Jean Reno
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Juan Moreno y Herrera–Jiménez 30 juliol 1948 (73 anys)Casablanca (Marroc) |
| Dades personals | |
| Altres noms | Jean Reno |
| Grup ètnic | Andalús i espanyols emigrats a França |
| Formació | Lycée Carnot Cours Simon |
| Activitat | |
| Ocupació | actor de cinema, actor, actor de televisió |
| Activitat | 1974 – |
| Família | |
| Cònjuge | Genevieve Reno (1977–1995) Nathalie Dyszkiewicz (1995–2001) Zofia Borucka (2006–) |
| Fills | Sandra Moreno (  ) |
| Germans | María Teresa y Herrera-Jiménez (en)  |
Premis | |
 | |
         | |
Juan Moreno y Herrera Jiménez[1] (Casablanca,[2] 30 de juliol de 1948) de nom artístic Jean Reno, és un actor hispano-francès. Començà la seva carrera com a actor en pel·lícules franceses, en films de Luc Besson, alguns dels quals van ser molt importants per a la seva trajectòria professional com El gran blau i Léon. La majoria dels seus treballs són indistintament en francès i anglès, encara que parla també el castellà.
Biografia[modifica]
Inicis[modifica]
Jean Reno nasqué a Casablanca, en aquells moments un protectorat francès. De pares andalusos, el seu pare era originari de Sanlúcar de Barrameda i la seva mare de Jerez de la Frontera. La seva mare morí quan era adolescent; té una germana petita, Marie-Thérèse. Als 12 anys es traslladà a França. Estudià a Cours Simon.
Carrera[modifica]
Degut a la seva alçada (1.92 cm), començà fent papers d'antagonista (el "dolent" de la pel·lícula) i gràcies al seu talent com a actor trencaria aquest estereotip i protagonitzaria papers còmics així com papers heroics. Reno va iniciar la seva carrera en el cinema francès, on aparegué en moltes pel·lícules de Luc Besson, incloent el seu primer curtmetratge L'Avant dernier. Continuaren treballant junts en pel·lícules produïdes, escrites i dirigides per Besson, que li van donar popularitat, com Nikita (1990), The Big Blue (1988), i Léon (1994) junt a Gary Oldman i a una jove Natalie Portman.
Reno ha treballat en diverses pel·lícules estatunidenques com French Kiss (1995) amb Meg Ryan i Kevin Kline, Missió: Impossible (1996) amb Tom Cruise, Ronin (1998) amb Robert de Niro, o Godzilla (1998) amb Matthew Broderick. Li van oferir el paper de l'agent Smith a The Matrix, però no es va concretar. Al mateix temps, continuà fent pel·lícules franceses com Les Visiteurs (1993), Les rivières pourpres (2000) amb Vincent Cassel i Les rivières pourpres 2 (2004) amb Benoît Magimel. En 2006, aparegué a The Pink Panther fent el paper de Gilbert Ponton, i també a El codi Da Vinci de Ron Howard, interpretant el paper de Capità Bezu Fache, un dels personatges principals.
Vida personal[modifica]
El 29 de juliol de 2006, es casà amb la model i actriu Zofia Borucka, a la ciutat de les Baux-de-Provence, al sud de França. S'havia casat dues vegades anteriorment i té quatre fills, dos de cada matrimoni. Amb la seva primera esposa Geneviève tingué Sandra (1978), i Mickael (1980). La seva segona esposa fou la model Nathalie Dyszkiewicz, amb qui tingué Tom (1996), i Serena (1998). Té cases a París, Malàisia i Los Angeles.
Reno és fan d'Elvis Presley i pot imitar-ne la seva veu. Usà la seva capacitat per a imitar en una escena de Godzilla, quan el guió necessitava que el seu personatge es fes passar per estatunidenc.
