David O. Selznick

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaDavid O. Selznick
DavidSelznick.jpg
Biografia
Naixement 10 maig 1902
Pittsburgh
Mort 22 juny 1965 (63 anys)
Hollywood
Causa de mort Infart miocardíac
Lloc d'enterrament Forest Lawn Memorial Park
Religió Judaisme
Educació Universitat de Colúmbia
Activitat
Ocupació Productor de cinema, guionista i emprenedor
Partit polític Partit Republicà dels Estats Units
Família
Cònjuge Irene Mayer Selznick (1930–1948)
Jennifer Jones (1949–1965)

IMDB: nm0006388
Modifica les dades a Wikidata

David O. Selznick, nom de naixement de David Selznick (Pittsburgh, Pennsylvania, 10 de maig de 1902 - Hollywood, Califòrnia, 22 de juny de 1965) va ser un productor de cinema estatunidenc. Les seves obres més conegudes són Allò que el vent s'endugué (1939) i Rebecca (1940 les dues premiades amb Oscars.

Biografia[modifica]

Selznick va néixer en una família jueva, el seu pare era distribuidor de pel·lícules mudes. David O. Selznick va néixer en una família jueva. És el fill del distribuïdor Lewis J. Selznick i de Florence A. (Sachs) Selznick. Posteriorment Selznick va adoptar la O. per un caprici.[1]

Va estudiar a la Universitat de Colúmbia i va treballar com a aprenent a la companyia del seu pare fins al que aquest va fer fallida l'any 1923. L'any 1926, Selznick es trasllada a Hollywood i, gràcies a les relacions del seu pare, aconsegueix una feina com ajudant a la MGM. Abandona la MGM per la Paramount Pictures l'any 1928 i treballa allà fins al 1931, any on va a la RKO com « director de produccions ». Els anys passats a la RKO són fructuosos, perquè produeix alguns films rellevants, com A Bill of Divorcement , What Price Hollywood i King Kong. L'any 1933, torna a la MGM. Els seus films d'èxit inclouen El sopar és a les vuit, David Copperfield, Anna Karènina) i A Tale of Two Cities.

Però Selznick desitjava esdevenir productor independent i establir el seu propi estudi de cinema. L'any 1936, arriba al seu objectiu formant la Selznick Internacional Pictures i distribuint els seus films per la United Artists. El seu èxit segueix amb clàssics com The Garden of Allah), El Presoner de Zenda, A Star is Born, Nothing Sacred, El llaç sagrat, Intermezzo i, ben segur, la seva obra mestra Allò que el vent s'endugué. L'any 1940, produeix Rebecca, el primer film de Hollywood del director Alfred Hitchcock, que el va fer obtenir el seu segon Oscar a la millor pel·lícula.

Després de Rebecca, Selznick va tancar la Selznick Internacional Pictures i va fer algunes vacances. Les seves activitats financeres inclouen el préstec de diverses esteles de talent a altres estudios, com Alfred Hitchcock, Ingrid Bergman, Vivien Leigh i Joan Fontaine. L'any 1944, torna a la producció amb el gran èxit de Since You Went Away que va escriure ell mateix. Van seguir també el gran clàssic, Spellbound i El Retrat de Jenny . L'any 1949, coprodueix l'obra de Carol Reed amb la participació d'Orson Welles: El tercer home.

Després Allò que el vent s'endugué, Selznick ha passat la resta de la seva carrera intentant igualar l'èxit del film amb altres projectes. Un dels més celebres és sense cap dubte Duel in the Sun. Amb el seu molt important pressupost, el film destaca pel seu repartiment compost d'estrelles i per haver aixecat tota mena d'indignació moral enfront del script audaç de Selznick. Descobreix que aquest film és un dels primers que el realitzador Martin Scorsese ha vist a la seva vida, i que va inspirar el seu futur ofici.

Selznick va passar la majoria dels anys 1950 a consolidar la carrera de la seva segona dona Jennifer Jones. El seu últim film, la súper-producció Adéu a les armes, que posa en escena Jennifer Jones i Rock Hudson, va ser mal acollida pel públic. Per contra, l'any 1954, s'aventura en la producció de televisió, amb Light's Diamond Jubilee, que va entrar a la història de la televisió sent difós simultàniament per totes les cadenes americanes.

