Madame Bovary

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Madame Bovary (desambiguació)».
Il·lustració d'Alfred de Richemont per a l'edició de Madame Bovary de 1905

Madame Bovary és una famosa obra del realisme de Gustave Flaubert publicada el 1857. La seva protagonista és Emma Bovary, que ha esdevingut un arquetip literari. La novel·la narra els pensaments i vivències d'aquesta dona, infeliçment casada, a la recerca d'una altra vida i la seva influència en la gent que l'envolta.

Emma ha estat anomenada "Quixot femení" perquè són les lectures les que la fan embogir i buscar una vida inexistent, molt millor que la que té en realitat amb el seu marit Charles. Ella voldria viure les aventures de les novel·les del romanticisme. Per això busca diversos amants i va gastant la fortuna del seu espòs, anhelant el luxe que embolcalla les seves heroïnes.

La seva figura critica la burgesia i el seu convencionalisme, incapaç de viure com demana la imaginació i el sentiment, però també culpable d'ofegar-la per ser dona fins que no li queden sortides. L'estil del narrador, en tercera persona omniscient, permet criticar aquesta classe social sense arribar a acceptar la fugida que representen les lectures de la protagonista (com es veu al final de l'obra). Es focalitza en Emma però alterna amb la visió del marit, l'apotecari i els diversos amants per contrastar-ne les intencions amb la visió ingènua d'ella.

Els personatges[modifica | modifica el codi]

Emma, la protagonista principal, filla d'un granger i muller de Charles Bovary. Emma va ser educada al convent de les Ursulines. La seva educació va ser molt acurada: Dansa, geografia, dibuix, costura, tocar el piano, etc.. Una altra cosa que al llarg de la seva vida li condicionarà la seva personalitat, seran les lectures de novel·les romàntiques, d'heroïnes, etc.. Fruit d'una educació romàntica, plena de somnis no acomplerts i fantasies, en un ambient en el qual els protagonistes no es veuen com realment són, sinó com voldrien ser, Emma Bovary s'enfronta amb la frustració de les seves esperances i il·lusions.

D'Emma es poden dir moltes coses, però en la que destaca la sensualitat que aporta a la novel·la, i que en diferents ocasions fa canviar el punt de vista d'aquesta. La sensualitat de la protagonista es pròpia d'una dona de la seva època: insinuant, presumida,coqueta, etc. En diverses ocasions al llarg de tota la novel·la podem percebre aquesta sensualitat. Per exemple a l'escena a la que està passejant a cavall amb Rodolphe. El moviment del cavall, el fet que a ella se l'hi veies el botí i una petita part de la cama, els frecs involuntaris de les cames en passar molt junts amb els cavalls,etc. O també en el moment en què estan tenint una conversa quan són les festes de Yonville, Rodolphe fa un intent d'apropar-s'hi posant la seva mà a la cuixa d'ella, i aquesta seguint la intenció d'en Rodolphe col·loca la seva mà a sobre la d'ell. La sensualitat que podem trobar en aquestes dues escenes apareixen en moltes altres al llarg de la novel·la. El viatge en carrosa que fan els dos amants, voltant per la ciutat cap enlloc (enlloc!), és un dels moment més eròtics de la literatura universal, en el que tot es sugereix, tot s'explica i tot es veu sense veureu.

Charles Bovary, marit d'Emma. Al principi de la novel·la sembla que sigui ell el protagonista, ja que comença amb uns capítols dedicats a la seva infantesa, a la seva adolescència i a la seva “iniciació” com a casat. Actua de metge de poble, on es guanya una clientela i una certa estimació; per tant, no li falten diners. Ha tingut una educació de l’època, on es base en no fer res fora de to, i fer una vida rutinària sense gaires excepcions, això fa que no es deixi emportar per passions, somnis,etc. És una persona molt tranquil·la i que no sol anar de festa, per tant no es mou en els llocs de festivals. Emma l’esposa de Charles que es van conèixer pequè el pare d’Emma es va trencar la cama, és tot al contrari d’ell, i això fa que Emma s’avorreixi, caigui en depressions, decepcions de la vida, ja que la vida rutinària no la pot suportar. És molt interessant comparar Madame Bovary amb alguns dels personatges femenins dels contes de G. de Mauppassant (al qui Flaubert va considerar sempre un deixeble). Madame Bovary és una història que cada cop que es llegeix es pot fer en clau different, incloent-hi la humoristica o irònica.

Traduccions catalanes[modifica | modifica el codi]

  • Madame Bovary, traducció de Ramon Xuriguera. Barcelona: Aymà, 1965 (reimp. 1986, 1994, 1999)
  • Madame Bovary, traducció de Ramon Xuriguera i revisió de Joaquim Sala Sanahuja. Barcelona: Proa, 2001
  • Madame Bovary, traducció de Lluís Maria Todó. Barcelona: Columna, 1992 (reimp. 1993, 1996)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Madame Bovary