Jeanne Moreau

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJeanne Moreau
San Sebastian Film Festival Jeanne Moureau cropped.jpg
Jeanne Moreau, presidenta del jurat de la 54a edició del Festival de Sant Sebastià (2006)
 Presidenta del jurat del Festival de Cannes 


René Clair - Tennessee Williams
 Presidenta del jurat del Festival de Cannes 


Clint Eastwood - Francis Ford Coppola
Dades biogràfiques
Naixement 23 de gener de 1928
París
Mort 31 de juliol de 2017 (89 anys)
8è districte de París
Residència París
Ètnia Francesos
Alma mater Conservatoire national supérieur d'art dramatique
Conservatoire de Paris
Activitat professional
Ocupació Actriu de cinema, directora de cinema, cantant, guionista, música, productora de cinema i actriu de teatre
Període en actiu 1947 –
Obra
Papers destacats Ascenseur pour l'échafaud
Jules et Jim
Eva
Le Journal d'une femme de chambre
Viva María!
La mariée était en noir
Les Amants
Dades familiars
Cònjuge Jean-Louis Richard (1949-1951)
Teodoro Rubanis (1966)
William Friedkin (1977-1979)
Premis i reconeixements
Premis BAFTA
Academy Fellowship
1996 - Trajectòria cinematogràfica
Millor actriu estrangera
1967 - Viva Maria!
Premis César
Millor actriu
1992 - La vieille qui marchait dans la mer
César d'honor
1995, 2008 - Trajectòria cinematogràfica
Festival de Canes
Millor actriu
1960 - Moderato cantabile
Palma d'Or honorífica
2003 - Trajectòria cinematogràfica
Mostra de Venècia
Lleó d'Or per la carrera
1992 - Trajectòria cinematogràfica
Festival de Berlín
Ós d'Or honorífic
2000 - Trajectòria cinematogràfica

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: 0603402
Modifica dades a Wikidata

Jeanne Moreau (París, 23 de gener de 1928 - París, 31 de juliol de 2017)[1] fou una actriu francesa, considerada com una de les intèrprets més emblemàtiques d'aquest país. Fou actriu de teatre, cinema i televisió, fou també directora de cinema, de teatre, d'òpera, guionista i escriptora.

Musa de Buñuel i Orson Welles –la va considerar «la millor actriu del món»–, abanderada de la nouvelle vague, considerada gran dama del cinema gal,[2] va ser un dels símbols femenins de l'Europa dels 60 i una de les grans actrius de la seva era.

El seu rostre, ulls i enigmàtic somriure van ser l'emblema de la sensualitat francesa. El 1995, va ser triada entre les 100 estrelles més sexys de la història del cinema per Empire Magazine. Lligada majorment al cinema d'autor, va gaudir de notable prestigi en el mitjà cinematogràfic. L'actriu, dotada d'una bellesa sensual i una profunda veu inconfusible, va fascinar als grans directors durant una carrera de seixanta-cinc anys i més de 130 films.[1] Va interpretar pel·lícules tan conegudes com La notte, de Michelangelo Antonioni, o Jules et Jim, de François Truffaut.

Biografia[modifica]

Juliette Binoche amb Jeanne Moreau

La seva mare, Kathleen Sarah Buckley, va néixer a Lancashire, Anglaterra i havia recalat a París com a part del grup Tiller-Girls per actuar en el Folies-Bergère. El seu pare (Anatole Désiré Moreau) tenia un restaurant a Montmartre. Jeanne va anar al Liceu Edgar Quinet de París i es va formar al Conservatori de la mateixa ciutat.[3]

Va debutar al teatre el 1947 en el Festival d'Avinyó i ja als 20 anys integrava l'elenc de la Comédie-Française com el membre més jove mai abans admès.

La seva filmografia més brillant data dels anys 50 i 60, quan va ser la musa de Louis Malle, François Truffaut, Michelangelo Antonioni, Luis Buñuel, Jacques Demy i Roger Vadim, entre altres realitzadors de la nouvelle vague francesa, treballant a més amb Elia Kazan, Orson Welles, Peter Brook, Wim Wenders i altres famosos directors.

Entre els seus films essencials, han d'esmentar-se Els amants de 1962, La núvia vestia de negre, Ascensor pel cadalso, Il marinaio del Gilbilterra, de 1967 amb Orson Welles, La notte amb Marcello Mastroianni, Diari d'una cambrera, Viva María! (amb Brigitte Bardot), La reina Margot (1954), Diàlegs de carmelites, Les relacions perilloses amb Gérard Philipe, Moderato cantabile i l'extraordinària Jules et Jim.

