391 Allocine: 1826 Rottentomatoes: m/the-third-man Mojo: thirdman Allmovie: v49491 TCM: 92904 Metacritic: movie/the-third-man TV.com: movies/the-third-man Modifica el valor a Wikidata

El tercer home (títol original en anglès The Third Man)[1] és una pel·lícula anglesa dirigida per Carol Reed l'any 1949.

L'aportació d'idees d'Orson Welles a Carol Reed a la pel·lícula sembla evident. Welles havia tingut problemes amb les seves produccions a Hollywood i va decidir fer el salt cap a Europa, on va dirigir i col·laborar en diferents projectes, entre els quals aquest de Carol Reed. La seva primera aparició en pantalla (el moviment d'una làmpada que mostra Harry Lime davant de la cara de sorpresa de Cotten) ha estat considerada una de les millors presentacions d'un personatge en la història del cinema. D'altra banda, tampoc no s'ha d'oblidar la persecució pel clavegueram de Viena, en la qual la pel·lícula assoleix el seu zenit davant de l'excel·lent actuació de Welles. També sembla signada per aquest la gran perspectiva del cementiri de Viena que clou la pel·lícula.

L'obstinada música de cítara, escrita i interpretada per Anton Karas, contribueix al clima depriment i misteriós de la narració.

Per tot això, la pel·lícula va ser considerada la millor pel·lícula britànica de la història del cinema el 1999, pel British Film Institute va votar "El tercer home".[2] El 2011, un sondeig format per 150 actors, directors, escriptors, productors i crítics per a la revista Time Out la va classificar com la segona millor pel·lícula britànica de tots els temps.[3]

Conseqüències de la Segona Guerra Mundial[modifica]

Al finalitzar la Segona Guerra Mundial, Àustria, part integrant del Tercer Reich des de la seva annexió el 1938 per part de les tropes comanades per Hitler,és considerada pels aliats vencedors mereixedora d'un destí similar al d'Alemanya, pel qual el país és dividit en quatre zones d'influència entre les quatre potències guanyadores de la guerra, mentre es posa en marxa el procés accelerat de la desnazificació. Malgrat que les seves ciutats i viles no han estat castigades per la destrucció com els de la veïna Alemanya, la seva capital, Viena, s'ha convertit en una més de les dotzenes de ciutats fantasmes que recorden el seu passat esplendor al bell mig de la ruïna moral i cívica dels temps més durs de la post-guerra. Per si això fos poc, la seva proximitat geogràfica a alguns dels països incorporats a la recent estrenada orbita d'influència soviètica la converteix en escenari de no poques de les primeres escaramusses de la incipient Guerra Freda entre l'Oest capitalista i l'Est comunista.[4]

A aquesta ciutat contusionada i trista arriba en ple hivern Holly Martins, un escriptor de novel·les d'intriga fart de la monotonia d'un ofici al que no té gaires ganes de tornar. La seva presencia a Viena respon a la crida de Harry Lime, un vell amic dels temps que ambdós eren joves que la fet arribar fins allà per oferir-li un treball del que tampoc li ha donat gaires dades. Una vegada en la ciutat, Martin percebé des de la perspectiva del recent arribat l'ambient de trencament que recorre els carrers, places i racons de la que fou una de les joies d'Europa. Ara, en lloc d'esplendor sura arreu part d'un desig humà de supervivència; desig que marca les seves pròpies normes i que amenaça amb corrompreu tot. En mig d'aquest caos organitzat per la presencia militar d'anglesos, americans i soviètics, Martins s'assabenta de la mort del seu amic, ocorreguda tan sols uns dies abans de la seva arribada. Incapaç de comprendre les circumstancies d'aquesta --aparentment es tracta d'un simple accident de circulació amb resultat funest--, l'autor d'innumerables novel·les de detectius decideix pel seu compte el com i el per què d'aquesta desaparició tant sobtada. Encara que en principi no ho vol reconèixer, sap dintre seu que el seu amic Lime no era, precisament, un model de ciutadà. Dit d'altre forma, poden ser moltes les raons per matar-lo i molts que en un moment o altre hagueren volgut veure'l mort. El temps passa i el misteri, en lloc d'aclarir-se, es torna més impenetrable a mesura que Martins s'endinsa en els racons del mercat negra, on malgrat la misèria i abunden les possibilitats de fer negocis, els intercanvis d'informació altament sensible que podrà ser utilitzada per un altra bàndol si eventualment la Guerra Freda desemboca en un conflicte obert i, per suposat, la possibilitat d'esser víctima d'una o diverses traïcions.[5]

