Fals culpable
  Fals culpable |
|
|---|---|
 |
|
|
Fitxa tècnica |
|
| Direcció: | Alfred Hitchcock |
|
|
|
| Producció: | Alfred Hitchcock |
|
|
|
| Guió: | Història: Maxwell Anderson The True Story of Christopher Emmanuel Balestrero Guió: Maxwell Anderson Angus MacPhail |
|
|
|
| Música: | Bernard Herrmann |
|
|
|
| Fotografia: | Robert Burks |
|
|
|
| Muntatge: | George Tomasini |
|
|
|
| Protagonistes: | Henry Fonda Vera Miles Anthony Quayle Harold Stone |
|
Dades i xifres |
|
| País: | Estats Units |
| Data d'estrena: | 1957 |
| Gènere: | Cinema negre Policíac |
| Duració: | 105 min |
| Idioma original: | anglès |
|
Companyies |
|
| Distribució: | Warner Bros. |
| Pressupost: | 1,2 milions de dòlars |
|
|
|
| Pàgina sobre “The Wrong Man” a IMDb | |
|
Valoracions |
|
| IMDb |  |
| FilmAffinity | |
Fals culpable [1] (títol original en anglès The Wrong Man) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Alfred Hitchcock i estrenada l'any 1957.
Taula de continguts
Argument[modifica | modifica el codi]
Manny és un músic de jazz novaiorquès que gaudeix d'una plàcida vida juntament amb la seva dona Rose i els seus dos fills petits. En la seva visita a una asseguradora, una treballadora el confon amb un lladre que havia robat allà dies abans i ho denuncia a la policia. En aquest moment comença la seva angoixant odissea, és detingut i acusat d'una sèrie de furts perpetrats al barri, i tots els testimonis i les proves cal·ligràfiques corroboren la seva culpabilitat. Després de sortir sota fiança, intentarà demostrar la seva innocència fins que la seva esposa pateix una crisi i és internada en un psiquiàtric.
Repartiment[modifica | modifica el codi]
|
|
Crítica[modifica | modifica el codi]
Alfred Hitchcock i el guionista Maxwell Anderson es van basar en un cas real per a la configuració de la història. La mateixa narra l'odissea de Christopher Balestrero, músic d'una modesta orquestrina de cabaret, que es va veure acusat d'una sèrie de robatoris que ell no havia comès i només després d'haver estat condemnat i empresonat, es va descobrir accidentalment la identitat del lladre. La seva esposa va haver de ser internada en un sanatori mental i el músic mai aconseguiria refer completament la seva vida.
El tema de l'error judicial està tractat amb mestria per Hitchcock en aquesta pel·lícula dramàtica i inquietant. Hi ha un to de malson en la peripècia d'aquest home inesperadament submergit en un problema que supera la seva capacitat de comprensió. La primera part del film es pot comparar amb les seves obres més aconseguides, així com el desenllaç, quan Balestrero recupera la seva llibertat i amb això la seva identitat, que està esplèndidament resolt per Hitchcock.
Henry Fonda fa una gran interpretació d'aquest personatge aclaparat i perplex. La força de la seva mirada al trobar-se amb la de l'autèntic lladre dóna una idea de la recuperació de la seva identitat i de la seva fermesa per reintegrar-se a la societat. Vera Miles, que ja havia treballat amb Hitchcock en alguns episodis de la seva sèrie televisiva, interpreta a la dona del músic que acaba per caure en la bogeria.[2]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Títol en català a Ésadir
- ↑ Baget Herms, Josep Maria. «Crítica» (en castellà). La Vanguardia, 03/10/1980.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
- Fitxa de la pel·lícula a IMDb (anglès)
- Fitxa de la pel·lícula a AllMovie (anglès)
- Fitxa de la pel·lícula a TCM (anglès)
- Fitxa de la pel·lícula a FilmAffinity (castellà)
- Fitxa de la pel·lícula a DeCine21 (castellà)
