Folies Bergère (París)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (fr) Folies Bergère  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Teatre i performance hall (en)  | |||
| Construcció | 1869 | |||
| Obertura | 2 maig 1869 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | art déco | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | 9è districte de París (França) | |||
| Localització | rue Richer (en) , 32 | |||
| ||||
Monument històric inventariat  | ||||
| Data | 7 novembre 1990 | |||
| Identificador | PA00089006 | |||
| Activitat | ||||
| Capacitat màxima | 1.679 | |||
| Lloc web | foliesbergere.com | |||
El Folies Bergère és el nom d'un cèlebre cabaret de music-hall situat en el número 32 del carrer Richer del districte 9è, a París. Aquest establiment va conèixer una notable popularitat entre 1890 i 1920. Fou el símbol dels anys folls, de la Belle Époque. En aquest cabaret hi actuà Joséphine Baker.
L'edifici fou construït com una casa d'òpera per l'arquitecte Plumeret. S'obre el dia 2 de maig de 1869 amb el nom de Folies Trevise. El dia 13 de setembre de 1872 és rebatejat Folies Bergère. El cabaret ha sobreviscut al seu passat i avui en dia, continua presentant espectacles de varietats.
Història
[modifica]
El 1860, una gran botiga de roba de llit ocupava el lloc que pertanyia a l'hospital Quinze-Vingts. El l 2 de maig de 1869, aquesta botiga obre una sala d'espectacles amb el nom de "Folies Bergère". El nom escollit fa referència a les folies, cases d’entreteniment del segle xviii, després teatres i, al nom de la rue Bergère, situada no gaire lluny del carrer Richer. Això explica l'absència de "s" a Bergère i permet tenir un nom que tingui 13 lletres per superstició.[1]
El 1912 va tenir lloc la primera aparició a l'escenari d'una dona completament nua.[2]
Així mateix, assenyala la importància de les plomes en els seus vestits:
| « | Les plomes són una gran responsabilitat que no s’ha de prendre a la lleugera.[2] | » |
El 1936, per dirigir la revisió En Super Folies Derval va portar Joséphine Baker de Nova York i va demanar a Michel Gyarmathy, un jove hongarès que havia arribat recentment del seu Balassagyarmat natal, que dissenyés el cartell.
L'agost de 1974, Antonia Derval transmet els seus poders a Hélène Martini, "l'emperadriu de la nit", que, vint-i-cinc anys abans, havia estat "model nua" al Folies Bergère, després de ser deportada a un camp de concentració durant la guerra.[2]
El setembre de 2011, el teatre de les Folies Bergère és adquirit per Lagardère SCA per 9 milions d'euros, en associació amb Jean-Marc Dumontet, que garanteix la gestió de l'antic music-hall.
En 2012, Hélène Martini ven 6000 vestits creats en el music-hall entre 1974 i 2002.[2]
En 2013, Lagardère SCA es converteix en l'únic posseïdor de Folies Bergère recuperant les accions de Jean-Marc Dumontet.
El 6 de gener de 2018 s'organitza una vetllada en homenatge al "esperit Charlie", en homenatge als dibuixants assassinats durant l'atemptat contra Charlie Hebdo de 2015.[3]
Arquitectura
[modifica]El teatre original, inaugurat el 1869, va ser dissenyat com a teatre d’òpera per l’arquitecte Plumeret, en l'estil eclèctic que va caracteritzar el final del Segon Imperi.
-
Bar aux Folies Bergère, d'Édouard Manet (1881-1882) -
Flor de lotus, de Jules Chéret (1893) -
La Jolie Théro, de Jean de Paleologu -
Els Cavalieri -
Loïe Fuller (vers 1895) -
La Loïe Fuller, d'Henri de Toulouse-Lautrec (vers 1895) -
Germans Marco, d'Henri de Toulouse-Lautrec (vers 1895) -
L’arc de Sant Martí (c. 1896) -
Liane de Pougy al Folies Bergère (1896) -
Ballarí (vers 1900) -
Joséphine Baker ballant el xarleston a la Revue nègre (1926)
Referències
[modifica]- ↑ Notice historique Arxivat 2021-08-04 a Wayback Machine. sur le site neufhistoire.fr.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Pauline Simons, «Un truc en plumes», Le Figaro Magazine, setmana del 8 juny 2012, pàgina 110.
- ↑ Pierre Lepelletier, « Aux Folies Bergère, une journée per tenter de retrouver "l'esprit Charlie" », lefigaro.fr, 6 gener 2018.
