Hotel Rwanda

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaHotel Rwanda
Hotel Rwanda movie.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Terry George
Protagonistes
Producció Terry George
Guió Keir Pearson
Terry George
Música Afro Celt Sound System
Rupert Gregson-Williams
Andrea Guerra
Fotografia Robert Fraisse
Muntatge Naomi Geraghty
Productora Lions Gate Entertainment
Distribuïdor Lions Gate Entertainment
United Artists
Dades i xifres
País d'origen Estats Units
Regne Unit
Itàlia
Sud-àfrica
Estrena 2004
Durada 121 minuts
Idioma original anglès
Color en color
Pressupost 33 milions de dòlars
Descripció
Gènere Drama, biopic
Tema Genocidi de Rwanda
Lloc de la narració Àfrica
Premis i nominacions
Nominacions

Lloc web Lloc web
IMDB: tt0395169 Filmaffinity: 756411 Allocine: 55666 Rottentomatoes: m/hotel_rwanda Mojo: hotelrwanda Allmovie: v304411 TCM: 581095 Metacritic: movie/hotel-rwanda TV.com: movies/hotel-rwanda
Modifica les dades a Wikidata

Hotel Rwanda és una pel·lícula americana, britànica, sud-africana i italiana, biòpic de Paul Rusesabagina, dirigida per Terry George, estrenada el 2005. Aquest film ha estat doblat al català.[1] La pel·lícula desplega un repartiment important: Don Cheadle, Nick Nolte, Jean Reno.

Argument[modifica]

El 1994, a Ruanda, la guerra civil entre hutus i tutsis va causar gairebé un milió de morts mentre el món girava l'esquena al conflicte. La pel·lícula explica la història real de Paul Rusesabagina, el gerent d'un hotel a Kigali que va aconseguir salvar més de 1.200 persones de la massacre donant-los refugi a les seves instal·lacions.[2][3]

Repartiment[modifica]

Música[modifica]

Context històric[modifica]

Article principal: Rwanda
Origen del conflicte
« Abans del genocidi, viure entre hutus i tutsis era del tot possible. Vaig néixer en una família mixta. Membres de la meva família eren hutus, d'altres tutsis. Parlem tots la mateixa llengua... Són sobretot els colons que han intentat dividir-nos per dominar-nos millor. Els alemanys han fet tutsis els dirigents de Rwanda, suscitant la còlera dels hutus. Després els belgues van arribar i creen els carnets d'identitat amb menció «Hutu» o « Tutsi ». A la independència, en els anys 1960, els hutus han pres el poder i els tutsis han fugit a l'estranger i en els anys 1990 s’han rebel·lat. »

- Paul Rusesabagina

El genocidi

Els rebels tutsi que han tornat a Ruanda prenen el control del nord del país, i diversos centenars de milers de ruandesos es concentren a Kigali en camps de refugiats. Durant aquest període, les autoritats ruandeses han planificat un genocidi dels tutsi de l'interior de Rwanda, constituint a tot el país milícies Interahamwe, instal·lant una economia paral·lela per finançar aquesta empresa i una campanya mediàtica de gran envergadura que ha fet d'això un genocidi, una matança popular a través d'un «treball» percebut com una obligació nacional. Va ser també un genocidi fulgurant, fent un milió de morts civils ruandesos en 100 dies. El 90% dels tutsis de l'interior de Rwanda van ser exterminats.

Controvèrsia[modifica]

El tema del genocidi ruandès sempre ha cremat, i aquesta pel·lícula, com el tema abordat, continua rebent diverses crítiques.

Els seus detractors noten que les informacions contingudes en un prospecte de la pel·lícula que el film conté errors de dates, esdeveniments oblidats, i errors de continguts. En les seves «referències històriques», el cop d'estat de Juvénal Habyarimana el 1973 ha passat desapercebut. El suport militar de França a Habyarimana de 1990 a 1993 no és explícit: es podria comprendre a través de la telefonada de la Sabéna a l’Elisi que existeixen llaços entre els francesos i certs hutus genocides o al poder, encara que, en el marc de la pel·lícula, sigui una suposició. Les milícies Interahamwe no han estat creades per les Forces armades ruandeses, sinó pel MRND, partit del president Juvénal Habyarimana i no vol dir «els que resisteixen encara», sinó « aquells que combaten junts». El carnet d'identitat ètnic no va ser instituït el 1926 sinó el 1931. En el moment del genocidi, vuit mesos després i no un mes després, els acords d'Arusha eren parcialment aplicats i sobretot el Primer Ministre, Faustin Twagiramungu, i el seu govern no l’aplicaven. «Els homicidis dels tutsi van començar el mateix vespre ». Però des de les primeres hores, tutsis dels pobles van ser massacrats i no només a la capital, també sobretot a la regió de Gisenyi al nord-oest. L'operació Turquesa data del 22 de juny de 1994 i no del 22 de maig de 1994.

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Hotel Rwanda». [Consulta: 28 gener 2019].
  2. «The New York Times > Movies > Movie Review | 'Hotel Rwanda': Holding a Moral Center as Civilization Fell». [Consulta: 28 gener 2019].
  3. «Hotel Rwanda (2004)» (en anglès). [Consulta: 28 gener 2019].
  4. «Hotel Rwanda». [Consulta: 28 gener 2019].


Enllaços externs[modifica]