Veejing

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El VJing (pronunciat: vee-jay-ing) és una pràctica que consisteix en la barreja de mitjans des d'una visualització generada per ordinador i el processament en temps real del material visual. Es caracteritza per la creació o manipulació d'imatges a través de la mediació tecnològica i per a un públic, en sincronització amb la música. El VJing sol tenir lloc en esdeveniments com ara concerts, clubs nocturns, festivals de música i de vegades en combinació amb altres arts performatives. El terme VJing es va fer popular en la seva associació amb el Video Jockey d'MTV però els seus orígens es remunten a l'escena del club de Nova York dels anys 70.

De la mateixa manera que un DJ (discjòquei) manipula àudio, un VJ («vídeojòquei») ho fa amb imatges.

Antecedents[modifica]

El VJing està referenciat per les formes d'art que tracten l'experiència sinestèsia de la visió i el so. Comparteix aquest origen amb altres formes d'art audiovisual en viu com el Live Cinema, que inclou la càmera obscura, el panorama, el diorama, la llanterna màgica, els espectacles de llum líquida i l'orgue de color. Aquest últim mecanisme va ser parcialment desenvolupat pel bisbe de Bainbridge, el qual estava "dominat per la idea de pintar música", per tal d'aconseguir que els colors corresponguessin al so a través de mitjans electromecànics.

Entre 1919 i 1927, la pianista Mary Hallock-Greenewalt va crear una nova forma d'art tecnològic anomenada Nourathar ("essència de la llum" en àrab). La seva música lluminosa consistia en camps de color ambiental que produïen una escala d'intensitats de llum i de color, ajustables des de les barres de control. Als clubs i esdeveniments privats de la dècada dels seixanta s’utilitzaven boles de disco i projeccions de llum sobre el fum per donar noves sensacions. Tot i que alguns d’aquests invents estaven relacionats amb la música, la majoria de les vegades funcionaven com a elements decoratius. 

Configuracions tècniques habituals[modifica]

Un aspecte significatiu del VJing és l'ús de la tecnologia, ja sigui la reapropiació de les tecnologies existents destinades a altres àmbits, o la creació de noves i específiques per a l'acompliment en viu. El VJing es va desenvolupar inicialment per intèrprets que utilitzaven maquinari de vídeo, com ara videocàmeres, taules de vídeo i monitors per transmetre actuacions improvisades amb entrada en directe de càmeres i fins i tot emetre TV barrejada amb elements pregravats. Aquesta tradició viu amb molts VJ utilitzant una àmplia gamma de maquinari i programari disponible comercialment o personalitzat per i per part dels VJ.

Els últims anys, els fabricants d'instruments musicals electrònics han començat a fabricar equips especials per al VJing, que es poden dividir en categories:

-         El maquinari de codi font genera una imatge de vídeo que pot ser manipulada per la VJ (càmeres i sintetitzadors de vídeo).

-         El maquinari de reproducció reprodueix una transmissió de vídeo existent a partir de mitjans de memòria basats en disc o cinta (VHS reproductors de cintes i de DVD).

-         El maquinari de mescla permet combinar diverses transmissions de vídeo (mesclador de vídeo o una computadora que utilitza programari VJ com Adobe Premiere, After Effects i Apple Final Cut Pro).

-         El maquinari d'efectes permet l'addició d'efectes especials a la seqüència de vídeo (Unitats de correcció de color).

-         El maquinari de sortida és per mostrar el senyal de vídeo (Projector de vídeo, pantalla LED o pantalla de plasma).

El programari de rendiment d'un VJ és altament divers, i permet a l'ordinador reemplaçar el paper d'un mesclador de vídeo analògic i l'emissió de vídeo a través de pantalles esteses compostes per múltiples pantalles o projectors. Les petites empreses que produeixen programari VJ dedicat, com ara Modul8 i Magic, ofereixen als VJ una interfície sofisticada per al processament en temps real de múltiples capes de clips de vídeo combinats amb entrades de càmera en viu. Alguns títols populars que van sorgir durant els anys 2000 inclouen Resolume, NuVJ.