Easy Virtue
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Alfred Hitchcock  |
| Protagonistes | |
| Producció | Michael Balcon |
| Guió | Eliot Stannard i Noël Coward |
| Muntatge | Ivor Montagu |
| Productora | Gainsborough Pictures |
| Distribuïdor | Woolf & Freedman Film Service (en)  i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Regne Unit |
| Estrena | 1928 |
| Durada | 79 min |
| Idioma original | anglès cap valor |
| Color | en blanc i negre |
| Format | 4:3 |
| Descripció | |
| Basat en | Easy Virtue (en) |
| Gènere | comèdia romàntica, cinema mut i drama |
| Lloc de la narració | Anglaterra |
       | |
Easy Virtue és una pel·lícula britànica muda dirigida per Alfred Hitchcock, estrenada el 1928.
Argument[modifica]
Larita Filton està acusada d'haver enganyat el seu marit, jutjada per adulteri i obligada de divorciar-se, malgrat negar-ho tot. La premsa del cor es delecta en la seva història i obliga la jove a exiliar-se a la Costa Blava. A la vora del Mediterrani, la vida sembla caure-li a sobre. Aviat, John Whittaker s'enamora per Larita i es casen. De tornada a Anglaterra, a la família de John, la jove comprèn que no s'esborra el seu passat tan fàcilment...[1]
Repartiment[modifica]
- Isabel Jeans: Larita Filton
- Franklin Dyall: el seu marit
- Eric Bransby: l'artista
- Ian Hunter: l'advocat
- Robin Irvine: John Whittaker
- Violet Farebrother: Mrs Whittaker
Al voltant de la pel·lícula[modifica]
- Hitchcock realitza un cameo passant darrere un partit de tennis.
Referències[modifica]
- ↑ «Easy Virtue». The New York Times.
