Miloš Forman
Jan Tomáš Forman, més conegut per Miloš Forman o Milos Forman, (Čáslav, Txecoslovàquia, 18 de febrer de 1932 - Danbury, 13 d'abril de 2018) fou un director i guionista de cinema txec-estatunidenc, guanyador de l'Oscar al millor director en dues ocasions, amb les pel·lícules: Algú va volar sobre el niu del cucut (títol original en anglès One Flew Over the Cuckoo's Nest) de l'any 1975, i Amadeus del 1984.[1][2] A més, ambdues pel·lícules també es van endur el premi Oscar a la millor pel·lícula
Biografia
[modifica]Forman va néixer a Čáslav, Txecoslovàquia (avui República Txeca), fill d'Anna Svabova, que portava un hotel d'estiu, i Rudolf Forman, professor.[3] Els seus pares eren Protestants; el seu pare va ser arrestat per distribuir llibres durant l'ocupació nazi i va morir a Buchenwald el 1944 i la seva mare va morir a Auschwitz el 1943. Forman va viure amb uns familiars durant la Segona Guerra Mundial i més tard descobria que el seu pare biològic era un arquitecte jueu.[4] Després de la guerra, va anar a l'escola privada universitària del Rei Jordi a la ciutat balneària de Poděbrady, on va tenir de condeixebles Václav Havel i els germans Mašín. Més tard va estudiar per guionista a l'Acadèmia d'Arts de Praga.
Forman va dirigir unes quantes comèdies en txec al seu país natal. Tanmateix, quan el 1968 l'URSS i el Pacte de Varsòvia van envair el país per acabar amb la Primavera de Praga, era a París negociant per a la producció de la seva primera pel·lícula americana. L'estudi txec pel qual treballava el va acomiadar, afirmant que estava fora del país il·legalment. Va anar a Nova York, on més tard es convertia en professor de cinema a la Universitat de Colúmbia i estava amb el seu anterior professor Frantisek Daniel) de la divisió de cinema de Columbia. Un dels seus protegits era el futur director James Mangold, que havia aconsellat Forman sobre guions.
Malgrat dificultats inicials, va començar a dirigir al seu nou país, i va aconseguir l'èxit el 1975 amb l'adaptació de la novel·la de Ken Kesey Algú va volar sobre el niu del cucut, que va guanyar cinc Oscars, incloent-hi un per a la direcció. El 1977, es convertia en un ciutadà naturalitzat dels Estats Units. Altres èxits notables van estar Amadeus, que guanyava vuit Oscars, i L'escàndol de Larry Flynt pel qual rebia una nominació per l'Oscar al millor director i un premi Globus d'Or.
Les primeres pel·lícules de Forman són encara molt populars entre els txecs. Moltes de les situacions i frases s'han convertit en ús quotidià: per exemple el terme txec zhasnout (apagar llums) d'El ball dels bombers associat amb un insignificant robatori a la pel·lícula, ha estat utilitzat per descriure la situació que passa al país durant els anys 90.
El 1997 va rebre el Globus de Cristall, premi per a la contribució artística excepcional al cinema mundial, al Festival de Cinema Internacional de Karlovy Vary. Forman coprotagonitzava amb Edward Norton en el debut com a director de l'actor a Keeping the Faith (2000) com l'amic assenyat de Norton, jove capellà en conflicte.
Va estar casat amb Jana Brejchová (1951-1956), Vera Křesadlová (1964-1999) i Martina Zbořilová (1999-). Forman tenia dos fills bessons: Petr Forman i Matj Forman (nascuts el 1964), també actors de cinema i teatre.
Filmografia
[modifica]- 1963: Konkurs
- 1964: El pocatraça (Černý Petr)
- 1965: Els amors d'una rossa (Lásky jedné plavovlásky)
- 1967: El ball dels bombers (Hoří, má panenko)
- 1971: Vull volar (Taking Off)
- 1975: Algú va volar sobre el niu del cucut (One Flew Over the Cuckoo's Nest)
- 1979: Hair
- 1981: Ragtime
- 1984: Amadeus
- 1989: Valmont
- 1996: L'escàndol de Larry Flynt (The People vs. Larry Flynt)
- 1999: Man on the Moon
- 2006: Goya's Ghosts (Els Fantasmes de Goya)
Premis i nominacions
[modifica]Premis
[modifica]- 1971: Gran Premi del Jurat per Taking Off
- 1975: Oscar al millor director per Algú va volar sobre el niu del cucut
- 1984: Oscar al millor director per Amadeus
- 1976: BAFTA a la millor direcció per Algú va volar sobre el niu del cucut
- 1975: Globus d'Or al millor director per Algú va volar sobre el niu del cucut
- 1984: Globus d'Or al millor director per Amadeus
- 1996: Globus d'Or al millor director per L'escàndol de Larry Flynt
- 1984: César a la millor pel·lícula estrangera per Amadeus
- 1997: Os d'Or a la millor pel·lícula per L'escàndol de Larry Flynt
- 2000: Os de Plata a la millor direcció per Man on the Moon
Nominacions
[modifica]- 1996: Oscar al millor director per L'escàndol de Larry Flynt
- 1981: Globus d'Or al millor director per Ragtime
Referències
[modifica]- ↑ «S'ha mort el director Milos Forman». VilaWeb, 14-04-2018 [Consulta: 14 abril 2018].
- ↑ «Mor als 86 anys el director de cinema Milos Forman». Diari Ara, 14-04-2018 [Consulta: 14 abril 2018].
- ↑ «Milos Forman Biography (1932-)». [Consulta: 14 abril 2018].
- ↑ «Turnaround Summary - eNotes.com» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-02-11. [Consulta: 14 abril 2018].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- «Bibliography of books and articles about Forman» (en anglès). UC Berkeley Media Resources Center.
- «Milos Forman» (en anglès). BBC News, març 2001.
- «Interview with Milos Forman: Defender of the Artist and the Common Man» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-02-12. [Consulta: 28 juliol 2008].
- «Courtney Love interviews Milos Forman» (en anglès).
- «Perfil de Miloš Forman» (en anglès). Arxivat de l'original el 2015-12-01. [Consulta: 28 juliol 2008].
- Persones de la regió de Bohèmia Central
- Directors de cinema txecs
- Directors de cinema txecoslovacs
- Directors de cinema estatunidencs
- Guionistes de cinema txecs
- Guionistes de cinema estatunidencs
- Dramaturgs txecs
- Dramaturgs estatunidencs
- Productors de cinema txecs
- Productors de cinema estatunidencs
- Actors de cinema txecs
- Actors de cinema estatunidencs nascuts fora dels Estats Units
- Desertors del Bloc de l'Est
- Alumnes de l'Acadèmia d'Arts Escèniques de Praga
- Guanyadors del premi Oscar al millor director
- Guanyadors del Globus d'Or al millor director
- Morts a Connecticut
- Escriptors bohemis
- Professors de cinema
- Naixements del 1932