Pànic a l'escenari
Stage Fright  | |
|---|---|
 Marlene Dietrich i Jane Wyman | |
| Fitxa | |
| Direcció | Alfred Hitchcock |
| Protagonistes | |
| Producció | Alfred Hitchcock |
| Guió | Ranald MacDougall i Alma Reville |
| Música | Leighton Lucas |
| Fotografia | Wilkie Cooper |
| Muntatge | Edward B. Jarvis |
| Vestuari | Christian Dior |
| Productora | Warner Bros. |
| Distribuïdor | Warner Bros. i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Regne Unit |
| Estrena | 1950 |
| Durada | 105 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en blanc i negre |
| Format | format acadèmic |
| Pressupost | 1.400.000 $ |
| Recaptació | 1.908.000 $ (mundial) 1.012.000 $ (Estats Units) |
| Descripció | |
| Gènere | cinema policíac de suspens, pel·lícula amb salt enrere, thriller, cinema negre i cinema de ficció criminal |
| Lloc de la narració | Londres |
| Premis i nominacions | |
| Premis | |
      | |
Pànic a l'escenari[1] (títol original en anglès: Stage Fright) és una pel·lícula britànica dirigida per Alfred Hitchcock, estrenada el 1950 i doblada al català.[1]
Argument
[modifica]Jonathan Cooper, enamorat d'una actriu i cantant, Charlotte Inwood, és sospitós de ser l'assassí del seu marit. Aconsegueix convèncer la seva amiga Eve de la seva innocència, que decideix ajudar-lo.[2]
Repartiment
[modifica]- Jane Wyman: Eve Gill
- Marlene Dietrich: Charlotte Inwood
- Michael Wilding: inspector Wilfred Smith
- Richard Todd: Jonathan Cooper
- Alastair Sim: Comodor Gill
- Sybil Thorndike: Sra. Gill
- Kay Walsh: Nellie Goode
- Miles Malleson: Mr Fortesque
- Hector MacGregor: Freddie Williams
- Joyce Grenfell: Lovely Ducks
- André Morell: inspector Byard
- Patricia Hitchcock: Chubby Bannister
- Ballard Berkeley: sergent Mellish
Galeria
[modifica]
Producció
[modifica]Cameo: Hitchcock és un vianant que es creua al carrer amb el personatge interpretat per Jane Wyman i es torna per mirar-la. En L'Histoire d'Adèle H., de François Truffaut, el director francès, gran admirador de Hitchcock, fa una aparició similar: es torna per mirar el personatge interpretat per Isabelle Adjani.[3]
Hitchcock va recórrer en aquesta pel·lícula a un procediment inhabitual: el flash-back del començament, que resultarà ser un flash-back mentider. Hitchcock lamentarà després haver utilitzat aquesta astúcia.[3]
Referències
[modifica]- 1 2 Pànic a l'escenari
- ↑ «Stage Fright». The New York Times.
- 1 2 «trivia». IMDb.
Enllaços externs
[modifica]
