Perseguit per la mort

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaPerseguit per la mort
North by Northwest
Northbynorthwest12.jpg
Fitxa
DireccióAlfred Hitchcock
Protagonistes
Cary Grant
Eva Marie Saint
James Mason
Director artísticWilliam A. Horning i Merrill Pye
ProduccióAlfred Hitchcock i Herbert Coleman
Dissenyador de produccióHenry Grace Modifica el valor a Wikidata
GuióErnest Lehman
MúsicaBernard Herrmann
FotografiaRobert Burks
MuntatgeGeorge Tomasini
VestuariSydney Guilaroff
MaquillatgeWilliam J. Tuttle
Efectes especialsArnold Gillespie i Lee LeBlanc
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer i Loew's Incorporated
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1959
Durada136 min
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Doblada al catalàSí 
RodatgeLong Island, Nova York, Chicago, Califòrnia, Griffith Park (en) Tradueix, comtat de Kern i LaSalle Street Station (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost4 milions de dòlars
Descripció
GènereDrama, Cinema policíac
Temaespionatge, mistaken identity (en) Tradueix i segrest Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova York, Chicago, Long Island, Indiana, Mont Rushmore i Manhattan Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0053125 Filmaffinity: 351704 Allocine: 531 Rottentomatoes: m/north-by-northwest Allmovie: v35655 TCM: 1036 Metacritic: movie/north-by-northwest TV.com: movies/north-by-northwest Modifica el valor a Wikidata

Perseguit per la mort[1][2] (títol original en anglès North By Northwest) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Alfred Hitchcock i estrenada el 1959.

Va estar nominada a tres Oscars: millor direcció artística, millor muntatge i millor guió original.[3]

Argument[modifica]

A Nova York, el publicitari Roger Thornhill, confós per casualitat per un cert George Kaplan, és detingut. S'escapa després d'intentar provar la seva innocència. Cada temptativa l'identifica una mica més amb el denominat George Kaplan fins al punt d'estar acusat d'un homicidi perpetrat a les Nacions Unides.

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

Cary Grant
Eva Marie Saint
títols de crèdit

Dirigit entre Vertigo i Psicosi, Perseguit per la mort dóna penyores als detractors del cineasta que els futurs realitzadors de la Nouvelle Vague intentaran imposar com un mestre i a pensar. Brillant exercici d'estil, confirmació del títol de mestre del suspens, però, decididament, sense missatge.

Com en una novel·la de Joseph Conrad o en una d'Edgar Allan Poe, el sentit s'amaga tanmateix sota l'aparença de la pura diversió. L'èxit i la perennitat de Perseguit per la mort es deuen precisament a aquesta originalitat, font per a uns, pur plaer desinteressat per altres.

  • Perseguit per la mort conté algunes escenes d'antologia, destacant aquella on Thornhill (Grant) pensa tenir una cita amb l'agent fantasma Kaplan en el camp. En lloc de la trobada que preveia, es troba perseguit per un petit avió que l'acaba metrallant. La seqüència sencera constitueix un de condensat de l'art i del geni del realitzador.
  • Un petit error s'ha esquitllat a la pel·lícula: A l'escena que es desenvolupa al restaurant llindant amb el Mont Rushmore, es pot veure un jove figurant tapar-se les orelles alguns segons abans que soni el tret...
  • La casa de Vandamm que es veu al final de la pel·lícula no és una casa de Frank Lloyd Wright. Ha estat concebuda per l'equip de decoradors de la pel·lícula a petició del cineasta. En efecte, des d'una experiència frustrant (havia demanat un 10% del pressupost d'una pel·lícula per dissenyar els projectes arquitecturals), Wright es negava a treballar pel cinema. La casa mai no ha existit, es tracta d'un decorat parcial construïda en el camp prop dels estudis i inserida en mate painting en els plans de paisatges. Una llegenda fa tanmateix que s'atribueixi aquesta casa a Wright, que tenia 92 anys en el moment del rodatge.
  • La seqüència que té per decorat les estàtues esculpides a la muntanya es va considerar filmar-la al Mont Rushmore, a Dakota del Sud. De fet, la major part ha estat rodada a l'estudi i els detalls de les estàtues van ser reconstituïts.
  • L'escena final, en la qual els dos herois es troben al tren i consumen el seu amor és una de les més cèlebres del cinema, gràcies a l'últim pla de la pel·lícula que simbolitza l'acte sexual: quan penetra el tren a un llarg túnel a tota velocitat. Segons Bill Krohn, davant la insistència dels productors a posar en boca de Cary Grant / Thornhill una rèplica indicant que s'anava a casar amb Eva Marie Saint (Come on, Mrs Thornhill!), Hitchcock, lleugerament irritat per aquest respecte de les conveniències, va decidir introduir aquest pla simbòlic - l'únic de la seva carrera, segons va reconèixer a François Truffaut.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Perseguit per la mort