Topaz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaTopaz
Topazfilm.jpg
Fitxa
DireccióAlfred Hitchcock
Protagonistes
ProduccióAlfred Hitchcock
Herbert Coleman
Dissenyador de produccióHenry Bumstead
GuióLeon Uris
(novel·la)
Samuel A. Taylor
(guió)
MúsicaMaurice Jarre
Dissenyador de soRobert R. Bertrand
Waldon O. Watson
FotografiaJack Hildyard
MuntatgeWilliam H. Ziegler
VestuariEdith Head
Efectes especialsAlbert Whitlock
ProductoraUniversal Pictures
DistribuïdorUniversal Studios Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1969
Durada143 min / 127 min
Idioma originalanglès
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Formatpantalla ampla Modifica el valor a Wikidata
Pressupost4.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enTopaz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerethriller
Lloc de la narracióDinamarca Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0065112 Filmaffinity: 924594 Allocine: 5849 Rottentomatoes: m/topaz Mojo: topaz Allmovie: v50454 TCM: 93636 TV.com: movies/topaz Modifica el valor a Wikidata

Topaz[1][2] és una pel·lícula estatunidenca de 1969 dirigida per Alfred Hitchcock. Es tracta d'una història d'espionatge durant la Guerra Freda, amb guió de Samuel A. Taylor basat en la novel·la homònima de Leon Uris.

Argument[modifica]

Durant el període de la Guerra Freda, un oficial dels serveis d'espionatge soviètics, Boris Kusenov, deserta als Estats Units des de Dinamarca juntament amb la seva esposa i filla. El desertor té informació sobre un acord entre l'URSS i Cuba; l'existència d'un talp dins dels serveis d'espionatge francesos, i informació d'una organització anomenada "Topaz", que traspassa informació de l'OTAN a la Unió Soviètica.

L'agent Nordstrom de la CIA, que havia estat l'interrogador de Kusenov, informa al seu col·lega i amic, l'agent francès André Devereaux, i li demana el seu ajut perquè viatgi a Nova York, on un representant de Cuba parlarà en les Nacions Unides, i porta amb si documentació sobre l'acord secret rus-cubà. Devereaux decideix acompanyar, juntament amb la seva dona, en el seu viatge a Nova York, a la seva filla Michèle i al seu gendre, el periodista François Picard, que s'uneix als seus plans.

Després d'idear un intricat pla, André aconsegueix, gràcies als seus contactes a Harlem, robar-li proves a l'oficial cubà Rico Parra i vola a Cuba, on es troba amb la seva amant Juanita de Córdoba, una espia contrarrevolucionària relacionada amb Parra. Aquest ho descobreix i, per tal d'evitar-li la tortura i la mort, l'assassina.

Devereaux torna a París, i descobreix que la seva dona Nicole l'enganya amb Jacques Granville, un antic camarada de la Resistència francesa. Per la seva banda, François Picard continua les seves investigacions i interroga el funcionari de l'OTAN, Harri Jarré, qui apareix mort poc després. Finalment, François mostra a Michèle i als seus pares un retrat de Jarré. Nicole admet que el coneix i confessa el nom del cap de "Topaz", que no és altre que el seu amant Granville, qui resulta ser el talp.[3]

Repartiment[modifica]

El cameo d'Alfred Hitchcock és sobre el minut 30 de la pel·lícula, on interpreta un home en cadira de rodes que empeny una infermera a l'aeroport; quan ella s'atura Hitchcock s'aixeca de la cadira, saluda un home i marxen junts caminant.[4]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Topaz