Sospita (pel·lícula)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Suspicion
Sospita (pel·lícula)
Joan Fontaine in Suspicion trailer.JPG
Joan Fontaine i Cary Grant en una escena de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Alfred Hitchcock
Protagonistes Cary Grant
Joan Fontaine
Ajudant de direcció Dewey Starkey
Direcció artística Van Nest Polglase
Producció Harry E. Edington
Disseny de producció Van Nest Polglase
Guió Samson Raphaelson
Joan Harrison
Alma Reville
(guió)
Anthony Berkeley
(novel·la)
Música Franz Waxman
So John E. Tribby
Fotografia Harry Stradling Sr.
Muntatge William Hamilton
Vestuari Edward Stevenson
Maquillatge Mel Berns
Efectes especials Vernon L. Walker
Productora RKO Radio Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1941
Durada 99 min
Idioma original anglès
Color pel·lícula en blanc i negre
Temàtica
Gènere thriller psicològic
Palmarès
Nominacions Oscar a la millor actriu
Oscar a la millor pel·lícula
Academy Award for Best Original Dramatic Score
Premis Oscar a la millor actriu
Més informació
IMDB Fitxa 7.6/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.7/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Sospita[1] (títol original en anglès Suspicion) és una pel·lícula de producció estatunidenca de 1941 dirigida per Alfred Hitchcock i protagonitzada per Cary Grant i Joan Fontaine, que va guanyar l'Oscar a la millor actriu per aquest paper.[2] Es tracta d'un thriller psicològic basat en la novel·la Before the Fact de Francis Iles (pseudònim d'Anthony Berkeley).

Argument[modifica | modifica el codi]

Gary Cooper i Joan Fontaine amb els Oscars obtinguts en la cerimònia de 1942 (ell per El sergent York).

Lina, una noia de l'alta societat anglesa, coneix en un tren a Johnnie, un tipus simpàtic, atractiu, pocavergonya i irresponsable. S'enamoren, i ell la convenç per escapar-se i casar-se amb ell, malgrat la forta desaprovació seu pare. Després de la seva lluna de mel comencen a viure de manera extravagant, i aviat Lina s'adona que el seu marit està arruïnat i espera viure de la generositat del seu pare. El persuadeix d'aconseguir una feina: treballarà pel seu cosí, el Capità Melbeck.

Però l'atracció de Johnnie pels diners i per les apostes aviat es posa de manifest, i Lina se n'assabenta. Malgrat la seva promesa d'abandonar-ho, Johnnie ha continuat jugant als cavalls i inclús ha venut les cadires que els van regalar pel casament. Comença a cometre una sèrie de negocis poc clars que a Lina li inquieten; ara el seu marit és un misteri per a ella. Repetidament l'agafa en mentides, i descobreix que ha estat acomiadat de la feina per malversació; Melbeck li assegura que no el demandarà si tornen els diners.

Un vell amic del seu marit, Beaky, li assegura que Johnnie és un bon home, però sense gaire sort, i li demana que es mantingui fora dels seus negocis. Beaky marxa a París, i el seu amic s'ofereix per acompanyar-lo. Quan es coneix la notícia de la seva mort, Lina sospita que hagi estat el mateix Johnnie el responsable; aquest, en ser interrogat per l'inspector de policia, menteix dient que no s'ha mogut de Londres.

Lina creu fermament que ella serà la propera víctima: les proves cada vegada apunten més en aquesta direcció, i pensa que la vol enverinar per tal de quedar-se els diners de la seva assegurança de vida. Decidida a fugir mentre encara és a temps, li diu al seu marit que ha d'anar a visitar la seva mare. Ell insisteix a acompanyar-la en cotxe i li diu que prendrà una drecera; però condueix molt ràpid i, en una de les fortes corbes de la carretera que voreja la costa, la porta del costat d'ella s'obre i ella queda penjant del cotxe sobre el penya-segat.

Lina crida aterrida en veure que Johnnie allarga la mà cap a ella, i intenta evitar que pugui donar-li una empenta. Aquest, però, l'agafa d'una revolada estirant-la cap dins del cotxe.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

El cameo d'Alfred Hitchcock arriba al minut 45 de la pel·lícula: és l'home que diposita una carta a la bústia. La pel·lícual guanyà l'Oscar a la millor actriu per Joan Fontaine, el Premi del New York Film Critics Circle a la millor actriu per Joan Fontaine; i el Premi del Kinema Junpo (Japó) a la millor pel·lícula estrangera per Alfred Hitchcock. Així mateix fou nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula i l'Oscar a la millor música per Franz Waxman

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Títol en català a l'Ésadir
  2. Nominacions i premis a IMDb (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sospita (pel·lícula) Modifica l'enllaç a Wikidata