Leicester

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Leicester (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaLeicester
Escut de Leicester
Leicester landmarks montage.jpg

Localització
Leicester UK locator map.svg
52° 38′ 00″ N, 1° 08′ 00″ O / 52.633333333333°N,1.1333333333333°O / 52.633333333333; -1.1333333333333
Estat Regne Unit
País Anglaterra
Regió Midlands de l'Est
Comtat cerimonial Leicestershire
Municipi Leicester
Població
Total 329.839 (2011)
• Densitat 4.498,62 hab/km²
Geografia
Superfície 73,32 km²
Banyat per River Soar
Altitud 67 m
Organització i govern
• Cap de govern Peter Soulsby (2011)
Indicatius
Codi postal LE1-LE67
Prefix telefònic 0116
ISO 3166-2 GB-LCE
NUTS UKF21
Altres dades
Agermanament

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Leicester (pronunciat /ˈlɛstər/[1]) és un municipi del Regne Unit, que pertany al comtat de Leicestershire a la regió d'East Midlands i és la capital d'aquest comtat. Hi ha a més un districte electoral homònim que abasta més territori que la pròpia ciutat. Per la presència de les seves nombrosas universitats e institucions post-escolar, la població de la ciutat es compon de més de 20% dels estudiants, molts d'ells vinguts d'altres països en paral·lel amb la composició diversa de la ciutat mateixa. Té l'estatus de ciutat des de principis del segle passat (1919). El 1976, Leicester acollí la sisena edició del festival coral Europa Cantat.

Localització[modifica | modifica el codi]

El riu Soar en el districte d'Aylestone.

La ciutat de Leicester està a la zona est del centre d'Anglaterra, situada a la vora del riu Soar, a tocant d'una antiga zona boscosa anomenada National Forest. Està en projecte la recuperació de l'antiga zona boscosa mitjançant la plantació d'arbres que uneixin dos boscos que encara es conserven: el Needwood i el Charnwood.

Leicester està en la intersecció de la línia de ferrocarril que va de nord a sud amb la línia que va d'est a oest unint les ciutats de Birmingham, Leicester, Cambridge. També per carretera es troba al centre de la red nacional en una cruïlla principal, entre les M1/M69 i A6/A46.

Organització[modifica | modifica el codi]

Administrativament Leicester està dividida en 22 districtes (wards): Abbey, Aylestone, Beaumont Leys, Belgrave, Braunstone Park & Rowley Fields, Castle (centre ciutat), Charnwood, Coleman, Evington, Eyres Monsell, Fosse, Freemen, Humberstone & Hamilton, Knighton, Latimer, New Parks, Rushey Mead, Spinney Hills, Stoneygate, Thurncourt, Westcotes, Western Park,

Nom[modifica | modifica el codi]

Mosaic romà pertanyent a Ligora-ceastre.

El nom d'aquest municipi estava escrit en el llibre del segle IX atribuït a Nennius, Historia Brittonum, Cair Lerion (d'on deriva el nom gal·lès Caerlŷr). A la Crònica anglosaxona s'anomenava Ligora-ceastre; en el Domesday Book, del 1086, el nom és Ledecestre.[2] El primer element que compon el nom, Ligora o Legora, correspon al nom brità del riu Soar, que segons va proposar William Somner (1701) és la mateixa arrel etimològica del riu Loira.[3][4] El segon element que compon el nom procedeix del terme llatí castrum, que va evolucionar en la forma gal·lesa cair i en l'anglosaxona ceastre.[5]

Quan Geoffrey de Monmouth va escriure Historia Regum Britanniae al segle XII, basat en el nom gal·lès d'aquesta ciutat (pres com a Kaerleir), va suposar que va existir un rei de Britània anomenat Leir, que en va ser el fundador.[6]

Història[modifica | modifica el codi]

Prehistòria

S'han trobat restes arqueològiques de cases circulars de l'època prehistòrica, que ocupen una zona d'unes 8 hectàrees a la riba oriental del riu Soar, més avall de la confluència amb el riu Trent. En aquest indret el Soar es dividia en dos canals, el principal dels quals era el de l'est i el més estret el de l'oest; entre ambdós quedava una illa probablement de terrenys humits.[7]

Època romana
El Mur dels jueus i al darrere l'església de sant Nicolau.