Entre els seus films posteriors, es troba Querelle de Fassbinder, la pel·lícula d'acció Nikita i L'amant de Jean-Jacques Annaud. El 1995, es va destacar pel seu paper com a Elizabeth, emperadriu de Rússia, en la pel·lícula per a TV Catalina la Gran, amb Catherine Zeta Jones com a protagonista.

En el 2002 va interpretar la seva gran amiga, l'escriptora Marguerite Duras en el film Cet amour-là i és actualment favorita de directors com François Ozon i l'israelià Amos Gitai, amb qui va rodar Plus tard, Disengagement i Carmel.

Treballs com a directora[modifica]

El 1976 va dirigir el film Lumière i el 1979 L'adolescent[3] amb Simone Signoret, amb guions que li van pertànyer, a més d'un documental sobre Lillian Gish.

Al setembre del 2001 va dirigir l'òpera Attila de Verdi a l'Òpera de la Bastilla de París. També va dirigir Lulú d'Alban Berg.

Teatre[modifica]

En teatre va destacar amb Pigmalió de Bernard Shaw, La gata sobre la teulada de zinc calent i La nit de la iguana de Tennessee Williams, La màquina infernal de Jean Cocteau i unes altres.

El 2001 va encarnar memorablement l'escriptora Marguerite Duras en Cet amour-là.[3] Moreau va protagonitzar dos films basats en les seves novel·les i va ser dirigida per ella en un film de 1972.

Cantant[modifica]

Va fer una incursió en la cançó amb veu modesta, afinació perfecta i captivador encant. Va gravar discos, va fer populars cançons com Le tourbillon de la vie, J'ai la memoire qui flanche i Oú-vas ta Mathilde i va cantar al costat de Frank Sinatra en el Carnegie Hall el 1984.

Vida privada[modifica]

Amiga de Jean Cocteau, Jean Genet, Henry Miller, Anaïs Nin i Marguerite Duras, va estar lligada romànticament a Louis Malle, Lee Marvin, Tony Richardson i Pierre Cardin. Es va casar amb Jean Louis Richard, amb qui va tenir el seu fill Jerome, amb Theodoros Roubanis i amb William Friedkin.

La minyona de Moureau en trobà el cos sense vida, aparentment per mort natural, el matí del 31 de juliol de 2017 al seu apartament del carrer del Faubourg-Saint-Honoré de París, a tocar de la place des Ternes.[4][5]

Premis i honors[modifica]

Amos Gitai i Jeanne Moreau, durant el rodatge de Plus Tard, 2008
  • Condecorada pel govern francès com Officier des Arts et des Lettres, Officier de l'Ordre National de la Légion d'Honneur i Commandeur de l'Ordre National du Mérite.
  • El 1960 va ser premiada a Cannes com a millor actriu per Moderato Cantabile.
  • El 1965 va ser la primera actriu francesa a ser portada de la revista Time.
  • En les edicions de 1975 i de 1995 va presidir el jurat del Festival de Cannes, l'única actriu a presidir-lo dues vegades.
  • El 1983 va ser presidenta del jurat del Festival de Berlín.
  • El 1988 va guanyar el Premi Molière a la millor actriu teatral per Le récit de la servante Zerline de Hermann Broch.
  • El 1992 va rebre el Lleó d'Or per la carrera del Festival de Venècia.
  • El 1992 va guanyar el Cèsar a la millor actriu per la Vieille qui marchait dans la mer.[6]
  • El 1997 va rebre el Premi Donostia del Festival de Sant Sebastià.
  • El 1998 va rebre el tribut de l'American Academy of Motion Pictures.
  • Al gener del 2001 va ser la primera dona nomenada acadèmica en l'Academie des beaux-arts de París.
  • El 2003 va ser Palma d'Honor del Festival de Cannes.
  • Doctora Honoris causa de la Universitat de Lancaster, UK i de la Universitat de la ciutat de Nova York.
  • El 1994 va ser l'única actriu francesa mereixedora d'una retrospectiva en el MOMA.
  • Membre honorari del British Film Institute.
  • Ha estat presidenta del jurat a Avoriaz (1981), Nova Delhi (1985 i 1996), Mont-real (1996) i Angers (2001).

