Vés al contingut

Spellbound (pel·lícula de 1945)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaSpellbound

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióAlfred Hitchcock
Protagonistes
Ingrid Bergman
Gregory Peck
Rhonda Fleming
Director artísticJames Basevi
ProduccióDavid O. Selznick
Dissenyador de produccióJames Basevi Modifica el valor a Wikidata
GuióAngus MacPhail
Ben Hecht
MúsicaMiklós Rózsa
FotografiaGeorge Barnes
MuntatgeWilliam H. Ziegler Modifica el valor a Wikidata
VestuariAnn Peck
Howard Greer
Efectes especialsJack Cosgrove
Clarence Slifer
ProductoraSelznick International Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUnited Artists i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1945
Durada111 min
Idioma originalanglès
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Pressupost1.500.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació6.400.000 $ (mundial)
4.975.000 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerethriller, romàntica
Temaamnèsia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0038109 FilmAffinity: 403198 Allocine: 2741 Rottentomatoes: m/1019609-spellbound Letterboxd: spellbound Mojo: spellbound45 Allmovie: v46054 TCM: 91049 Metacritic: movie/spellbound-1945 AFI: 24594 Archive.org: spellbound1945_202001 TMDB.org: 4174 Modifica el valor a Wikidata

Spellbound és una pel·lícula estatunidenca de 1945 dirigida per Alfred Hitchcock i protagonitzada per Ingrid Bergman i Gregory Peck. Va ser nominada a diversos Oscars, però aconseguí només el de millor banda sonora per a Miklós Rózsa.[1]

Es tracta d'un thriller romàntic, amb guió d'Angus MacPhail i Ben Hecht adaptat de la novel·la The House of Dr. Edwardes, de Francis Beeding (pseudònim de John Palmer i Hilary St. George Sanders). Explica la història del nou director d'un centre psiquiàtric que resulta no ser el que diu.

La pel·lícula va ser rodada a Nova York, Los Angeles i Alta (Utah).[2] La famosa escena del somni és plena de simbolisme, i va ser dissenyada per Salvador Dalí, de qui Hitchcock era un gran admirador.

Argument

[modifica]

El director de l'hospital psiquiàtric Green Manors, el doctor Murchison, serà substituït pel doctor Edwardes. En el mateix centre treballa la doctora Constance Petersen, que és una psicoanalista caracteritzada per la seva dedicació a la psiquiatria i pel seu caràcter fred i distant. Quan arriba el doctor Edwardes Constance se n'enamora perdudament.

Però l'actitud estranya del nou director i les seves fòbies fan que els doctors s'adonin que res no és el que sembla. Comparant l'escriptura descobreixen que Edwardes és un malalt mental que es fa passar pel doctor. L'impostor creu haver assassinat al veritable Edwardes, i així ho confessa a Constance. El problema és que pateix d'amnèsia i no recorda res, ni tan sols el seu nom.

El "doctor Edwardes" escapa durant la nit, deixant-li una nota a Constance en la que diu que va a Nova York. Quan tot això es fa públic es descobreix que el veritable doctor ha desaparegut i que pot haver estat assassinat; llavors, la doctora decideix anar a trobar el fals tot i saber que la policia el persegueix, per tal de desbloquejar la seva ment i descobrir què ha succeït realment.

Constance i "Edwardes" (que ara es fa dir John Brown) van en tren a Rochester (Nova York) a trobar-se amb un antic professor i mentor d'ella: el Dr. Brulov. Ambdós analitzen el somni que "John Brown" va tenir i dedueixen que Brown i Edwardes havien anat a esquiar junts i que d'alguna manera el doctor va morir durant el viatge. Constance i Brown van a l'estació d'esquí per a reviure l'esdeveniment i desbloquejar els records reprimits.

Al peu de la muntanya Brown recupera la memòria: recorda que hi ha un precipici davant d'ells, al qual Edwardes havia caigut, i també recorda el seu vertader nom: John Ballantyne. Tot queda explicat però, quan està a punt de ser exonerat, es descobreix que el doctor tenia una bala al cos i Ballantyne és declarat culpable d'assassinat i enviat a la presó.

Una desolada Constance torna a la clínica psiquiàtrica, on el doctor Peterson ocupa la seva antiga posició. Repassant les seves notes del somni s'adona que l'home que va disparar Edwardes havia de ser Murchinson, amagat rere un arbre. Decidida a descobrir-lo s'hi enfronta; aquest confessa, però encara conserva l'arma i l'amenaça de disparar. Mentre ella retrocedeix li diu que el primer crim tenia circumstàncies atenuants del seu propi estat mental, però que aquest el durà a la cadira elèctrica; Murchinson permet que marxi i llavors se suïcida.

Havent escapat del perill, Constance corre a reunir-se amb Ballantyne.

Repartiment

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]

Premis[3]

[modifica]

Nominacions[3]

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Nominacions i premis, a IMDb (anglès)
  2. Localitzacions, a IMDb (anglès)
  3. 3,0 3,1 «The 18th Academy Awards» (en anglès). Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 10 desembre 2023].

Enllaços externs

[modifica]