Ben Hecht

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBen Hecht

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 febrer 1894 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort18 abril 1964 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Trombosi coronària Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióWashington Park High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, periodista, productor de cinema, director de cinema, escriptor, novel·lista, dramaturg, productor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeMary Armstrong (1916-1926)
Rose Caylor (1925-1964)
Premis
IMDB: nm0372942 Allocine: 98921 Allmovie: p93876 18760 IBDB: 4460 AFI: 18760
Musicbrainz: 5e96c1af-cac1-49d6-a818-51c30158ea60 Discogs: 635334 Find a Grave: 9240 Modifica el valor a Wikidata

Ben Hecht (Ciutat de Nova York, 28 de febrer de 1894 − Ciutat de Nova York, 18 d'abril de 1964) va ser un guionista i escriptor estatunidenc. Va ser un dels més famosos i prolífics guionistes de Hollywood.

Ben Hecht va néixer a Nova York el 1894, de pares immigrants jueus. Va tenir una infantesa i una joventut bastant mogudes i no va fer més que estudis molt irregulars. Tenia com a avi patern un vell talmudista erudit, però va ser sobretot criat per dues ties que, no tenint fills, van disputar als seus pares la direcció de la seva educació. Traslladant-se a Chicago, s'hi va quedar fins als 12 anys i va estudiar violí amb bastant d'èxit per donar un recital. La seva família es va instal·lar llavors a Racine (Wisconsin), a la vora del llac Michigan.

Pensava entrar a la universitat quan un amic del seu pare li va proposar una feina de periodista, que acceptà. Des dels 17 anys, escriu novel·les per al Chicago Journal i, 6 mesos més tard, gràcies a la seva fantasia tan intrèpida com impertorbable i a la seva imaginació fecunda i sense escrúpols, esdevé el primer periodista d'aquesta publicació. Als 25 anys, el 1919, amplia el seu horitzó anant a Alemanya i a Rússia com a corresponsal estranger de 75 diaris, entre els quals el Daily News i el Globe. A la seva tornada, va intentar escriure novel·les, començant amb esclat amb Erik Dorn; des del començament dels anys 1920, es converteix en un novel·lista satíric d'èxit.

Després d'una laboriosa retirada de quatre anys, reapareix el 1931 amb una nova novel·la, Un jueu enamorat, la seva obra mestra, d'opinió unànime, que va triomfar en tots els països de llengua anglesa. És contactat per Josef von Sternberg, que li confia el guió d'Underworld, pel·lícula que va inspirar les primeres pel·lícules sonores de gàngsters, com Scarface, de la qual va ser guionista, i va permetre a Ben Hecht rebre el seu primer Oscar al millor guió original.[1] Aquest fals cínic va ser un dels guionistes de Howard Hawks, Otto Preminger, Henry Hathaway o d'Alfred Hitchcock i de l'enlluernadora Lluna nova.

És l'autor de l'obra teatral The Front Page adaptada a la pantalla per Billy Wilder el 1974. És igualment conegut pel seu compromís sionista i pel seu llibre Perfidy, que carrega contra el notable jueu hongarès Rudolf Kastner, que va negociar la tramesa a Suïssa de 1.600 jueus hongaresos a canvi d'un rescat i el manteniment de la resta de la comunitat en la ignorància de l'holocaust que l'esperava.[2]

Filmografia[modifica]

A continuació s'adjunta una relació dels films en els que participà:[3]

Cita[modifica]

«Una de les millors coses que el populatxo mai no ha fet va ser la crucifixió de Crist. Intel·lectualment, va ser una acció esplèndida; però va ser confiada al populatxo, que la va realitzar imperfectament. Si se m'hagués encarregat a mi d'executar Crist, ho hauria fet de manera diferent. Vegem: el que hauria fet jo, és d'enviar-lo a Roma per ser devorat pels lleons. De carn picada, mai no haurien pogut fer un salvador...» (Font: Inventari en Christian Nationalist Cruzade, Los Angeles, Califòrnia).

Referències[modifica]

  1. ↑ «Ben Hecht, premis». Imdb.
  2. ↑ «Biografia de Ben Hecht» (en anglès). NYTimes.com. [Consulta: 29 agost 2022].
  3. ↑ «Filmografia de Ben Hecht». The New York Times.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ben Hecht
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ben_Hecht&oldid=32190742»