Jacques Weber

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJacques Weber

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 agost 1949 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire national supérieur d'art dramatique
Lycée Carnot
Cours Florent Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de teatre, actor de cinema, guionista, director de cinema, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1969 Modifica el valor a Wikidata –
Família
FillsStanley Weber Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0916616 Allocine: 9213 Allmovie: p75194 TMDB.org: 24683
Musicbrainz: 8f34cc0e-2b5d-4da6-a3a4-ba486c62fd58 Discogs: 1037926 Modifica el valor a Wikidata

Jacques Weber (París, 23 d'agost de 1949) és un actor, director de cinema, i guionista francès.

Biografia[modifica]

Formació[modifica]

Jacques Weber va néixer el 23 d'agost de 1949 a París en una família burgesa, d'un pare d'origen suís, físic després químic, politècnic i finalment director d'un laboratori i un mare ama de casa.[1] Té un germà gran i dues germanes.[1]

Estudiant al lycée Carnot, els seus companys van ser Francis Huster i Jacques Spiesser amb qui es va matricular al Conservatori municipal del 18è arrondissement de París.[2] Va continuar les seves classes de teatre a l'école de la rue Blanche i es va incorporar al Conservatori el 1969, on obté un premi d'excel·lència. Va ser en aquest moment quan va conèixer Pierre Brasseur que es va convertir en el seu mentor, vivint al seu costat durant un any i mig.[3] Va refusar entrar a la Comédie-Française i es va integrar al théâtre populaire de Reims de Robert Hossein.[4][5]

Carrera[modifica]

Jacques Weber al festival de Canes 1999.

El 1970, Marcel Cravenne el va contractar per actuar a Tartuffe a la televisió.

El 1972, va ser Haroun a Faustine et le Bel Été i va interpretar el paper d'Hugo a État de siège de Costa-Gavras. Des de R.A.S. (1973) d’Yves Boisset, també va obtenir papers principals a Le Malin Plaisir, seduït per la seva parella Claude Jade, interpreta el paper principal del jove escriptor Marc completament nu. En aquest policial de Bernard Toublanc-Michel descobreix un complot d'assassinat, després cau sota l'encís d'Anicée Alvina a Une femme fatale de Jacques Doniol-Valcroze .

De 1979 a 1985, va dirigir el Centre dramatique national de Lió (teatre del 8e), després, de 1986 a 2001, el Teatre de Niça, Centre Dramàtic Nacional de Niça-Costa Blava. Va interpretar i va dirigir els grans papers del teatre clàssic, inclòs Cyrano durant diverses temporades. Interpreta 500 vegades el paper principal de Cyrano de Bergerac, però a la pel·lícula Cyrano de Bergerac, el 1990, interpreta a De Guiche.

El 1982 va ser Bel-Ami de Guy de Maupassant en l'adaptació de Pierre Cardinal. A la televisió va interpretar, entre d'altres, Le Comte de Monte-Cristo de Denys de La Patellière i el jutge Antoine Rives a la sèrie de Gilles Béhat.

El 1998, va interpretar a Don Juan, on seduïa Emmanuelle Béart. El 2008, va dirigir Isabelle Adjani en una adaptació televisiva de Figaro que va dirigir per a France 3.

Jacques Weber el maig de 2007.

En 2013, a l'Ommegang de Brussel·les, va interpretar el paper de Carles V.

Preses de posició[modifica]

Jacques Weber es defineix com un “comunista pur i dur“.[6] Durant la primera volta de les eleccions presidencials franceses de 2012 va votar pel candidat socialista François Hollande, tement una desunió de l'esquerra.[7][8]

El 10 de setembre de 2016, durant el programa de televisió On n'est pas couché a France 2, va ser convidat per Jean-Luc Mélenchon al plató. Aleshores declara donar suport al candidat de França Insubmisa a les eleccions presidencials de 2017, alhora que especifica que res és definitiu i que prefereix esperar a veure quina serà la situació el 2017.[7]

En el marc de les eleccions presidencials de 2022, va llançar una crida, retransmesa a les xarxes socials, per fer una trobada amb Jean-Luc Mélenchon, a qui torna a donar suport a la primera ronda, el 13 de febrer de 2022 a Montpeller. A continuació, apareix en un clip emès a l'obertura d'aquesta reunió.[9]

