Nikita (pel·lícula)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaNikita
Anne Parillaud Cannes.jpg
Fitxa
Direcció Luc Besson
Protagonistes
Producció Patrice Ledoux i Luc Besson
Guió Luc Besson
Música Éric Serra i Wolfgang Amadeus Mozart
Fotografia Thierry Arbogast
Muntatge Olivier Mauffroy
Productora Gaumont
Distribuïdor The Samuel Goldwyn Company Tradueix
Dades i xifres
País d'origen França i Itàlia
Estrena 21 febrer 1990
Durada 117 min
Idioma original italià i francès
Rodatge Venècia
Color en color
Descripció
Gènere cinema d'acció, Xiques amb pistoles, thriller i drama
Lloc de la narració París
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0100263 Filmaffinity: 955052 Allocine: 5453 Rottentomatoes: m/la_femme_nikita Mojo: lafemmenikita Allmovie: v74893 TCM: 80528 Metacritic: movie/la-femme-nikita TV.com: movies/femme-nikita-la
Modifica les dades a Wikidata

Nikita és una pel·lícula franco-italiana de 1990, del gènere policíac, dirigida per Luc Besson. Protagonitzada per Anne Parillaud, Tchéky Karyo, Jeanne Moreau, Jean-Hugues Anglade i Jean Ren. Ha estat doblada al català.[1]

Guanyadora del premi César 1991 a la millor actriu (Anne Parillaud) i candidata a vuit premis més. Guanyadora del premi David di Donatello a la millor actriu (Anne Parillaud)

Aquesta pel·lícula va donar origen a una sèrie de televisió canadenca protagonitzada per Peta Wilson anomenada La Femme Nikita i al setembre de 2010 va tornar a ser adaptada en forma de sèrie de televisió per la CBS on Nikita és interpretada per la nord-americana d'origen asiàtic Maggie Q.

Argument[modifica]

Una jove de 19 anys (Anne Parillaud) desarrelada, d'una colla i addicta a les drogues, és empresonada després d'haver comès diversos robatoris i assassinats. Però les autoritats s'adonen que té alguna cosa especial que la fa diferent als altres i que pot convertir-se en una arma mortífera. Per això la inclouen en un programa secret de formació de sicaris on l'entrenen amb duresa i li assignen una nova identitat: Joséphine. Des d'ara, la seva missió serà matar en benefici dels interessos del govern francès.[2]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Nikita» (en català). esadir.cat.
  2. «Nikita». The New York Times.