Julian Barnes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJulian Barnes
Julian Barnes in 2019 02.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 gener 1946 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Leicester Modifica el valor a Wikidata
Floruit2016 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAgnosticisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióMagdalen College
City of London School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, crític literari, escriptor de ciència-ficció, assagista, traductor, novel·lista, periodista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1977 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
GènereSàtira i ficció detectivesca Modifica el valor a Wikidata
Influències
Nom de plomaDan Kavanagh Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugePat Kavanagh (en) Tradueix (1979–2008) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webjulianbarnes.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0055658 Allocine: 83230 Allmovie: p315662
Musicbrainz: 43ba8080-03da-48c4-9fc6-8b2387665400 Discogs: 1480513 Modifica el valor a Wikidata

Julian Barnes (Leicester, 19 de gener de 1946) és un escriptor anglès. Va guanyar el premi Man Booker pel seu llibre The Sense of an Ending (2011).[1]

Biografia[modifica]

Nasqué a la ciutat de Leicester (Anglaterra) però de ben petit la seva família va traslladar-se a viure als afores de Londres. Els seus pares eren tots dos professors de llengua francesa. Va estudiar a la City of London School i al Magdalen College d'Oxford.[2] Va ser editor literari adjunt del Sunday Times (1980-82), crític de televisió a The Observer, i corresponsal a Londres per a la revista New Yorker (1990-95).[2] El 2011 li van concedir el Premi Booker per la novel·la El sentit d'un final, novel·la que explora la memòria, com de difusa pot ser i com modifiquem el passat per adaptar-lo al nostre propi benestar. Anteriorment tres dels seus primers llibres van quedar entre els finalistes d'aquest premi: Flaubert's Parrot (1984), England, England (1998) i Arthur & George ( 2005).[3] Fa servir el pseudònim Dan Kavanagh per a les obres de novel·la negra.

Obres publicades[modifica]

Novel·les[modifica]

  • Metroland (1980)
  • Before She Met Me (1982)
  • Flaubert's Parrot (1984)
  • Staring at the Sun (1986)
  • A History of the World in 10½ Chapters (1989)
  • Talking It Over (1991)
  • The Porcupine] (1992)
  • England, England (1998)
  • Love, etc (2000)
  • Arthur & George (2005)
  • The Sense of an Ending (2011)
  • The Noise of Time (2016)
  • The Only Story (2018)

No ficció[modifica]

  • Letters from London (1995)
  • Something to Declare (2002)
  • The Pedant in the Kitchen (2003)
  • Nothing to Be Frightened Of (2008)
  • Through the Window (2012)
  • A Life with Books (2012)
  • Levels of Life (2013)
  • Keeping an Eye Open: Essays on Art (2015)
  • The Man in the Red Coat (2019)

Obres traduïdes al català[modifica]

  • Abans que ens coneguéssim, traducció de David Balagué i Antoni Parera (Laia, 1988).
  • Parlem-ne, traducció d'Elisabet Ràfols (Edicions 62, 1994).
  • El lloro de Flaubert, traducció de Núria Ribera (Edicions 62, 1995 - Col·lecció "Les Millors obres de la literatura universal segle XX")
  • Història del món en deu capítols i mig, traducció de Marta Bes Oliva (Proa, 1997).
  • Anglaterra, Anglaterra, traducció d'Helena Pol (Proa, 1999).
  • Amor, etc, traducció d'Albert Torrescasana (Empúries, 2001).
  • Arthur i George, traducció d'Albert Torrescasana i Joan Puntí (Angle, 2007).
  • El perfeccionista a la cuina, traducció de Maria Rosich (Viena, 2007).
  • Res a témer, traducció d'Alexandre Gombau i Arnau (Angle, 2010).
  • Pulsacions, traducció d'Alexandre Gombau i Arnau (Angle, 2011).
  • El sentit d'un final, traducció d'Alexandre Gombau i Arnau (Angle, 2012).
  • El soroll del temps, traducció d'Alexandre Gombau i Arnau (Angle, 2016).
  • Nivells de vida, traducció d'Alexandre Gombau i Arnau (Angle, 2017).
  • L'home de la bata vermella, traducció d'Alexandre Gombau i Arnau (Angle, 2021).

Premis i reconeixements[modifica]

  • 1981 Somerset Maugham Award
  • 1985 Premi Geoffrey Faber Memorial
  • 1986 E. M. Forster Award de l'Acadèmia i l'Insitut americà de les Arts i les Lletres
  • 1992 Prix Femina Étranger per Talking It Over
  • 1993 Premi Shakespeare
  • 2004 Comandant de l'Ordre de les Arts i les LLetres
  • 2008 San Clemente premi literari
  • 2011 Premi Booker, El sentit d'un final
  • 2012 Europese Literatuurprijs

Referències[modifica]

  1. «Man Booker Prize won by Julian Barnes on fourth attempt» (en anglès). BBC News, 19-10-2011.
  2. 2,0 2,1 «Julian Barnes - Literature» (en anglès). British Council. [Consulta: 9 novembre 2021].
  3. Brown, Mark. «Booker prize 2011: Julian Barnes triumphs at last» (en anglès). The Guardian, 18-10-2011. [Consulta: 9 novembre 2021].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julian Barnes