El desembre de 2023 és signatari del polèmic fòrum N'effacez pas Gérard Depardieu amb l'objectiu, en particular, de defensar la presunció d'innocència de Gérard Depardieu, aleshores acusat de violació, agressió sexual i assetjament sexual.[10] L’1 de gener va presentar les seves disculpes.[11] Va declarar :

« Mesuro la meva ceguesa cada dia. Com a reflex d'amistat, vaig signar de pressa, sense preguntar, sí que vaig signar, oblidant les víctimes i el destí de milers de dones al món que pateixen un estat de coses acceptat des de fa massa temps [...] La meva signatura va ser una altra violació[12] »

Vida privada[modifica]

Jacques Weber es va casar el febrer de 1981 amb Christine Weber, que es va convertir en la seva ajudant. Tenen tres fills,[13] dos nois anomenats Tommy (director) i Stanley (còmic), i una filla, Kim (fotògrafa).[14]

Filmografia[modifica]

Cinema[modifica]

Llargmetratges[modifica]

Curtmetratges[modifica]

  • 2002 : La Panne de Pierre Pampini : Le mari
  • 2006 : Le Poids du silence de David Benmussa
  • 2012 : Désolée pour hier soir d'Hortense Gélinet : Marc

Televisió[modifica]

Sèries de televisió[modifica]

Telefilms[modifica]

Teatre[modifica]

Dècada del 1970[modifica]

Dècada del 1980[modifica]

Dècada del 1990[modifica]

Dècada del 2000[modifica]

L'acteur en 2007.

Dècada del 2010[modifica]

Dècada del 2020[modifica]

Publicitat[modifica]

Publicacions[modifica]

Jacques Weber publica Des petits coins de paradis l’octubre de 2009, sla seva primera història, que relata la seva vida com a artista i les seves amistats.[16]

Àudiollibre[modifica]

Distincions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Interview de Jacques Weber, Paris Match n° 3086, 6 juillet 2008, p. 27
  2. Jacques WEBER. Des petits coins de paradis. Le Cherche Midi, 2015, p. 121. 
  3. Anne-Laure Gannac. «Jacques Weber : « La personne qui a le plus compté dans ma vie est Pierre Brasseur »». psychologies.com, mai 2003.
  4. Philippe Lançon. «Mesure pour démesure», 31 décembre 1996.
  5. «Biographie de Jacques Weber». Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 19 març 2024].
  6. «Jacques Weber : «Reims, c’était magnifique comme ambiance»». lardennais.fr, 27-05-2021.
  7. 7,0 7,1 Déclaration de Jacques Weber dans l'émission On n'est pas couché, le 10 septembre 2016.
  8. « Les "hollandais" de la culture. Ces artistes qui le soutiennent », Le Figaro, encart « Le Figaro et vous », jeudi 10 mai 2012, page 32.
  9. «Les riches sont des assistés - Meeting de Mélenchon à Montpellier».
  10. «Accusé de violences sexuelles: Une tribune de soutien à Gérard Depardieu qui crée le malaise». L'indépendant, 26-12-2023.
  11. «« Ma signature était un autre viol », Jacques Weber s’excuse après son soutien à Depardieu». Le HuffPost, 02-01-2024.
  12. «"Ma signature était un autre viol" : l'acteur et metteur en scène Jacques Weber dit avoir "mal lu" la tribune de soutien à Gérard Depardieu». Franceinfo, 01-01-2024.
  13. « Jacques Weber, un homme comblé avec sa femme Christine et ses trois enfants », Pure People.com, 3 novembre 2014 (consulté le 22 juin 2015).
  14. Jean-Paul Billo. «Le bel appétit de Jacques Weber». francebleu.fr, 2013.
  15. Patrick Roegiers, Hôtel Europe : Bernard-Henri Lévy, Lacques Weber et l'atelier de la pensée, La Règle du jeu, 8 octobre 2014
  16. Jacques Weber, Des petits coins de paradis, Éditions du Cherche-Midi, Collection Documents, 2009