Claude Jade

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaClaude Jade
Claude Jade.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Claude Marcelle Jorré Modifica el valor a Wikidata
8 octubre 1948 Modifica el valor a Wikidata
Dijon (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r desembre 2006 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Boulogne-Billancourt (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Altres nomsClaude Jade Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire à rayonnement régional de Dijon (fr) Tradueix (1963–1966) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActriu de cinema, autobiògrafa i actriu de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1967 Modifica el valor a Wikidata –
Cronologia
funeral (Crematorium of the Père-Lachaise Cemetery (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0415283 Allocine: 3459 Allmovie: p34969
Discogs: 4129317 Find a Grave: 16884160 Modifica el valor a Wikidata

Claude Marcelle Jorré (Dijon, França, 8 d'octubre de 1948Boulogne-Billancourt, 1 de desembre de 2006), coneguda com a Claude Jade, va ser una actriu francesa.

Biografia[modifica]

Filla de professors d'anglès, va passar tres anys a l'Escola d'Art Dramàtic. Es va traslladar a París i va començar a actuar en produccions de televisió i teatre. Va ser per François Truffaut, que li va donar el paper a Christine Darbon, xicota del seu àlter ego Antoine Doinel a Baisers volés. El seu debut a la pantalla va causar una gran sensació i li donà una projecció internacional. Va repetir el seu paper com a Christine a Domicile conjugale i L'amour en fugue, també de Truffaut. La crítica estatunidenca Pauline Kael considera que Claude Jade «sembla una Catherine Deneuve menys etèria, més pràctica». La seva irrupció a la pantalla gran de la mà de Truffaut li va obrir la porta a altres grans directors, com el britànic Alfred Hitchcock, amb qui el 1969 va treballar a Topaz, on va interpretar el personatge de Michèle Picard, filla d'un agent secret i esposa d'un periodista.

Més tard, Edouardo Molinaro li va oferir interpretar a Mon oncle Benjamí el paper de l'esposa de Jacques Brel, que va permetre a l'actriu treballar al costat del popular cantant i incrementar així la seva popularitat.

Le bateau sur l'herbe de Gérard Brach, Home sweet home, de Benoit Lamy, són altres de la seva trentena de films, una sèrie que va acabar el 1998 amb Le Radeau de la méduse, d'Irajd Azimi.

La televisió li va permetre mantenir contacte amb la interpretació amb treballs en sèries policíaques, i on va interpretar el seu paper més popular com a Véronique d'Hergemont, heroïna de L'île aux trente cercueils (1979), Suzan Frend a El gran secret(1989) i des de 1998 fins al 2000 com a Anna a la sèrie de televisió Cap des pins. L'última actuació de Jade va ser a l'obra de Rampal Celimene et le Cardinal, que es va exhibir a París i a alguns festivals en els últims mesos.

"L'actriu Claude Jade, que ja patia càncer, tenia un ull de plàstic per a les seves actuacions", diu Rampal. "Abans de morir, va estar llegint un guió per a una pel·lícula de televisió que esperava filmar en els pròxims mesos", va indicar. Va morir l'1 de desembre de 2006 als 58 anys d'un càncer a l'ull.

Premis[modifica]

  • New wave al Festival Internacional de Cinema de Palm Beach Miami pel seu paper com a creadora de tendències (2000).
  • Cavaller de la legió d'honor de França.

Filmografia[modifica]

Televisió selectiva[modifica]

Teatre (entre altres)[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claude Jade