Filmografia[modifica]
Cinema i televisió[modifica]
| Any | Títol | Paper | Notes |
|---|---|---|---|
| 1980 | The Moroccan Stallion | ||
| 1982 | La Passante du Sans-Souci | ||
| 1983 | Le Dernier Combat | ||
| 1985 | Subway | The Drummer | |
| Le téléphone sonne toujours deux fois!! | confident de Marraine | ||
| 1988 | El gran blau (Le Grand Bleu) | Enzo Molinari | |
| 1990 | Nikita | Victor, netejador | |
| L'Homme au masque d'or | Pare Victorio Gaetano | ||
| 1991 | L'Opération Corned-Beef | Capità Philippe Boulier, anomenat 'Le Squale'/Capità Philippe | |
| Loulou Graffiti | Pique la Lune | ||
| 1992 | Porco Rosso | Porco Rosso | Veu |
| 1993 | Les Visiteurs | Godefroy de Papincourt, Comte de Montmirail | |
| Flight from Justice | Charlie Bert | TV | |
| Paranoïa | |||
| La Vis | Monsieur K | ||
| 1994 | Léon (The Professional) | Leon | |
| 1995 | Al di là delle nuvole | Carlo | |
| French Kiss | Inspector Jean-Paul Cardon | ||
| Les Truffes | Patrick | ||
| 1996 | El jaguar (Le Jaguar) | Jean Campana | |
| Missió: Impossible (Mission: Impossible) | Franz Krieger | ||
| 1997 | Les Soeurs Soleil | Un espectador | |
| Amor embruixat (Un amour de sorcière) | Molok | ||
| Roseanna's Grave | Marcello | ||
| 1998 | Ronin | Vincent | |
| Godzilla | Philippe Roaché | ||
| Les Visiteurs II | Comte Godefroy de Montmirail, anomenat Godefroy | ||
| 2000 | Els rius de color porpra (Les Rivières pourpres) | Pierre Niemans | |
| 2001 | Wasabi: El tracte brut de la màfia (Wasabi) | Hubert Fiorentini | |
| Dos penjats a Chicago (Just Visiting) | Conte Thibault de Malfete | ||
| 2002 | Rollerball | Alexis Petrovich | |
| Jet lag (Décalage horaire) | Felix | ||
| 2003 | Tais-toi! | Ruby | |
| 2004 | L'arxiu cors (L'Enquête corse) | Ange Leoni | |
| Hotel Rwanda | Mr. Tillens | ||
| Els rius de color porpra 2: Els àngels de l'apocalipsi (Les Rivières pourpres II: Les anges de l'apocalypse) | Comissari Niemans | ||
| Onimusha 3: Demon Siege | Jacques Blanc | ||
| 2005 | El tigre i la neu (La tigre e la neve) | Fuad | |
| L'imperi dels llops | Jean-Louis Schiffer | ||
| 2006 | Flushed Away | Le Frog | veu |
| El codi Da Vinci (The Da Vinci Code) | Capità Bezu Fache | ||
| Flyboys | Capità Thenault | ||
| The Pink Panther | Gilbert Ponton | ||
| 2008 | Ca$h | Maxime - Dubreuil | |
| 2009 | The Pink Panther 2 | Gilbert Ponton | |
| Le Premier Cercle | Milo Malakian | ||
| Tot inclòs | Marcel | ||
| Blindat | Quinn | ||
| 2010 | La Rafle | Dr. Sheinbaum | |
| The Philosopher | Baggio | ||
| L'immortel | Charly Matteï | 22 Bullets | |
| 2011 | Zookeeper | Bernie the Gorilla | Veu en francès |
| You Don't Choose Your Family | Doctor Luix | ||
| Margaret | Ramon | ||
| 2012 | Alex Cross | Giles Mercier | |
| Comme un chef | Alexandre Lagarde | ||
| Le Jour des Corneilles | Pare Courge | ||
| 2013 | Jo | Joseph "Jo" St-Clair | 8 episodis |
| Days and Nights | Louis | ||
| 2014 | Avis de mistral | Paul | |
| Hector and the Search for Happiness | Dr. Diego Baresco | ||
| Benoît Brisefer: Les Taxis rouges | Poilonez | ||
| 2015 | The Squad | Serge Buren | |
| Brothers of the Wind | Danzer | ||
| 2016 | Diré el teu nom | Dr. Mehmet Love | |
| Les Visiteurs: La Révolution | Comte Godefroy de Montmirail | ||
| The Promise | Almirall Fournet | ||
| 2017 | Mes trésors | Patrick | |
| La noia en la boira | Augusto Flores | ||
| The Adventurers | Pierre | ||
| 2019 | 4 latas | Jean Pierre | |
| Cold Blood | Henry | ||
| The Lion King | Mufasa | Doblatge en francès | |
| Polina and the Mystery of a Film Studio | Holograma de pantalla | ||
| 2020 | Waiting for Anya | Henri | |
| Da 5 Bloods | Desroche | ||
| Per anunciar | Doorman |
Musicals[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Biography for Jean Reno - IMDb
- ↑ «'Quería ser un hombre normal. Si es que se puede ser normal'» (en castellà). Vanity Fair, 06-02-2010. [Consulta: 5 novembre 2013].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean Reno |
- Página de fans de Jean Reno (anglès)
- Página de fans de Jean Reno Arxivat 2009-07-30 a Wayback Machine. (francès)