Els romans van muntar un campament l'any 47, que van anomenar Ratae Corieltauvorum, a prop d'un pont que hi havia al marge del Fosse Way, un camí que anava del nord-est, on estava Lindum cap al sud-oest fins a Isca Dumnoniorum. El nom d'aquest campament és una llatinització de la paraula britona rath («terraplè»), que també es troba formant part d'altres noms de poblacions com Ratby o Ratcliffe i, com que està escrit en plural Ratae podria voler dir que es van establir on hi havia un grup de poblats, en certa manera defensats amb terraplens. Pel que fa a la segona part del nom, indica que aquestes tribus eren els corieltauvis. Possiblement la Leicester romana fos la capital dels corieltauvis.[8]

Com acostumaven a fer els romans, van construir un fòrum i uns banys, dels quals en resta un mur anomenat per motius desconeguts —encara que s'han suggerit algunes hipòtesis— Mur dels jueus.[9]

Edat mitjana
El Guildhall o saló gremial de Leicester, del segle XIV.

Després de la invasió anglosaxona la ciutat es va començar a dir Cair Lerion i formava part del regne de Mèrcia. Entre el 679 o el 680 va ser una seu bisbal. Al segle IX els víkings danesos van capturar la ciutat i va esdevenir un dels cinc burgs de Danelaw. Llavors va deixar de ser la seu del bisbe, ja que aquest es va instal·lar a Dorchester on Thames.[10]

En l'època normanda, va adquirir l'estatus de ciutat però a causa de les males relacions entre la monarquia i l'Església, va perdre aquesta categoria al segle XI i no la va recuperar fins al 1919.

Durant el segle XIV els comtes de Leicester i de Lancaster van contribuir al progrés d'aquest municipi. El comte Enric (v. 1281 – 1345) va fer construir un hospital per als pobres en la zona coneguda com Newarke (new work, «la nova construcció»). El seu fill, Enric de Grosmont, primer duc de Leicester, va fer edificar l'església de l'Anunciació o Nostra Senyora de Newarke. Aquesta església va ser destruïda durant el regnat d'Eduard VI, encara que algun mur es va aprofitar per fer la Universitat de Montfort. Contenia les tombes d'alguns membres de la noblesa, per exemple Constança de Castella, esposa del duc de Lancaster.[11]

Plaça de l'ajuntament.

Acabada la guerra de les Dues Roses, el rei Ricard III va ser enterrat en el monestir dels franciscans de Leicester, les ruïnes el qual estan avui dia sota un aparcament. Hi havia una llegenda que deia que el seu cos va ser llançat al riu abans que Enric VIII manés destruir els monestirs del país.[12] Tanmateix, en una investigació arqueològica de 2012 es va trobar un esquelet al qual es van aplicar comparacions d'ADN amb parents d'aquest rei i van donar positives. Després es van traslladar les restes mortals a la catedral.[13]

Segle XVI i XVII
Restes de l'antic monestir dels agustins.

El 1530 el cardenal Thomas Wolsey va ser acusat de traïció i, de viatge cap a Londres, on havia de ser jutjat, va emmalaltir. Els homes que el custodiaven amoïnats per la seva salut es van aturar a Leicester, però va empitjorar i va morir. El van enterrar al monestir dels agustins.[14]

El rei Carles I d'Anglaterra va decidir el 1627 desforestar els boscos de la rodalia de Leicester per crear una zona comunal que s'explotaria amb finalitats agràries, però els ciutadans s'hi van oposar ja que creien que perdrien més si tallaven els arbres. Els revoltats van destruir les fites que havia fet posar l'enviat del rei, sirMiles Fleeetwood, i van presentar una petició formal al parlament; aquest encara que va donar la raó a Fleetwood, va acordar donar una generosa compensació a l'ajuntament de Leicester consistent en 16 hectàrees.[15]

Durant la guerra civil, Leicester va ser una de les ciutats fortes dels puritans parlamentaris (roundheads). El príncep alemany Rupert, nét del rei Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia, va decidir atacar Leicester per distreure l'atenció de l'exèrcit dels parlamentaris que estava pressionant els reialistes a Oxford. aquest va oferir l'opció que es rendissin però no la van acceptar i el 30 de maig van entrar a saquejar.[16]

L'era industrial
Zona industrial victoriana al costat del canal 'Grand Union' a mitja ciutat.

