Sospita (pel·lícula)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Suspicion
Sospita
Joan Fontaine in Suspicion trailer.JPG
Joan Fontaine i Cary Grant en una escena de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Alfred Hitchcock
Ajudant de direcció: Dewey Starkey
Direcció artística: Van Nest Polglase

Producció: Harry E. Edington

Guió: Samson Raphaelson
Joan Harrison
Alma Reville
(guió)
Anthony Berkeley
(novel·la)

Música: Franz Waxman

So: John E. Tribby

Fotografia: Harry Stradling Sr.

Muntatge: William Hamilton

Vestuari: Edward Stevenson

Maquillatge: Mel Berns

Efectes especials: Vernon L. Walker

Protagonistes: Cary Grant
Joan Fontaine

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1941
Gènere: thriller psicològic
Duració: 99 min
Idioma original: anglès

Companyies
Productora: RKO Radio Pictures

Pàgina sobre “Suspicion a IMDb

Valoracions
IMDb 7.6/10 stars
FilmAffinity 7.7/10 stars

Sospita[1] (títol original en anglès Suspicion) és una pel·lícula de producció estatunidenca de 1941 dirigida per Alfred Hitchcock i protagonitzada per Cary Grant i Joan Fontaine, que va guanyar l'Oscar a la millor actriu per aquest paper.[2] Es tracta d'un thriller psicològic basat en la novel·la Before the Fact de Francis Iles (pseudònim d'Anthony Berkeley).

Argument[modifica | modifica el codi]

Gary Cooper i Joan Fontaine amb els Oscars obtinguts en la cerimònia de 1942 (ell per El sergent York).

Lina, una noia de l'alta societat anglesa, coneix en un tren a Johnnie, un tipus simpàtic, atractiu, pocavergonya i irresponsable. S'enamoren, i ell la convenç per escapar-se i casar-se amb ell, malgrat la forta desaprovació seu pare. Després de la seva lluna de mel comencen a viure de manera extravagant, i aviat Lina s'adona que el seu marit està arruïnat i espera viure de la generositat del seu pare. El persuadeix d'aconseguir una feina: treballarà pel seu cosí, el Capità Melbeck.

Però l'atracció de Johnnie pels diners i per les apostes aviat es posa de manifest, i Lina se n'assabenta. Malgrat la seva promesa d'abandonar-ho, Johnnie ha continuat jugant als cavalls i inclús ha venut les cadires que els van regalar pel casament. Comença a cometre una sèrie de negocis poc clars que a Lina li inquieten; ara el seu marit és un misteri per a ella. Repetidament l'agafa en mentides, i descobreix que ha estat acomiadat de la feina per malversació; Melbeck li assegura que no el demandarà si tornen els diners.

Un vell amic del seu marit, Beaky, li assegura que Johnnie és un bon home, però sense gaire sort, i li demana que es mantingui fora dels seus negocis. Beaky marxa a París, i el seu amic s'ofereix per acompanyar-lo. Quan es coneix la notícia de la seva mort, Lina sospita que hagi estat el propi Johnnie el responsable; aquest, en ser interrogat per l'inspector de policia, menteix dient que no s'ha mogut de Londres.

Lina creu fermament que ella serà la propera víctima: les proves cada vegada apunten més en aquesta direcció, i pensa que la vol enverinar per tal de quedar-se els diners de la seva assegurança de vida. Decidida a fugir mentre encara és a temps, li diu al seu marit que ha d'anar a visitar la seva mare. Ell insisteix a acompanyar-la en cotxe i li diu que prendrà una drecera; però condueix molt ràpid i, en una de les fortes corbes de la carretera que voreja la costa, la porta del costat d'ella s'obre i ella queda penjant del cotxe sobre el penya-segat.

Lina crida aterrida en veure que Johnnie allarga la mà cap a ella, i intenta evitar que pugui donar-li una empenta. Aquest, però, l'agafa d'una revolada estirant-la cap dins del cotxe.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

El cameo d'Alfred Hitchcock arriba al minut 45 de la pel·lícula: és l'home que diposita una carta a la bústia. La pel·lícual guanyà l'Oscar a la millor actriu per Joan Fontaine, el Premi del New York Film Critics Circle a la millor actriu per Joan Fontaine; i el Premi del Kinema Junpo (Japó) a la millor pel·lícula estrangera per Alfred Hitchcock. Així mateix fou nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula i l'Oscar a la millor música per Franz Waxman

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Títol en català a l'Ésadir
  2. Nominacions i premis a IMDb (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sospita (pel·lícula) Modifica l'enllaç a Wikidata