Filmografia[modifica]

Les seves pel·lícules més destacades són:[7]

Actriu[modifica]

Any Títol Paper Director
1953 Dortoir des grandes Julie Henri Decoin
Julietta Rosie Facibey Marc Allégret
1954 Touchez pas au grisbi Josy Jacques Becker
Les Intrigantes Mona Rémi Henri Decoin
La Reine Margot Margaret of Valois Jean Dréville
1958 Ascenseur pour l'échafaud Florence Carala Louis Malle
Les amants Jeanne Tournier
1959 Les liaisons dangereuses Juliette de Merteuil Roger Vadim
The Four Hundred Blows (cameo) François Truffaut
1960 Le Dialogue des carmélites Mare Marie de l'Incarnation Philippe Agostini
Moderato Cantabile Anne Desbarèdes Peter Brook
1961 A Woman Is a Woman (cameo) Jean-Luc Godard
La Notte Lidia Michelangelo Antonioni
1962 The Trial Miss Burstner Orson Welles
Jules et Jim Catherine François Truffaut
Eva Eva Olivier Joseph Losey
1963 Peau de banane Cathy Marcel Ophüls
The Victors la dama francesa Carl Foreman
Le feu follet Eva Louis Malle
La Baie des Anges Jacqueline "Jackie" Demaistre Jacques Demy
1964 Diary of a Chambermaid Célestine Luis Buñuel
The Train Christine John Frankenheimer
The Yellow Rolls-Royce Eloise, marquesa de Frinton Anthony Asquith
Mata-Hari Mata Hari Jean-Louis Richard
1965 Viva Maria! Maria I Louis Malle
Chimes at Midnight Doll Tearsheet Orson Welles
1966 Mademoiselle "Mademoiselle" Tony Richardson
1967 The Oldest Profession (episodi "Mademoiselle Mimi") Mimi Guillotine Philippe de Broca
The Sailor from Gibraltar Anna Tony Richardson
1968 The Immortal Story Virginie Ducrot Orson Welles
Great Catherine Catharine Gordon Flemyng
The Bride Wore Black Julie Kohler François Truffaut
1970 The Little Theatre of Jean Renoir la cantant Jean Renoir
Monte Walsh Martine Bernard William A. Fraker
1972 Chère Louise Louise Philippe de Broca
Nathalie Granger "l'altra dona" Marguerite Duras
1974 Les Valseuses Jeanne Pirolle Bertrand Blier
1975 Joanna Francesa Joanna Cacá Diegues
1976 The Last Tycoon Didi Elia Kazan
El senyor Klein (M. Klein) Florence Joseph Losey
1981 Experiència mortal (Your Ticket Is No Longer Valid)
1982 Querelle Lysiane Rainer Werner Fassbinder
La truita (La Truite) Lou Joseph Losey
1986 Le Tiroir secret (TV) Vivi (diferents directors)
1987 The Miracle Sabine Jean-Pierre Mocky
1990 Nikita Amande Luc Besson
Alberto Express la baronessa Arthur Joffé
1991 Anna Karamazoff la Lady Rustam Khamdamov
To meteoro vima tou pelargou la Lady Theo Angelopoulos
The Old Lady Who Walked in the Sea Lady M Laurent Heynemann
Until the End of the World Edith Farber Wim Wenders
1993 A Foreign Field Angelique Charles Sturridge
Catherine the Great Elizabeth de Rússia Marvin J. Chomsky
El mapa del cor humà (Map of the Human Heart) Sister Banville Vincent Ward
The Summer House Lili Waris Hussein
1995 Beyond the Clouds la Lady Michelangelo Antonioni i Wim Wenders
1996 The Proprietor Adrienne Mark Ismail Merchant
I Love You, I Love You Not Nana Billy Hopkins
1997 Amor embruixat (Un amour de sorcière) Eglantine René Manzor
1998 Ever After Marie Thérèse de França Andy Tennant
2001 Cet amour-là Marguerite Duras Josée Dayan
2003 Love Actually Lady a l'aeroport de Marsella (Cameo) Richard Curtis
2005 Le Temps Qui Reste Laura François Ozon
Les Rois maudits (mini-sèrie, 2005) Mahaut, Contessa d'Artois Josée Dayan
2006 Roméo et Juliette Laurence Yves Desgagnés
2007 Désengagement Françoise Amos Gitai
2009 Face Jeanne Ming-liang Tsai
2012 Gebo et l'Ombre Candidinha Manoel de Oliviera
2012 Une estonienne à Paris Frida Ilmar Raag

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Jeanne Moreau est morte à l’âge de 89 ans» (en francès). Le Monde. [Consulta: 31 juliol 2017].
  2. «Mor l'actriu i directora francesa Jeanne Moreau». Regió7. [Consulta: 31 juliol 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 «biografia de Jeanne Moreau». biografias.es.
  4. «L'actrice Jeanne Moreau est morte» (en francès). Closer, 31-07-2017.
  5. Jordan Grevet «Avant sa mort, Jeanne Moreau "se sentait abandonnée"» (en francès). Closer, 31-07-2017 [Consulta: 1 agost 2017].
  6. «César». famousbirthdays.com.
  7. «filmografia de Jeanne Moreau». hollywood.com.

Enllaços externs[modifica]

Portal

Portal: Cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jeanne Moreau Modifica l'enllaç a Wikidata