Als segles XVIII i XIX es van produir uns avenços que van possibilitar la industrialització de Leicester: la creació del canal (1790) i l'obertura de línies de ferrocarril. El carbó, que era la principal font d'energia per a la indústria, va començar a arribar en grans quantitats i a preu assequible. Aviat van començar a sorgir fàbriques que produïen principalment tres tipus de coses: teixits, calçat, mitges, mitjons i guants. Després es van establir fabricants de grues, calderes de vapor, foneries i treballs amb acer.[17]

El moviment radical va sorgir amb força a finals del segle XVIII, els seus membres volien donar suport a les reformes del parlament afegint com a objectiu l'emancipació catòlica i el lliure comerç. Thomas Cooper, líder del cartisme va obrir una botiga a Leicester. A la ciutat va haver-hi revoltes protagonitzades per cartistes l'any 1842 que es van repetir sis anys després. El 1851 es va fundar la Societat Secular de Leicester, però sovint als seus membres se'ls denegava el dret a fer discursos en locals públics.[18]

Leicester va esdevenir un districte electoral i administratiu en si mateix (county borough), independent del comtat de Leicestershire, l'any 1889, però va perdre aquest estatus amb la llei de reforma administrativa del 1974 (Local Government Act). El 1997 va recuperar l'estatus administratiu independent i aquest districte ha anat creixent amb la incorporació dins d'ell d'altres poblacions el 1892: Belgrave, Aylestone, North Evington, Knighton, i Stoneygate.[17]

Segle XX
El carrer Granby el 1903 i el 2009

El 1900 la ciutat va guanyar una nova línia de ferrocarril que l'enllaçava amb Londres. El 1927 va ser nomenada seu bisbal i l'església de sant Martí va adquirir l'estatus de catedral. El 1935 va guanyar territori amb l'annexió del que quedava d'Evington, Humberstone, Beaumont Leys, i art de Braunstone. Els límits es van tornar a ampliar el 1966 i la ciutat va quedar en una extensió d'una mica més de 182 hectàrees. L'any 1936, la Societat de Nacions va classificar Leicester com la segona ciutat més rica d'Europa i va començar a rebre immigrants que fugien de parts del continent on hi havia manca d'estabilitat política, sobretot polonesos. La prosperitat en la indústria local continuava, i la classe treballadora va prendre consciència de la seva importància, van sorgir organitzacions sindicals i associacions cooperatives. L'octubre del 1936 els treballadors de Leicester es van solidaritzar amb els problemes que tenien a Jarrow i van protagonitzar una marxa de protesta cap a Londres.[19]

En la dècada del 1970 es va produir una ràpida davallada en el sector industrial i algunes empreses van decidir canviar el producte que elaboraven per un altre amb millor sortida de mercat. Es van perdre llocs de treball en el sector industrial però es van guanyar en el de serveis.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Estàtua en homenatge a les treballadores del sector tèxtil.

El cens del 2011 marcava que el municípi de la ciutat de Leicester tenia una població de 329.839 habitants (un increment de l'11.8% respecte del cens del 2001); i en la zona urbana hi ha actualment uns 650.000, inclosos els barris circumdants, i en la respectiva zona metropolitana (2011-5) entre 765.565 e 1.388.354 conform mètod emplegat. L'estudi indica que té la proporció més elevada de persones d'edat inferior als 19 anys de la regió de l'est dels Midlands, el 27 per cent.

L'Eurostat del 2015 va classificar Leicester com a una de les onze "grans ciutats" del país, juntament amb Birmingham i Nottingham de la mateixa regió.

Pel que fa a la immigració és molt elevada. Hi ha una comunitat de polonesos que es van fugir després de la segona guerra mundial quan es va establir el comunisme al seu país. Els República d'irlandesos són una altra comunitat nombrosa que van arribar en la mateixa època. La comunitat índia va arribar en la dècada del 1960 i un grup d'asiàtics que havien provat d'establir-se a Uganda i Kenya, es van traslladar a Leicester en la dècada del 1970. El 1972 Idi Amin va anunciar que els asiàtics de Leicester tenien 90 dies per a tornar a Uganda; l'ajuntament va llançar una campanya per dissuadir-los de fer això ja que se sospitava que rebrien alguna mena de càstig en tornar a aquell país, però alguns van ser traslladats a altres ciutats d'Anglaterra per seguretat.En la dècada del 1990 es van establir un grup d'alemanys procedents de Somàlia. Segons l'estudi ètnic fet el 2008 per l'administració local el 45% dels nens escolaritzats preferirien estudiar una altra llengua diferent de l'anglès ja que no és la seva llengua materna.[20]

La següent taula informa del creixement que ha experimentat la ciutat des del 1900, cada any que s'ha fet un cens.