Escrita per Graham Greene, un dels grans escriptors britànics del segle XX, les aportacions del qual a les novel·les de misteri recorren obres immortals com L'americà tranquil; El nostre home a l'Havana; La Fi del Romanç. El Tercer home és un dels paradigmes del cinema de misteri i del cinema fet a Europa durant els anys de la immediata post-guerra, condició que comparteix amb els grans títols del neorealisme italià. Amb elements procedents de la semàntica del cinema negre americà, elements que han estat prèviament ajustats a la realitat d'aquest temps i aquest espai tant inusual in concret com és la Viena de 1946, i de la delicada i complexa situació en què viuen en els albors de la Guerra Freda, el que imprimeix un fons significat polític que posteriorment serà imitat fins a la sacietat sense assolir en quasi cap cas idèntiques dosis de subtilesa, excepció confirmada curiosament, per l'adaptació de la ja citada El nostre home a l'Havana, la peripècia de l'escriptor Holly Martins és en realitat la del americà mitja al que les forces que desencadenen això que anomenem Història amb majúscules obligant a contrastar la seva realitat amb la de la vella Europa en fase d'urgent reconstrucció. Encara que nomes sigui com subjecte proper a la metàfora, Holly Martins representa l'enorme potencial humà, militar i econòmic que procedent dels Estats Units a contribuït a alliberar Europa del jou del nazisme nomes per a convertir-se en còmplice del seu destí, i ja de passada per fer de les seves ciutats i les seves fronteres l'escenari de la que pugui ser una nova conflagració mundial.[6]

Al voltant de Martins i la seva condició de metàfora ambulant es desenvolupa una vida quasi de suburbi en la que s'imposen sobre tot la corrupció i la llei del silenci. D'un i altre bàndol surten interessos obscurs davant els que i topen i perden les bones intencions de les potencies vencedores i garants de la pau, en aquest cas representades sobre tot pel personatge del major anglès Calloway, un militar convençut de la validesa i la necessitat de la seva funció policial. Malgrat tot, és el doble i fins al triple joc d'enganys el que se superposa amb força a la realitat, fins a amollar-la al seu gust, de manera que l'espectador més intuïtiu percebi, per sobre del thriller i dels aspectes formals d'aquesta trama de recerca de l'amic i la innocència perduts, el profund pessimisme que sens dubte compartien el director i l'autor del guió. No obstant, es tractava de fer un film que oferís abans que tot un espectacle ombrívol però ple de tensió, i és aquí on intervenen elements purament cinematogràfics com la brillant composició de llums i ombres fotografiada en blanc i negra per Robert Krasker, el qual s'emportà l'Oscar en l'apartat de Millor Fotografia en blanc i negra pel seu retrat d'aquest univers quasi surrealista fet de carrerons, túnels de clavegueram i patis veïnals en fase d'absoluta decadència, o com la música, en especial la melodia composta i interpretada pel guitarrista d'origen austríac Anton Karas, una melodia immortalitzada des de llavors, que convertida en una sort de referència musical d'aquest personatge misteriós i absent s'alça per damunt del conjunt comuna perillosa i desentranya-ble obsessió.[7]

Per últim destacar el recorregut comercial d'una pel·lícula que va tenir l'honor d'acaparar premis a ambdós bandes de l'Atlàntic; no hi mancaren un premi especial en el festival de Canes de 1949 ni els guardons atorgats, també el 1949, per l'Acadèmia del Cinema Britànic, i que encara avui suposa un èxit important de vendes en DVD quan forma part de col·leccions de cinema clàssic tant populars últimament a Espanya.[8]

Argument[9][modifica]

En el període de postguerra, un escriptor estatunidenc de novel·les barates anomenat Holly Martins (Joseph Cotten) arriba a Viena, ocupada per les quatre potències aliades, on descobreix que el seu millor amic Harry Lime (Orson Welles) ha mort en un estrany accident de trànsit. El cap de la policia militar britànica li insinua que el seu amic s'havia barrejat en la trama del mercat negre de penicil·lina, per la qual cosa Holly intentarà esbrinar què s'amaga realment darrere de la mort del seu amic.

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. «Entertainment: Best 100 British films - full list.» (en anglès). BBC, 23-09-1999. [Consulta: 21 setembre 2019].
  3. «100 best British films: the full list» (en anglès). Time Out [Londres], 09-02-2011 [Consulta: 21 setembre 2019]. Arxivat 2011-02-13 a Wayback Machine.
  4. Revista de cinema ACCIÖN de la primavera de 2020. (ISSN: 2172-0517)
  5. Revista de cinema ACCIÖN de la primavera de 2020. (ISSN: 2172-0517)
  6. Revista de cinema ACCIÖN de la primavera de 2020. (ISSN: 2172-0517)
  7. Revista de cinema ACCIÖN de la primavera de 2020. (ISSN: 2172-0517)
  8. Revista de cinema ACCIÖN de la primavera de 2020. (ISSN: 2172-0517)
  9. «The Third Man». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]