Underworld

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióUnderworld
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1979, Romford Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat1980 Modifica el valor a Wikidata –
Segell discogràficCooking Vinyl Modifica el valor a Wikidata
GènereSynthpop, techno i house progressiu Modifica el valor a Wikidata
Format per

Lloc webunderworldlive.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1744868 Facebook: underworldlive Twitter: underworldlive Instagram: underworld Youtube: UCL2yEhXEN6umpyZYJhX4e7g Bandcamp: underworld Souncloud: underworld Spotify: 1PXHzxRDiLnjqNrRn2Xbsa iTunes: 485038425 Last fm: Underworld Musicbrainz: ba2f4f3b-0293-4bc8-bb94-2f73b5207343 Songkick: 462490 Discogs: 1280 Allmusic: mn0000807949 Deezer: 1547646 Modifica el valor a Wikidata

Underworld és un grup de música electrònica nascut el 1980 a Cardiff, Gal·les,[1] i format pels músics Karl Hyde i Rick Smith. Entre els exmembres destacats hi ha Darren Emerson (1991-2001) i Darren Price (2005-2016).[2]

Trajectòria[modifica]

Després de crear-se com a banda de música funk i synthpop, publicant dos àlbums entre 1988 i 1989, Underworld va guanyar popularitat convertint-se, el 1993, en un grup de house progressiu i techno i publicant posteriorment set àlbums, entre ells Dubnobasswithmyheadman (1994), Second Toughest in the Infants (1996), i el single de 1996 «Born Slippy .NUXX». Conegut pel veejing i el dinamisme dels seus directes, Underworld ha influït en un ampli ventall d'artistes i ha estat present en bandes sonores de pel·lícules i en la inauguració dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 a Londres juntament amb el cineasta Danny Boyle.[3] Al llarg de la seva carrera, han col·laborat amb músics com Brian Eno, John Hopkins i Iggy Pop, amb qui van gravar l'EP Teatime Dub Encounters.[4]

Underworld ha estat citat com a influència per a diversos compositors de música de videojocs, com Nobuyoshi Sano,[5] Andrew Sega,[6] Jesper Kyd,[7] Michiel van den Bos[8] i Rom Di Prisco.[9]

Discografia[modifica]

Àlbums d'estudi

  • Underneath the Radar (1988)
  • Change the Weather (1989)
  • Dubnobasswithmyheadman (1994)
  • Second Toughest in the Infants (1996)
  • Beaucoup Fish (1999)
  • A Hundred Days Off (2002)
  • Oblivion with Bells (2007)
  • Barking (2010)
  • Barbara Barbara, We Face a Shining Future (2016)[10]
  • Drift Series 1 (2019)

Cronologia[modifica]

Referències[modifica]

  1. "Underworld: Reborn slippy", The Independent, 19 November 2006, Retrieved on 24 January 2014
  2. Bianciotto, Jordi. «Sónar 2019: Underworld, la reialesa electrònica», 20-07-2019. [Consulta: 10 agost 2020].
  3. «Underworld y Danny Boyle mezclarán 86 canciones en la inauguración de Londres 2012». Resonancia Magazine, 18-01-2013. Arxivat de l'original el 2013-01-18. [Consulta: 10 agost 2020].
  4. «Underworld». Sónar Barcelona 2019. Arxivat de l'original el 2020-10-20. [Consulta: 10 agost 2020].
  5. «Nobuyoshi Sano». Giant Bomb.
  6. «Iris: an interview with Andrew Sega and Reagan Jones». Connexion Bizarre, gener 2009. Arxivat de l'original el 2017-05-18. [Consulta: 10 agost 2020].
  7. Nguyen, John. «Composer Jesper Kyd on Assassin's Creed Brotherhood and Curing Insomnia (Interview)». Nerd Reactor, novembre 2010. Arxivat de l'original el 2018-06-19. [Consulta: 10 agost 2020].
  8. Naumenko, Michael. «Michiel van den Bos Interview: Working on Epic Games». Game-Ost, setembre 2012. Arxivat de l'original el 25 juny 2015.
  9. Greening, Chris. «Interview with Rom Di Prisco». Square Enix Music Online, gener 2011. Arxivat de l'original el 2 abril 2012.
  10. «Londres es la ciudad menos inspiradora del momento» (en castellà). MondoSonoro, 01-04-2016. [Consulta: 10 agost 2020].