Creixement de la població a Leicester des del 1901
any 1901 1911 1921 1931 1939 1951 1961 1971 2001 2011
habitants 211.579 227.222 234.143 239.169 261.339 285.181 273.470 284.208 279.921 329.600
Source: A Vision of Britain through Time[21]

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima de Leicester és marítim, amb estius entre suaus i càlids i hiveerns freds, precipitacions repartides al llarg de tot l'any i poques hores d'insolació. L'estació meteorològica més propera és la de Newtown Linford, situada a 8 km al nord del centre de la ciutat.

La temperatura màxima enregistrada a l'estació de Newtown Linford és de 34.5 °C (94.1 °F) durant l'agost del 1990,[22] tot i que a la universitat de Leicester es van enregistrar 35.1 °C (95.2 °F) l'agost del 2003.[23] Generalment la temperatura més alta de l'any només arriba a 28.7 °C (83.7 °F).[24]

La temperatura mínima enregistrada és de −16.1 °C (3.0 °F) durant el gener del 1963.[25] És típic uns 54,9 dies a l'any de gebrada.

La mitjana de precipitacions és de 684,4 mm a l'any,[26] amb 120,8 dies de mitjana de pluja.[27] Les dades esmentades fan referència al període 1971–2000.

Dades climàtiques a Newtown Linford
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima rècord °C (°F) 13.6
(56.5)
17.9
(64.2)
21.7
(71.1)
23.9
(75)
26.5
(79.7)
31.5
(88.7)
32.3
(90.1)
34.5
(94.1)
27.7
(81.9)
23.3
(73.9)
16.2
(61.2)
14.6
(58.3)
34.5
(94.1)
Màxima mitjana °C (°F) 6.3
(43.3)
6.9
(44.4)
9.7
(49.5)
12.2
(54)
16.0
(60.8)
18.6
(65.5)
21.4
(70.5)
21.1
(70)
17.7
(63.9)
13.5
(56.3)
9.1
(48.4)
7.1
(44.8)
13.3
(55.9)
Mínima mitjana °C (°F) 0.5
(32.9)
0.5
(32.9)
2.1
(35.8)
3.3
(37.9)
6.0
(42.8)
8.7
(47.7)
10.8
(51.4)
10.7
(51.3)
8.8
(47.8)
6.0
(42.8)
2.8
(37)
1.3
(34.3)
7.1
(44.8)
Mínima rècord °C (°F) −16.1
(3)
−11.7
(10.9)
−11.1
(12)
−6.6
(20.1)
−3.3
(26.1)
−0.9
(30.4)
2.8
(37)
2.8
(37)
0.0
(32)
−6.2
(20.8)
−7.4
(18.7)
−14.4
(6.1)
−16.1
(3)
Precipitació mitjana mm (polzades) 61.65
(2.4272)
48.91
(1.9256)
51.86
(2.0417)
43.86
(1.7268)
50.83
(2.0012)
63.07
(2.4831)
46.08
(1.8142)
59.25
(2.3327)
61.50
(2.4213)
60.58
(2.385)
60.34
(2.3756)
68.82
(2.7094)
684.37
(26.9437)
[cal citació]

Economia[modifica | modifica el codi]

Universitat de Leicester; ampliació dels anys 60, d'esquerra a dreta: Enginyeria, Torre Attenborough, edifici Charles Wilson.

La ciutat ha estat històricament relacionada amb la producció tèxtil i de calçat. Actualment té més importancia el sector industrial relacionat amb les màquines i l'enginyeria, amb connexions acadèmiques amb les universitats locals. També cal destacar l'empresa de rellotgeria Gents' of Leicester que funciona des del 1872; una empresa dedicada al processament de patates que, des de fa uns anys pertany a una famosa companyia americana; i una empresa dedicada a la producció de salsitxes i pastís de carn de porc.

El comerç té un lloc destacat en l'economia local, hi ha diversos centres comercials amb restaurants i botigues especialitzades repartits per tota la ciutat.

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Grup escultòric Rei Lear, al Watermead Country Park.

Leicester té relacions d'agermanament amb:

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

El Centre Espacial Nacional
Teatre Curve
  • El mur dels jueus (ruïnes romanes).
  • El Guildhall, o saló gremial del segle XIV.
  • El Town Hall, o ajuntament, del 1874.
  • les restes del castell de Leicester, del 1070 amb modificacions posteriors.
  • El Belgrave Hall, casa senyorial del 1709.
  • Museu de New Walk, amb contingut sobre ciència i art.
  • Museu del gas, sobre la història del subministrament de gas domèstic.
  • El Centre Espacial Nacional (Museu de l'astronàutica i l'astronomia).
  • El teatre Curve, inaugurat el 2008.
  • Els parks: Abbey Park, Botanic Gardens, Castle Gardens, Gorse Hill City Farm, Grand Union Canal, Knighton Park, Nelson Mandela Park, River Soar, Victoria Park, Watermead Country Park.
  • Llocs de culte: Shree Jalaram Prarthana Mandal (temple hidú),[28] Stake Centre de l'església LDS, Centre Jainista,[29] catedral de Leicester, la mesquita central de Leicester,[30] la Masjid Umar[31] (mesquita), el Guru Nanak Gurdwara (sikh), la sinagoga Neve Shalom.

