Gilda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ic movie 48px.svgGilda
Gilda.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Charles Vidor
Protagonistes Rita Hayworth
Glenn Ford
George Macready
Producció Virginia Van Upp
Disseny de producció Stephen Goosson
Guió Marion Parsonnet (Història: E.A. Ellington)
Música Hugo Friedhofer
Fotografia Rudolph Maté
Muntatge Charles Nelson
Productora Columbia Pictures
Distribuïdora Columbia Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1946
Durada 110 minuts
Idioma original anglès
Color blanc i negre
Temàtica
Gènere Drama, Cinema negre
Tema principal joc d'aposta
Lloc de la narració Argentina
Palmarès
Premis National Film Registry
Més informació
IMDB Fitxa 7.8/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.8/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Gilda és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Charles Vidor i estrenada l'any 1946. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

Gilda és Rita Hayworth

El jugador d'estar per casa Johnny Farrell (Glenn Ford) arriba a Buenos Aires, Argentina. Ballin Mundson (George Macready), el propietari d'un casino i persona indesitjable, el salva d'un pistoler, i el converteix en la seva mà dreta en el negoci que regenta. No obstant això, la relació entre els dos homes, que es basa en una mútua desconfiança i falta d'escrúpols, es ressent definitivament quan Mundson torna d'una absència, acompanyat de Gilda (Rita Hayworth), a qui ha conegut en el viatge i amb la qual s'ha casat. Farrell havia tingut anys enrere una relació amb aquesta dona, extremadament sensual i atractiva, però a la qual va acabar odiant. La nova relació entre Farrell i Gilda està plena d'emocions i reticències, de sentiments i de retrets, i es torna més estranya quan sobtadament Mundson desapareix.[2]

Comentaris[modifica | modifica el codi]

Hayworth interpretant Put the Blame on Mame

Un film mític que ha generat una llegenda que ha arribat a imposar-se per sobre dels seus propis valors. Melodrama amb alguns tints negres que mostra el delirant erotisme de Rita Hayworth (des del seu striptease de guants fins a l'ambigua bufetada que li propinà Glenn Ford), que va aconseguir transcendir el conjunt, proporcionant-li un encant i una aurèola que el temps no ha aconseguit eradicar. Més enllà del seu valor estrictament artístic, aquest drama passional es va convertir en una icona de la història del cinema. La dècada dels quaranta va produir pel·lícules molt millors, però el simbolisme i estètica de Gilda la van convertir, encara avui, en una obra imprescindible.

Gilda va impactar de tal manera en els espectadors de l'època, que la primera experiència atòmica de la postguerra, la bomba llançada pels nord-americans sobre l'atol Bikini, va portar per nom Gilda i tenia enganxada una fotografia publicitària de la Hayworth. Aquest paper va consagrar l'actriu a la categoria d'estrella eterna del cel·luloide. L'escena en la qual interpreta Put the Blame on Mame, en la qual es treu un guant, és una de les més famoses de la història del cinema, i el ballets d'Amado mio no es queda enrere.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. esadir.cat. Gilda (en català). esadir.cat. 
  2. «Gilda». The New York Times.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gilda Modifica l'enllaç a Wikidata