Folies Bergère (París)

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Folies Bergère
Imatge
Nom en la llengua original(fr) Folies Bergère Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusTeatre i music hall Modifica el valor a Wikidata
Construcció1869 Modifica el valor a Wikidata
Obertura2 maig 1869 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicart déco Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa9è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciórue Richer (en) Tradueix, 32 Modifica el valor a Wikidata
Map
 48° 52′ 27″ N, 2° 20′ 42″ E / 48.8742°N,2.345°E / 48.8742; 2.345
Monument històric inventariat
Data7 novembre 1990
IdentificadorPA00089006
Activitat
Capacitat màxima1.679 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webfoliesbergere.com Modifica el valor a Wikidata

El Folies Bergère és el nom d'un cèlebre cabaret de music-hall situat en el número 32 del carrer Richer del districte 9è, a París. Aquest establiment va conèixer una notable popularitat entre 1890 i 1920. Fou el símbol dels anys folls, de la Belle Époque. En aquest cabaret hi actuà Joséphine Baker.

L'edifici fou construït com una casa d'òpera per l'arquitecte Plumeret. S'obre el dia 2 de maig de 1869 amb el nom de Folies Trevise. El dia 13 de setembre de 1872 és rebatejat Folies Bergère. El cabaret ha sobreviscut al seu passat i avui en dia, continua presentant espectacles de varietats.

Història[modifica]

Le Gaulois, 17 de desembre de 1868
Le Gaulois, 3 d'agost de 1869

El 1860, una gran botiga de roba de llit ocupava el lloc que pertanyia a l'hospital Quinze-Vingts. El l 2 de maig de 1869, aquesta botiga obre una sala d'espectacles amb el nom de "Folies Bergère". El nom escollit fa referència a les folies, cases d’entreteniment del segle xviii, després teatres i, al nom de la rue Bergère, situada no gaire lluny del carrer Richer. Això explica l'absència de "s" a Bergère i permet tenir un nom que tingui 13 lletres per superstició.[1]

El 1912 va tenir lloc la primera aparició a l'escenari d'una dona completament nua.[2]

Així mateix, assenyala la importància de les plomes en els seus vestits:

« Les plomes són una gran responsabilitat que no s’ha de prendre a la lleugera.[2] »

El 1936, per dirigir la revisió En Super Folies Derval va portar Joséphine Baker de Nova York i va demanar a Michel Gyarmathy, un jove hongarès que havia arribat recentment del seu Balassagyarmat natal, que dissenyés el cartell.

L'agost de 1974, Antonia Derval transmet els seus poders a Hélène Martini, "l'emperadriu de la nit", que, vint-i-cinc anys abans, havia estat "model nua" al Folies Bergère, després de ser deportada a un camp de concentració durant la guerra.[2]

El setembre de 2011, el teatre de les Folies Bergère és adquirit per Lagardère SCA per 9 milions d'euros, en associació amb Jean-Marc Dumontet, que garanteix la gestió de l'antic music-hall.

En 2012, Hélène Martini ven 6000 vestits creats en el music-hall entre 1974 i 2002.[2]

En 2013, Lagardère SCA es converteix en l'únic posseïdor de Folies Bergère recuperant les accions de Jean-Marc Dumontet.

El 6 de gener de 2018 s'organitza una vetllada en homenatge al "esperit Charlie", en homenatge als dibuixants assassinats durant l'atemptat contra Charlie Hebdo de 2015.[3]

Arquitectura[modifica]

El teatre original, inaugurat el 1869, va ser dissenyat com a teatre d’òpera per l’arquitecte Plumeret, en l'estil eclèctic que va caracteritzar el final del Segon Imperi.

Referències[modifica]

  1. Notice historique Arxivat 2021-08-04 a Wayback Machine. sur le site neufhistoire.fr.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Pauline Simons, «Un truc en plumes», Le Figaro Magazine, setmana del 8 juny 2012, pàgina 110.
  3. Pierre Lepelletier, « Aux Folies Bergère, une journée per tenter de retrouver "l'esprit Charlie" », lefigaro.fr, 6 gener 2018.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Folies Bergère