Esports[modifica | modifica el codi]

Els equips de respectiva primera divisió amb seu a la ciutat:

  • Leicester City Football Club, club de futbol; vencedor de la primera divisió anglesa (2015-6) que també té renom a nivell d'europa/asia oriental.
  • Tigres de Leicester, club de rugbi a 15 de fama internacional.
  • Els Cavallistes de Leicester (Leicester Riders), club de bàsquet; campeó nacional de la temporada 2016-7.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Escolteu l'arxiu sonor Leicester
  2. Thompson, 1849, p. 7.
  3. Stevenson,.
  4. Dudley, 1848, p. 580–582.
  5. Gelling, 1970, p. 122.
  6. Geoffrey de Monmouth, Historia Regum Britanniae, II, 11
  7. Thomas, 2009, p. 539.
  8. Thompson, 1849, p. 443.
  9. Harris, 2008, p. 128–33.
  10. Allom; Noble, 1836, p. 26.
  11. Burgess; Heale, 2008, p. 130.
  12. Williamson, 1998, p. 81.
  13. Lawless, Jill, «Richard III team confirms skeleton foun under parking lot is remains's of England king», publicat en:T he Associated Press, 4 de febrer del 2013
  14. Storer, 1826, p. 92.
  15. Sharp, 1980, p. 88.
  16. Manganiello, 2004, p. 309.
  17. 17,0 17,1 William, 2010, p. 227.
  18. Kelly, 1884, p. 537.
  19. Perry, 2005, p. 103.
  20. Leicester City Council, «The Diversity of Leicester May 2008, A Demographic Profile»
  21. History
  22. agost 1990
  23. agost 2003
  24. mitjanes
  25. gener 1963
  26. mitjana de pluja
  27. dies de pluja
  28. «Inside Shree Jalaram Prathana Mandal», publicat en:BBC News 24 de setembre del 2014
  29. «Take an exclusive look at the Jain Centre», publicat en:BBC News 24 de setembre del 2014
  30. Islamic Centre
  31. Masjid Umar

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leicester Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Allom, Thomas; Noble, Tomas. The counties of Chester, Derby, Leicester, Lincoln, and Rutland, illustrated, from orig. drawings by T. Allom, with historical and topographical descriptions. Fisher, son & co., 1836. 
  • Burguess, Clive; Heale, Martin. The Late Medieval English College and Its Context. Boydell & Brewer Ltd, 2008. 
  • Dudley, John «Etymology of the Name of Leicester». The Gentleman's Magazine, 184, 1848.
  • Gelling, Margaret. The names of towns and cities in Britain. B. T. Batsford, 1970. 
  • Harris, Oliver «Jews, jurats and the Jewry Wall: a name in context». Transactions of the Leicestershire Archaeological and Historical Society, 82, 2008.
  • Kelly, William. Royal Progresses and Visits to Leicester. Clarke, 1884. 
  • Manganiello, Stephen. The Concise Encyclopedia of the Revolutions and Wars of England, Scotland, and Ireland, 1639-1660. Scarecrow Press, 2004. 
  • Perry, Matt. The Jarrow Crusade: Protest and Legend. University of Sunderland Press, 2005. 
  • Sharp, Buchanan. In contempt of all authority. University of California Press, 1980. ISBN 0-520-03681-6. 
  • Stevenson, W. H. «A note on the derivation of the name 'Leicester'». The Archaeological Journal, 1918.
  • Storer, Thomas. The life and death of Thomas Wolsey, cardinal. Talboys and Wheeler, 1826. 
  • Tomas, John. «Round Barrows at Cossington, Leicestershire». A: The Archaeological Journal. Green and Longman, 2009. 
  • Tompson, James. The history of Leicester from the time of the Romans to the end of the seventeenth century. Pickering, 1849. 
  • William, David. Life in the United Kingdom: The Land and the People. New Africa Press, 2010. 
  • Williamson, David. The National Portrait Gallery History of the Kings and Queens of England. National Porlery Publications, 1998.