Selznick va morir el 22 de juny de 1965 després de diverses crisis cardíaques. És enterrat al Forest Lawn Memorial Park Cemetery a Glendale a Califòrnia.

A més de la seva filmografia prestigiosa, David O. Selznick tenia un instint entusiasta per fitxar de nous talents i és recordat per haver presentat al públic americà Fred Astaire, Katharine Hepburn, Ingrid Bergman, Vivien Leigh, Louis Jourdan i Alfred Hitchcock. No va deixar de tenir influència sobre Hollywood fins al final de la seva vida.

Jennifer Jones i David O. Selznick l'any 1957

Al seu llibre Cinema memory es pot descobrir com va portar la producció del film Allò que el vent s'endugué així com les lliçons de cinema que dóna a Alfred Hitchcock en la producció de Rebecca), comença la introducció així:« I have no middle name. I briefly used my mother's maiden name, Sachs. I had any uncle, whom I greatly disliked, who was also named David Selznick, so in order to avoid the growing confusió between the two of us, I decided to take ha middle inicial and went through the alfabet to find one that seemed to me to give the best punctuation, and decided es "O". »(No tinc segon nom. He utilitzat breument el nom de jove de la meva mare, Sachs. Hi havia un oncle, que no estimava, que es deia també David Selznick i, per evitar les confusions entre els dos, he volgut adoptar una inicial suplementària: he recorregut l'alfabet per determinar quina carta convenia el millor i m'he decidit per l' "O").

Selznick es va casar amb Irene Gladys Mayer, la filla de l'amo de la MGM, Louis B. Mayer l'any 1930. Es van divorciar l'any 1948. Van tenir dos fils, Daniel Selznick i Jeffrey Selznick.

Va estar casat igualment amb l'actriu Jennifer Jones l'any 1949. Van tenir una filla, Mary Jennifer Selznick, que es va suïcidar l'any 1976.[2]

Va ser encarnat per Ron Berglas a RKO 281 i per Tony Curtis a Scarlett O'Hara War.

El seu germà, Myron Selznick, va ser un dels agents més poderosos de Hollywood. Va morir l'any 1944.

Per al seva contribució a l'art cinematogràfic, David O. Selznick té la seva estrella al Passeig de la Fama de Hollywood al 7 000 Hollywood Blvd., enfront de l'històric Hotel Roosevelt.

Oscars i nominacions[modifica]

Any Premi Resultat Film
1934 Oscar a la millor pel·lícula (Academy Award for Best Picture) Nominat Viva Villa!
1935 Oscar a la millor pel·lícula (Academy Award for Best Picture) Nominat David Copperfield (1935)
1936 Oscar a la millor pel·lícula (Academy Award for Best Picture) Nominat A Tale of Two Cities
1937 Oscar a la millor pel·lícula (Academy Award for Best Picture) Nominat A Star Is Born (1937)
1939 Oscar a la millor pel·lícula (Academy Award for Best Picture) Guanyador Allò que el vent s'endugué
1938 Premi Irving G. Thalberg Nominat
1939 Premi Irving G. Thalberg Guanyador
1940 Oscar a la millor pel·lícula (Academy Award for Best Picture) Guanyador Rebecca
1944 Oscar a la millor pel·lícula (Academy Award for Best Picture) Nominat Since You Went Away
1945 Oscar a la millor pel·lícula (Academy Award for Best Picture) Nominat Spellbound

Referències[modifica]

  1. Selznick, David O. Behlmer, Rudy. Memo from David O. Selznick. New York: Modern Library, 2000, p. 3. ISBN 0-375-75531-4. 
  2. Thomson, David. Knopf. Showman: the life of David O. Selznick (en anglès), 1992, p. 696. ISBN 0-394-56833-8. 
  • Thomson, David. Showman: The Life of David O. Selznick. New York: Knopf, 1992. ISBN 0-394-56833-8

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: David O. Selznick Modifica l'enllaç a Wikidata