Gustave Flaubert

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gustave Flaubert
Gustave flaubert.jpg
Naixement 12 de desembre de 1821
Rouen
Mort 8 de maig de 1880(1880-05-08) (als 58 anys)
Croisset, Canteleu (Sena Marítim)
Ocupació escriptor i novel·lista
Moviment Literatura realista
Modifica dades a Wikidata

Gustave Flaubert (Rouen, 12 de desembre de 1821 - Croisset, Canteleu (Sena Marítim), 8 de maig de 1880) és un escriptor francès de reconeguda influència.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era el segon fill d'Achille Cléophas Flaubert (1784-1846), cirurgià molt ocupat de l'hospital de Rouen, França, i d'Anne Justine (1793-1872). Va estudiar sense entusiasme al Collège Royal i després a l'institut de la seva ciutat natal, a partir de l'any 1832. El primer esdeveniment que cal tenir en compte en la seva biografia és la trobada a Trouville-sur-Mer, durant l'estiu de 1836 amb Élisa Schlésinger, per qui sentí tota la vida una profunda passió (sembla que aquest encontre seria la base de l'escena entre Frédéric Moreau i Madame Arnoux a L'educació sentimental). Amb bona fortuna en el sorteig, escapà del servei militar i emprengué, el 1841, la carrera de dret sense gaire convicció. El gener de 1844, deixa els estudis per culpa de les seves primeres crisis nervioses i, el mes de juny del mateix any, s'instal·la a Croisset (Alta Normandia), a la riba del riu Sena. En aquest període comença a escriure (narracions breus i una primera versió de L'educació sentimental). El 1846 moriren primer el seu pare i després la seva germana (dos mesos després de donar a llum: Flaubert prengué la neboda al seu càrrec).

A París assistí a la Revolució de 1848, amb la qual fou molt crític. Entre maig de 1848 i setembre de 1849 redactà una primera versió de La temptació de Sant Antoni. Entre els anys 1849 i 1852 féu un llarg viatge a l'Orient amb Maxime du Camp, en el transcurs del qual visita, entre altres indrets, Egipte, Jerusalem, Istanbul i Itàlia. A més dels viatges, era un home esportista: practicava la natació, l'esgrima, l'equitació i la cacera.

A l'estiu de 1851, Flaubert emprengué la redacció de Madame Bovary, la qual s'allargà durant 56 mesos. No obstant això, durant el Segon Imperi, freqüentà els salons parisencs més influents, com el de Madame de Loynes (de qui es va enamorar) on conegué, per exemple, George Sand. A finals de l'any 1856 publicà Madame Bovary en una revista i l'abril de 1857 el publicà com a llibre, cosa que generà un procés amb l'acusació d'atemptar contra la moral. Flaubert va ser exculpat, a diferència de Baudelaire, que fou perseguit pel mateix tribunal i per les mateixes raons amb motiu del recull de poesia Les Fleurs du Mal, també publicat el 1857. En publicar-se Madame Bovary, s'inicià la correspondència entre Flaubert i Marie-Sophie Leroyer de Chantepie, una dona de lletres resident a Angers i dedicada als pobres.

L'1 de setembre de 1857, Flaubert es posà a escriure Salammbô i, per a fer-ho, viatja a Cartago entre abril i juny de 1858 per documentar-se. La novel·la es publicà el 1862.

El 1864, començà la redacció de L'educació sentimental, que es publicà el novembre de 1869.

El 6 d'abril de 1872, morí la mare de l'escriptor. En aquesta època, patí problemes financers i de salut, per causa de malalties nervioses. Tanmateix, publicà, el 1874, La temptació de Sant Antoni. La producció literària continuà amb Tres contes l'abril de 1877 ("Un cor simple", "La llegenda de Sant Julià l'Hospitaler" i "Herodias").

De 1877 a 1880, escrigué Bouvard i Pécuchet, que havia encetat el 1872-1874. Per desgràcia, la mort se l'endugué el 8 de maig de 1880, a Canteleu, al petit poblet anomenat Croisset. Bouvard i Pécuchet es publicà, de tota manera, pòstumament el 1881.

Obra[modifica | modifica el codi]

Retrat per Eugène Giraud

Flaubert és contemporani de Baudelaire i, com el poeta de Les flors del mal, ocupa una posició cabdal en la literatura del segle XIX. En la seva època criticat (per raons morals) i admirat (per la força literària), avui se'ns mostra com un dels novel·listes més importants del seu temps, sobretot gràcies a Madame Bovary i a L'educació sentimental. Troba el seu lloc entre la generació romàntica (StendhalBalzac) i la generació realista i naturalista (ZolaMaupassant, que considerava Flaubert el seu mestre). La seva àmplia correspondència amb Louise Colet, George Sand i altres resulta d'un gran interès humà i literari. Curós amb el realisme, es preocupava també de l'estètica, cosa que motivava una llarga feina d'elaboració de cada obra (provava oralment cadascun dels seus texts).

En català, ha estat traduït per Ramon Xuriguera, Joan Sales, Lluís Maria Todó i Jordi Llovet.

Obres destacades[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]