Dennis Hopper

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Dennis Hopper
Dennis Hopper hat.jpg
Nom real: Dennis Lee Hopper
Naixença: 17 de maig de 1936
Dodge City, Kansas (EUA)
Defunció: 29 de maig de 2010 (als 74 anys)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Brooke Hayward (1961-1969)
Michelle Phillips (1970-1970)
Daria Halprin (1972-1976)
Katherine LaNasa (1989-1992)
Victoria Duffy (1996-present)

Pàgina sobre Dennis Hopper a IMDb

Dennis Hopper (Dodge City, Kansas, 17 de maig de 1936 - Venice, Califòrnia, 29 de maig de 2010) fou un actor, director, poeta, pintor i fotògraf estatunidenc. Actor popularitzat en el film Easy Rider que dirigí i interpretà. També és reconegut com a director, pintor, poeta i fotògraf,[1] les exposicions del qual [2] sobretot a la galeria de Monika Mohr a Hamburg i a l'Ace Gallery a Los Angeles[3] han estat vistes per milers de persones.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Nascut a Dodge City, Dennis Hopper era fill de Marjorie Mae (nascuda Davis) i Jay Millard Hopper. La família Hopper s'instal·là a Kansas City (Missouri) després de la fi de la segona Guerra Mundial. Segueix els cursos de pintura de Thomas Hart Benton al Kansas City Art Institute. Tenia 13 anys quan la família es traslladà a San Diego a Califòrnia. A la universitat va desenvolupar un interès pel teatre, interessat particularment per les obres de William Shakespeare.

Carrera professional[modifica | modifica el codi]

Dennis Hopper interpretà més de 150 pel·lícules. Dennis Hopper debutà davant la càmera amb un petit paper a la pel·lícula Johnny Guitar però el seu nom no surt als crèdits. És en un episodi de Medic el 1955, on feia de jove epilèptic, quan el seu nom apareix per primera vegada sobre les pantalles, però és al costat de James Dean, a qui admirava immensament, on comença realment la seva carrera cinematogràfica. Té així un paper a "Rebel sense causa" (1955) i a "Gegant" (1956), dues de les tres pel·lícules de la curta carrera cinematogràfica de James Dean.

La mort de Dean en un accident de cotxe el mateix 1955 va afectar el jove Hopper profundament, i poc temps després va tenir un conflicte amb el director experimentat Henry Hathaway a la pel·lícula From Hell To Texas. El comportament de Hopper en el rodatge és tal que és desterrat de Hollywood durant diversos anys. Impossibilitat de treballar al cinema, Hopper es decanta cap a la fotografia i fa la coberta per a l'àlbum River Deep - Mountain High d'Ike i Tina Turner (1966).

A Nova York, va estudiar a la Lee Strasberg Acting School. Va aparèixer en més de 140 episodis de sèries de televisió com Bonanza, The Twilight Zone, The Defenders, The Big Balley, The Time Tunnel i Combat!.

Encara que Hopper fos capaç de fer pel·lícules com The Sons of Katie Elder i True Grit, amb escenes amb John Wayne, no va ser fins que va treballar amb Peter Fonda i va realitzar Easy Rider que va impressionar l'establishment de Hollywood.

Hopper va escriure i va realitzar altres pel·lícules com The Last Movie el 1971. Però aquest últim va ser un fracàs de públic i va fer descarrilar la seva carrera per a anys. Hopper era alcohòlic i drogoaddicte, i en aquest punt de la seva vida, la seva dependència es va fer més important. Va continuar rodant, però, pel·lícules en aquella època, com Mad Dog Morgan, Tracks, The American Friend, Apocalypse Now, i va obtenir un gran èxit per a la realització i el seu paper a Out Of The Blue.

Al començament de la dècada del 1980, Hopper va seguir un programa de desintoxicació i es va curar de les seves dependències. Va rodar algunes pel·lícules importants com Rumble Fish i The Osterman Weekend; tanmateix la seva carrera no va rearrencar més que quan va interpretar el sàdic Frank Booth a Vellut blau de David Lynch.

El 1988 roda a la pel·lícula Colors de guerra, apreciada per la crítica, sobre les bandes de Los Angeles. Continuava sent una personalitat important a Hollywood, com a actor i com a fotògraf i director. El 1994, va tenir el paper de dolent a la pel·lícula Speed amb Keanu Reeves i Sandra Bullock. El 1995, Hopper va fer igualment el paper del dolent amb Kevin Costner a la pel·lícula Waterworld.

Família[modifica | modifica el codi]

Dennis Hopper ha estat casat a 5 vegades i ha tingut 4 fills:

Dennis Hopper vivia a Venice a Califòrnia.

Havia anunciat que tenia un càncer de pròstata a finals del 2009, malaltia que va ser la causa de la seva mort al seu domicili particular de Venice el 29 de maig de 2010.[4]

Postures polítiques[modifica | modifica el codi]

Des dels anys 1980, Dennis Hopper estava compromès políticament al costat del Partit Republicà dels Estats Units. Va donar suport a les candidatures de Ronald Reagan, de George H. W. Bush i George W. Bush. No obstant això, va declarar que votaria per Barack Obama (demòcrata) a causa de les "mentides de l'administració Bush".[5] Va participar igualment el 2008 en una pel·lícula compromesa amb la dreta, titulada "An American Carol", al costat d'altres actors conservadors i republicans com Jon Voight, Kelsey Grammer, i James Woods.

Dennis Hopper va ser nomenat Comendador de l'orde de les arts i les lletres per la ministra francesa de cultura, Christine Albanel, en una cerimònia a la Filmoteca de París l'octubre del 2008, mentre que presentava una exposició temporal al voltant de Hopper.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Director[modifica | modifica el codi]

Actor[modifica | modifica el codi]

Videojocs[modifica | modifica el codi]

Anècdotes[modifica | modifica el codi]

  • Al començament dels anys 1980, mentre era un consumidor crònic de drogues i d'alcohol, estava exposat en públic en un "art-happening" que va fer explotar un grup de 17 barres de dinamita contra el qual s'ajupia. Va sortir enmig d'un núvol de pols, indemne però extremadament sacsejat.
  • Va participar en la creació del disc Demon Days del grup fictici Gorillaz, narrant un text sobre la 13a pista de l'àlbum "Fire Coming Out of the Monkey's Head".

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dennis Hopper Modifica l'enllaç a Wikidata